En la Ilíada i l’Odissea, els poemes grecs atribuïts a Homer que narren la guerra de Troia i les aventures d’Odisseu en el seu retorn a Ítaca, el vi és un producte recurrent en els 24 cants de cada poema èpic. Se’l cita més de dues-centes vegades principalment com a acompanyant de les carns rostides dels sacrificis, dels banquets i dels àpats, i se’l descriu amb els colors negre, vermell o color del foc. Es parla del vi dolç, el vi més dolç que la mel, que de fet són els més citats, seguits del vi vell i del vi pur i quasi sempre se’ls menciona acompanyats d’adjectius qualificatius que parlen “d’exquisit vi, d’excel·lent vi, del vi que alegra el cor, i que és deliciós, olorós o reconfortant”.
“… i les àmfores plenes de dolç i vell vi, convertit quasi en mel pels anys…” (Od. C.II).
Per cada àpat i banquet descrit, sobretot a l’Odissea, es parla del sacrifici i cocció de les carns i també de com s’ha de preparar el vi, que barrejaven amb aigua en els cràters i preparaven i omplien copes, d’or i de plata en el cas dels palaus. Fins i tot, es menciona alguna anyada:
“… Agafa amb les seves mans una copa, barrejà en ella aigua pura i un vi deliciós que havia estat onze anys en una àmfora…” (Od. C.III).
Al cant II de la Ilíada el vi serveix per cuinar: “de seguida tallaren les cuixes i després de cobrir-los amb doble cap de greix i de carn crua tallada a trossets, un ancià els posà sobre la llenya encesa i els ruixà de vi negre…” (lL. C. II).
El vi salva Odisseu i els seus homes
Al cant IX de l’Odissea, el vi salva a Odisseu i els seus homes: estan atrapats a una cova, una gran pedra els barra el pas, dins hi ha Polifem, el ciclop gegant i fill de Posidó, que se’n menja tres d’ells, per sortir-ne i salvar-se l’emborratxen amb vi, el deixen cec i tapats amb pell d’ovella s’escapen.
El vi serveix també per oblidar: “i el vi esborrà el record de la nostra pena” (Od. C. X) i també recorden que trasbalsa: “El dolç vi transforma el teu cervell” (Od. C. XXI ) o “el vi ha trobat la teva raó” (Od. C.XVIII) i a la Ilíada Hèctor refusa el vi perquè està dèbil i cansat: “No em portis vi dolç, venerable mare, perquè temo que m’enervi i em tregui la força i el valor, i continua dient que no vol beure perquè ha lluitat i matat amb les mans brutes tampoc m’atreviria a fer libació amb vi negra en honor a Zeus”. (IL. C.VI).
Beuen vi per reanimar: “Li serveix menjar i li dona a beure per reanimar-lo quan torna de les seves fèrtils vinyes” (Od. C.I), per agafar força “omple de vi les àmfores i de pura farina que és el que més vigor dona a l’home” (Od. C.II) o a la Ilíada, “el vi dona vigor als guerrers” (IL. C. VI).
Brindis pels déus i usos malèfics
Tot sovint fan libacions i brinden pels déus: “Barreja en el crater el vi i fes que les copes arribin a quants en el palau es trobin, perquè beurem en honor a Zeus, perquè guiï els seus passos…” (Od. VII).
“Dues vegades he trobat vi barrejat amb formatge ratllat de cabra, en una copa, on preparar la beguda la dona, semblant a una deessa, utilitzant un vi de Pradmio, sobre el que rascà amb un ratllador de coure formatge de cabra, espargint farina blanca” (IL. C. 11). L’altra referència és amb una finalitat més malèfica, Circe els enganya amb aquesta barreja i hi afegeix una droga: “La deessa conduí als guerrers a l’interior de la morada, preparà ella mateixa un beuratge en el qual el formatge ratllat, la farina i la mel es barrejava amb el vi de Pradmio de dolç sabor i afegí la perniciosa droga que els fes oblidar completament la seva pàtria” (Od. C. X).
També es menciona extensament la vinya, la verema i les panses, per exemple quan Odisseu descriu el país dels feacis “mostrava raïms tot l’any, constantment uns, en un lloc a l’aire lliure, s’assecaven amb la calor del sol, mentre que altres eren trepitjats per extreure d’ells el dolç suc” (Od. C. VII).
1
