La ciutat de Barcelona amaga centenars d’històries peculiars. Pels carrers d’una ciutat que ara es considera cosmopolita encara es poden veure relíquies d’èpoques passades, quan la capital catalana era només una bonica ciutat. Amb els anys, les crisis i la falta de relleu generacional molts locals emblemàtics de Barcelona han anat tancant, emportant-se amb ells les llegendes urbanes d’infinites personalitats. La Licorera s’hauria convertit en això si no hagués estat per Konstantin Kopeikin i Zhanna Kopeikina, una parella de russos que va arribar a Barcelona a la recerca d’oportunitats pel seu negoci, però que en veure el local i conèixer la seva història van decidir endinsar-se en un món completament desconegut per a ells: la venda de vins. És així, com aquesta emblemàtica botiga ha superat el pas del temps i com Domingo Cahuer, última generació de la família propietària, va accedir a traspassar el seu local als nous propietaris, que han mantingut l’essència, la vida i, sobretot, les incomptables històries que van fer famosa La Licorera al barri.
“Ens vam enamorar del local i de la història”, explica a Vadevi Zhanna Kopeikina. La realitat és que per dos nouvinguts a Barcelona l’opció fàcil hagués estat fer negocis i prou, però alguna cosa els va fer pensar que aquell local tenia potencial. De fet, La Licorera és i ha estat una botiga molt famosa a la capital catalana. Situada al Poblenou va obrir les portes el 1932 i va començar a vendre vi als veïns del barri. Primer, només hi havia botes de vi a granel, que actualment els nous propietaris conserven, però a poc a poc es va anar convertint en un establiment de referència. “Molts veïns venen encara avui a buscar el vi a la botiga”, assegura Konstantin Kopeikin, qui afegeix que només han rebut paraules d’agraïment per conservar el local. Certamen, el pas dels anys sembla no haver afectat la botiga que encara manté l’olor de la fusta. Tot i això, la parella de propietaris ha aconseguit posar-hi el seu toc i amb això han transformat un establiment emblemàtic en el lloc de moda per prendre vi a Poblenou.
La feina de renovació de Kopeikin i Kopeikina és innegable. On abans només hi havia pols i moltíssimes ampolles han creat un espai diàfan amb més de 500 referències de vins de tot el món, “però sobretot catalans, per fer valdre el producte del territori”, específica Kopeikin. En aquest sentit, la botiga té una molt bona oferta de vins de qualitat fets a Catalunya, però també dediquen alguns prestatges a vins espanyols i fins i tot d’altres llocs del món: “A vegades els clients ens asseguren que han tastat tots els vins catalans que oferim i busquen conèixer nous indrets que elaboren vi”, afirma Kopeikina. Tal com comenta la parella la varietat és molt important per a ells, però també la qualitat. D’aquesta manera, tenen clar que busquen donar un producte de valor, ampolles amb uns preus elevats i que no es puguin tastar a tot arreu: “Si un client ens demana un vi i no el tenim, el busquem fins a poder-lo vendre”, exclama Kopeikina. No obstant això, Kopeikin assegura que no s’obliden dels veïns i que mantenen les botes de vi a granel a preus molt baixos com ho feien els antics propietaris: “Són els mateixos preus i els mateixos vins”, reconeix.
Un local adaptat als nous temps
Com tot bon local emblemàtic de Barcelona, La Licorera ha sabut adaptar-se als nous temps. La feina de la parella no només ha estat continuar amb el negoci sinó donar-li una volta per modernitzar-lo. És per això que tenen una taula al mig del local des d’on es pot tastar el vi que compres. “La clau era buscar un punt enmig del passat i el futur”, expressa Kopeikina, qui afegeix que gràcies a la llicència de bar que tenen poden vendre i servir el vi en el mateix establiment sense que el client pagui més que el preu de l’ampolla. “En molts llocs et fan pagar el servei i a vegades és molt car tastar un vi a un restaurant”, lamenta la propietària, qui repeteix que en el seu local es pot beure el vi sense pagar més. “Per nosaltres és important crear un bon ambient i que la gent pugui gaudir del vi aquí”, explica el propietari, qui considera que “la llum i la música el converteixen en un local molt acollidor“.
Ara bé, les activitats que la parella ofereix no s’acaben aquí. Cada dia posen a l’abast dels seus clients un tast de vermuts i Whiskys per tan sols 10 euros. A part, la gent pot tastar de manera gratuïta qualsevol dels vins a granel que tenen a les botes. Com a novetats, també confirmen que obriran un espai per a fer tastos de vins i altres activitats relacionades amb aquest producte que encara s’estan coent: “El 12 de gener començarem a presentar nous esdeveniments, encara no ho tenim tot preparat”, relata la parella.
El lloro i el seu cava
La Licorera conserva bona part de la decoració històrica. Per als nous propietaris era molt important mantenir l’essència del que havia sigut aquesta botiga i, per tant, van crear un concepte nou que donés més espai, però que fos respectuós amb el llegat familiar de l’establiment. Quan La Licorera va obrir als anys 30 els propietaris tenien un lloro. Aquesta simpàtica mascota es va fer molt famosa al barri i no va trigar a causar algun aldarull. Cridava a la gent pel carrer, imitava el soroll del transport públic i altres malifetes que el van convertir en tot un símbol; l’anomenaven El Lloro del 36. Tant és així que quan va morir el van dissecar i va quedar exposat a la botiga durant anys. Actualment, però, la custòdia la tenen els antics propietaris i la parella només el té exposat en alguns moments de l’any: “Molta gent ens preguntava si sabíem la història del lloro i on era”, recorda Kopeikina, qui admet que van arribar a un acord per poder tenir-lo de tant en tant.
Tot i no tenir la custòdia del lloro, la parella sí que ha mantingut el seu cava. De fet, tanta era l’expectació per l’animal en l’època que els propietaris van decidir dedicar-li un cava que elaborava un vell celler pròxim a la ciutat. “Quan ens van vendre el local ens van passar el contacte d’un celler i vam decidir que era una tradició que volíem mantenir”, confessa el propietari. No obstant això, com tot a la botiga, la parella li ha donat el seu toc personal. “Vam canviar l’etiqueta i vam pujar la qualitat del cava”, explica Kopeikin, qui esmenta, però, que el preu s’ha mantingut: “Volíem que tingués més qualitat, però que també fes honor a la història del local”.
