La Roma imperial va ser, juntament amb Grècia, una de les grans responsables de l’expansió del cultiu de la vinya i de la producció de vi per Europa. No obstant això, la seva relació amb aquesta beguda, que formava part d’una manera inextricable de la seva cultura, també va dur al desenvolupament de lleis curioses, i absolutament intolerables a dia d’avui, que van tenir efectes inesperats.
El doctor en Medicina, dermatòleg i llicenciat en Humanitats Xavier Sierra explica, en un article al seu bloc, com la prohibició que les dones beguessin vi a l’Imperi Romà va acabar sent una de les causes d’una epidèmia d’una malaltia que continua sent molt present als nostres dies: l’herpes labial. De fet, es calcula que aproximadament un 90% dels adults del món són portadors del virus i que, en les circumstàncies adients, el poden transmetre.
Per bé que besar-se en públic era molt rar, ja que la pudícia i l’observació dels bons costums ho impedia, una dona romana de classe alta estava obligada, per llei, a besar el seu marit a la boca cada dia. Al seu marit i, de fet, a tots els seus familiars i els del seu marit fins a segon grau si era la primera vegada que els veia. La raó era una llei que provenia d’un costum molt antic però que va durar fins l’època imperial: l’ius osculi o “dret de petó”. L’origen d’aquesta llei és encara més sorprenent: les dones patrícies, en teoria, tenien prohibit beure vi, i el petó era la forma que tenien els seus familiars masculins de comprovar-ne l’observança, com una mena de control d’alcoholèmia.
Les raons d’aquest control eren diversos: primer de tot, els romans consideraven que beure vi, per una dona, era una falta tan greu com l’adulteri ja que, sota els efectes d’aquest, en podien cometre. Així, el control del consum de vi també servia com a control de la fidelitat. A banda, es considerava que beure vi durant l’embaràs podia dur a un avortament. Tot plegat, una mesura de control de l’honor de la família que podia tenir càstigs molt severs: si bé es podia castigar la dona abandonant-la o tancant-la a una habitació, els marits fins i tot tenien dret a matar-la per salvar la seva honorabilitat.
Aquesta llei, però, va ser abolida a principis del segle I, durant el regnat de l’emperador Tiberi, per una raó que no té res a veure amb els drets de les dones: el costum de fer-se petons cada dia amb diversos membres de la família va afavorir el contagi de l’herpes labial, que és una malaltia vírica. Així, durant l’època d’aquest emperador Roma va patir una epidèmia important que va dur a la seva prohibició i, finalment, a que caigués en desús.
