El nostre país va ser un dels indrets més castigats per la Guerra Civil Espanyola. El moment culminant va ser la batalla de l’Ebre però, durant gairebé tres anys, Catalunya també va ser sotmesa a bombardeigs constants, especialment de l’aviació legionària italiana però també per part de la Legió Cóndor de l’Alemanya nazi i de la pròpia aviació rebel. Per protegir tant els civils com la població mobilitzada, es van construir un gran número de refugis antiaeris. Molts d’ells eren a ciutats però, d’altres, són al camp, i alguns es troben enmig de zones vitivinícoles, prop de cellers que els han conservat i que permeten que es visitin.
El refugi antiaeri de Garriguella
El nord de l’Alt Empordà, a la serralada de l’Albera, no només és una de les regions vinícoles més especials del nostre país. Aquest territori és ple de restes de les civilitzacions que hi han passat al llarg dels segles, deixant la seva petjada. Tot i que els fenicis són l’altra opció, fins i tot és possible que els grecs introduïssin el vi al que actualment és Catalunya i, si ho van fer, va ser per Empúries. Més enllà d’això, però, la guerra també hi va deixar la seva empremta.
A Garriguella, molt a prop del celler Mas Llunes, s’hi amaga, envoltat de vinyes, un refugi antiaeri. El vinyer del seu costat era un camp d’aviació republicà, on va tenir lloc el darrer bombardeig de la guerra, el febrer de 1939. Tot i que la propietat del refugi és de Xavier Gifre, Mas Llunes és qui s’encarrega de les visites guiades, començant al celler i fent una ruta curta per camins de terra. Pel camí, a més, es pot veure un antic mas que, durant el conflicte, va servir d’hospital de sang. El refugi es troba en bon estat i, fins i tot, es poden veure els arbres que el camuflaven i, també, forats de bala a la façana.
Com a part de l’habilitació per a les visites, al recinte s’hi poden veure dibuixos de Roberto Pla sobre els fets que van tenir lloc en aquell indret durant la guerra i, fins i tot, una entrevista amb Josep Falcó (1915-1914), el darrer aviador republicà a abatre un aparell dels revoltats. No gaire lluny, a la carretera de Garriguella, hi ha un monòlit de les autoritats franquistes i alemanyes en record de Friedrich Windemuth, el pilot alemany que va morir en aquell combat.
El refugi del celler Loxarel
A la finca de Can Mayol, a Vilobí del Penedès, durant la guerra s’hi va construir un refugi. Es trobava sota el que aleshores era un aeròdrom. Amb el temps, aquell refugi va esdevenir la base de l’actual cava del celler Loxarel, i és per això que a dia d’avui és un dels espais més significatius de la finca i, també, on descansen els escumosos més preuats de la marca. Després de la guerra, els avantpassats de la família Mitjans van conservar l’edifici, i va ser allà on Josep Mitjans va deixar les primeres mil ampolles d’escumós, l’inici del celler que coneixem avui.
Punt d’interès històric dels Espais de la Memòria, el refugi té dues entrades, en una de les quals, tancada, hi ha una explicació històrica dels fets que hi van succeir. El raïm de Loxarel prové, en part, de la mateixa finca de Can Mayol, i conscients de la importància d’aquesta unió d’elements amb un gran atractiu turístic, Loxarel obre les portes no només del celler sinó també del refugi, que es pot visitar en cites concertades i, fins i tot, de sentir el silenci de com reposen els escumosos de més qualitat del celler, entre parets aixecades per protegir de les bombes.
Tast de menges de la guerra civil al refugi del Serral i el celler Nadal
A principis de 1938, a Santa Margarida i els Monjos, s’hi va construir un dels aeròdroms més importants de Catalunya. Al seu voltant, com en els altres casos, hi havia diversos refugis. El més gran i el més ben conservat és el del Serral, a 10 metres de profunditat i amb un recorregut de 70 metres. Des del Parc de la Memòria, on hi ha el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria, es poden veure les tres xemeneies que permetien renovar l’aire del seu interior.
Aquest refugi, a més, té un atractiu molt particular: a més d‘informació històrica, també permet conèixer com menjava la població que es trobava atrapada la guerra, quan l’escassedat d’aliments era habitual. A dins del mateix refugi, que es pot visitar cada primer diumenge de més, es pot fer un tast de menges de guerra que acaba de fer entrar els visitants en la situació de les persones que, a causa d’aquell conflicte brutal, s’hi van haver d’amagar quan l’aviació revoltada i els seus aliats nazis i feixistes bombardejaven l’aeròdrom del costat.
Encara hi ha, però, una altra sorpresa: l’aeròdrom, precisament, va ser construït expropiant la meitat dels terrenys de la finca de celler Nadal, arrencant els ceps. Quan es va acabar el conflicte, encara van trigar una dècada a tornar a plantar vinyes, és per això que l’amo de les terres va marxar a l’estranger, on va fer fortuna. Quan va tornar, va posar-se a treballar per convertir el celler en el que és avui. Aquí, on hi havia hagut l’aeròdrom, es pot gaudir d’un tast d’escumosos de llarga criança maridats amb formatges de gran qualitat.
