El vi i la vinicultura s’expandeix i agafa volada amb la cultura grega, primer amb el conreu per totes les illes de l’Egeu, després els seus vins van per tota la Mediterrània, a través de les seves colònies, amb molta força a la Magna Grècia a Sicília i sud Italià. Amb el rei macedoni Alexandre el Gran, el vi va expandir-se per tot l’imperi grec, passant per centre Àsia i arribant a la Xina. La cultura grega és inseparable del vi, ocupa totes les esferes, l’econòmica; la social; la filosòfica; la religiosa i la mitològica; la literatura, el teatre i la poesia, la medecina, tot és relacionat d’una manera o altra amb el vi.
Els grecs deien que el vi va ser un regal del déus als homes, per alleugerar les seves penes i Dionís el déu que va ensenyar a conrear la vinya i a fer el vi.
A l’antiga Grècia, més de la meitat dels dies de l’any eren festius, el vi és present en totes les festes, com ho era també en els sacrificis que feien als déus, la majoria començaven fent una libació, un ritual religiós, abocaven a terra o a l’altar una mica de vi com a ofrena a un déu.
A Dionís li dedicaven quatre grans festes, dues a l’hivern i dues a la primavera, les festes cada una té una ciutat o polis o zona concreta, molts dels seguidors es desplaçaven pel territori seguint-les. A les Dionisíaques rústiques, feien processons, desfilavan amb un gran fal·lus de fusta, es disfressaven i portaven la cara empastifada de brisa de vi, era una festa dedicada a la fecunditat, s’oferien als pans i cereals bullits i vi al déu. A les Lenees, bevien molt vi i dansaven desenfrenats al so de la música, entraven en un estat èxtasis i místic col·lectiu. Les Antestèries, entre febrer i març nostre, durant 3 dies celebraven el renaixement de la natura i no es podien consumir productes conservats de l’hivern. El primer dia, s’obrien les àmfores amb el vi nou. El segon dia, tenia lloc un concurs de bevedors, només participaven homes i joves, el guanyador era coronat amb fulles heura i rebia vi com a premi. A les Grans Dionisíaques, el primer dia era consagrat a fer elogis i honors al déu. El segon dia, feien concursos atlètics i de poesia, els tres dies següents eren consagrats al teatre, el públic, bevia molt de vi, hi ha forces documents que descriuen la borratxera general dels espectadors i de l’estat en què sortien dels teatres.
En el món grec no estava ben vist emborratxar-se, encara que sovint trobem que ho feien, Dionís va ensenyar a beure el vi barrejat amb aigua, a vegades o feien amb neu, consideraven que el vi pur era embriagador i feia tornar boig, perquè en el vi dormita Dionís i quan entres en estat ebri pots ser captat pel seu món oníric de follia. L’historiador i geògraf Heròdot relata que a l’enterrament d’Alexandre el Gran, va fer una competició de beure vi sense barrejar i van morir molts participants.
El pare de la medicina Hipòcrates, aconsellava beure una cullerada de vi cada dia, com a medecina, per tenir bona salut. El vi vell es considerava més digestiu, vigoritza el cos i fa la sang més vermella i els somnis són més plàcids, sense sobresalts. Euripìdes (485 -407 aC) Les Bacants (772) recomana s’han de beure – Tres copes, una per l’amor, una per la salut i una per dormir, per agafar la son–, aquesta frase és recurrent a la literatura grega.
Els banquets són expressió i una part molt important de la cultura grega, n’hi ha de públics, de col·lectius i dels privats, el banquet de noces és el més important i el més famós és el de Tetis i Péleé els pares de’Aquil·les, els déus hi van assistir i van oferir regals esplèndids als nuvis i va veure el vi servit en copes d’or. A l’Odissea d’Homer, Ulisses quan recorda el seu pas per la casa de la deessa Circe: Tot el dia, fins la posta del sol, estàvem menjant carns sense parar i bevent vi dolç…
Abans de començar els banquets es feia una libació, tirar una mica de vi a terra en honor als déus, aquesta acció va derivar en un joc, Kottabos, es tractava de tirar el vi i encertar abocant-lo en cubell o similar, situat a terra o sobre la taula, si encertaves era bon auguri per l’amor, el guanyador, rebia com a premi, fruita, pastissos i potser algun petó. Els banquets acaben en llargues sobretaules, a vegades s’hi afegien nous vinguts, feien llargues tertúlies i dissertacions, recitaven poesia i bevien vi, és el simposi grec, tota una altra institució grega, beure junts!
