El celler Jean Leon ha presentat les restes iberes que van ser trobades el mes d’abril passat en una de les vinyes de la finca. En un acte que ha tingut aquest dimarts, tant el celler com l’equip d’ArqueoVitis, responsables de les excavacions, han presentat el resultat de cinc setmanes d’intervenció arqueològica a les restes d’una desena de sitges que tenen entre 2.200 i 2.300 anys d’antiguitat i on s’han trobat tant restes de ceràmica com altres troballes relacionades amb la vida dels primers viticultors que es van instal·lar en aquest indret.
“Resultats extraordinaris”
La presentació pública dels fruits de la intervenció en el jaciment ha anat a càrrec dels arqueòlegs responsables, Dani López i Mireia Sabaté, que han presentat els elements més rellevants d’uns treballs que López ha afirmat que han donat uns “resultats extraordinaris, que suggereixen accions de tipus ritual o votiu”.
La peça més important del jaciment és un bol per beure vi amb una inscripció en escriptura ibèrica, la tercera inscripció sobre ceràmica més llarga de totes les que s’han documentat fins ara en el món ibèric, tot i que també s’han trobat altres elements singulars en tres de les catorze sitges excavades.
Reconstrucció d’inscripcions iberes
Tot i que el bol estava extremadament fragmentat, s’ha pogut reconstruir la major part de la inscripció, que comença amb les paraules “Neitin iunstir”, una expressió característica de la llengua ibèrica que la majoria d’estudiosos interpreten com una forma de salutació o propiciatòria. Segons Dr. Joan Ferrer, especialista en epigrafia paleohispànica: “les inscripcions ibèriques es poden transcriure, ja que se’n coneix el valor dels signes, però no es poden traduir, ja que no disposem de cap llengua suficientment propera que ens permeti esbrinar el significat de les seves paraules”.
Més de 2.000 anys de vitivinicultura a la finca de Jean Leon
L’acte també ha comptat amb la participació del director del Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, Andreu Felip Ventura; l’alcalde de Torrelavit, Manuel Raventós, i la directora del celler Jean Leon, Mireia Torres. Per a Torres, “aquest descobriment connecta el passat vitivinícola del Penedès i el present del celler Jean Leon; és molt il·lusionant saber que en aquests terrenys on Jean Leon va plantar vinyes a principis dels anys 60, ja hi vivia gent fa més de 2000 anys que també cultivava raïm i feia vi”.
Al jaciment també s’han localitzat un conjunt de peces ceràmiques senceres com un càlat (un recipient de ceràmica), una gerreta bicònica (dos cons truncats units per la base i una nansa) i diversos gots, així com restes d’animals. Les restes més rellevants trobades a les altres dues sitges importants del jaciment són dues llavors carbonitzades de raïm, concretament de vitis vinífera, i la miniatura d’una cílix o copa grega per beure vi. La sitja del raïm també presenta restes singulars que denoten algun tipus de ritual o gran banquet.
Més troballes interessants
També s’han identificat àmfores ibèriques i romanes que indiquen que es consumia vi local i d’importació, i altres restes ceràmiques vinculades amb el servei i el consum del vi, com les gerres, una miniatura de crater (on es barrejava el vi amb aigua), bols i gots… Durant l’excavació s’han identificat altres restes que proporcionen informació sobre les activitats dels habitants de la finca, com una javelina, molins fariners de pedra del tipus rotatori, destrals i esmoladors de pedra, i carbons de fusta que permetran conèixer com eren els boscos i la situació paleoambiental del territori.
Ara que ha finalitzat l’excavació, l’Ajuntament de Torrelavit iniciarà els tràmits per declarar el jaciment com a Bé Cultural d’Interès Local. En un futur, està previst excavar la meitat restant del jaciment i exposar les troballes arqueològiques al centre de visites de Jean Leon i al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya en Vilafranca del Penedès, Vinseum.
