Els animals formen part molt activa de la vida dels agricultors. Des dels inicis, pagesos i pastors han mantingut una relació estreta i els animals s’han convertit en una part fonamental de la cura dels cultius. Des dels adobs fins a l’ús de la fauna per a netejar els camps, aquesta relació s’ha fet cada vegada més estreta, fins al punt que en alguns sectors ja no es concep el tractament de les terres sense animals que les pasturin. En el cas de la vitivinicultura, els animals no sempre han tingut un paper clau en l’elaboració del vi o el manteniment de les vinyes, però cada vegada més cellers intenten combinar flora i fauna per aconseguir cultius més sans, naturals i orgànics. L’última novetat és l’ús de les oques per a evitar les plagues de caragols. A la finca vinícola de Stellenbosch, a Sud-àfrica, 500 oques es passegen en ramat per les diferents vinyes per acabar amb els insectes i animals que les posen en perill. Catalunya no és aliena a aquestes tècniques i en la seva mesura alguns cellers inclouen els animals en els seus processos. Anomenada agricultura biodinàmica, aquesta cura dels cultius és ja, sense dubte, un imprescindible per bona part de les empreses del sector mundial, però també català.
“L’agricultura biodinàmica no és més que tenir una visió holística dels cultius”, explica Olga Betrián, enòloga del celler Castell d’Age. En una entrevista amb Vadevi, l’experta assegura que va conèixer el conjunt de pràctiques biodinàmiques un cop va acabar de cursar els seus estudis i va decidir implementar-ne algunes en el celler. Des del 2013, l’empresa del Penedès té la certificació Demeter, que es concedeix a aquells cellers que treballen amb tècniques d’agricultura biodinàmica. Entre les pràctiques que fan servir s’inclou l’ús de preparats naturals per a millorar la salut del terrer i la pastura d’ovelles per netejar les zones de guaret o de bosc que envolten la finca. “Per nosaltres tot està connectat”, remarca l’enòloga, qui reconeix que cal tenir una visió plena i no només basar-se en el cultiu de les vinyes: “Hi ha moments per veremar i embotellar i sempre intentem seguir els ritmes que ens marca la natura”.
Tot i semblar una pràctica relativament nova, l’agricultura biodinàmica es va fer famosa el 1924 en un cicle de conferències que impartia Rudolf Steiner, un dels fundadors de l’antroposofia, un sistema de pensament que reflexiona sobre l’existència d’un món espiritual objectiu, intel·lectualment comprensible i accessible a l’experiència humana. Pel pensador, s’havia de concebre el món des d’un tot, és a dir, la connexió absoluta entre pensament, cos i terra. Una filosofia que aplicada als cultius no només demana ser prudent i respectuós amb l’entorn sinó utilitzar-lo per a millorar la mateixa agricultura. “No es tracta de treure un rendiment immediat, sinó de crear un ecosistema beneficiós pel planeta”, reconeix en una conversa amb aquest diari Roc Gramona, director tècnic del celler Gramona, un altre dels grans representants del cultiu biodinàmic. Així doncs, la pràctica existeix per a fer valdre els animals en la cura de les vinyes i també per aconseguir un producte de qualitat de manera natural i orgànica, sense productes químics que posin en risc el sòl i la planta.
La granja dins la vinya
L’ús de la fauna en la cura dels cultius és una part essencial de l’agricultura biodinàmica. Dins del celler Gramona utilitzen diferents animals per a fer tasques del camp, des de vigilància, fins a neteja, passant per llaurar la terra. En concret, Roc Gramona explica que compten amb l’ajuda de quatre cavalls amb els quals llauren a mà a voltant de cinc hectàrees de la finca. “Encara no ho podem fer en totes, però és una proporció significativa”, reconeix el director tècnic del celler català. Per les tasques de neteja, l’empresa vitivinícola del Penedès utilitza ovelles i vaques. En aquest sentit, han participat en diferents estudis per intentar ensenyar a les ovelles a menjar les herbes de les vinyes, però després d’algunes experiències negatives on l’animal es menjava els pàmpols han decidit que el ramat se centri a netejar els boscos que envolten de la finca i les zones de guaret. Per aquesta mateixa tasca també utilitzen una desena de vaques de l’Albera, una espècie en perill d’extinció que no dona bona carn, però que fa una gran feina de neteja i, a més, “ens proporcionen els fems per fer l’adob”, inclou Gramona.
Paral·lelament, el celler també ha posat en marxa una prova pilot per l’ús de les gallines com a controladores del terrer. A Gramona han construït -amb la col·laboració de Carlos Nadal, criador de pollastres- un galliner mòbil que permet als animals està en llibertat controlada. “Gràcies a aquesta construcció de sis metres quadrats les gallines passen per tota la finca i no sobrecarreguen només una zona concreta”, descriu el director tècnic del celler penedesenc. Les gallines, però, no són l’únic aviram que utilitza el celler, igual que a Stellenbosch, els Gramona també tenen oques, però en aquest cas no es fan servir contra les plagues de caragols, sinó contra els intrusos: “Són molt bones en les tasques de vigilància“, remarca el director tècnic del celler.
La realitat cara de biodinamisme
L’agricultura biodinàmica no és un conjunt de tècniques barat. En molts casos, tenir una granja dins de la mateixa finca exigeix una despesa molt alta. És per això que al celler Castell d’Age treballen de bracet amb pastors de la zona. Betrián explica que tot i no tenir una granja dins la finca, permeten la pastura d’animals en les seves vinyes i al voltant. “Alguns pastors de la zona necessiten llocs on pasturar i nosaltres els proporcionem l’espai per a les ovelles”, comenta l’enòloga del celler. D’aquesta manera, el pastor pot continuar fent la seva feina i l’empresa de vins manté la finca neta de manera natural. Pel que fa al compost que elaboren, ho fan a través d’una altra col·laboració. En aquest cas, Betrián respon que es troben molt a prop d’una granja de vedells que els proporciona els fems necessaris per als seus preparats.
En definitiva, l’agricultura biodinàmica s’expandeix a mesura que més cellers comencen a entendre la concepció de Steiner sobre la connexió amb l’entorn. Tot i ser una pràctica cara, cada vegada hi ha més empreses del sector vitivinícola mundial que aposten per aprofitar els animals i l’entorn per a millorar orgànicament l’elaboració del vi. Tornant a Sud-àfrica i -en paraules del director gerent de la finca, Corius Visser- els seus “soldats de les vinyes”, la realitat és que l’agricultura biodinàmica podria semblar una cosa del passat, però els seus beneficis a llarg termini demostren que és una pràctica del futur.
