La tardor i l’hivern són les dues estacions en què la feina a la vinya és menys feixuga. Des de principi del segle XX, al municipi d’Alella, molts pagesos aprofitaven aquesta època per plantar pèsols entre fileres de ceps. Tothom sap que els pèsols del Maresme tenen una qualitat superior que els que es cullen en altres territoris: el secret és el sauló, el sòl granític característic de la zona i que tant de bé fa a la vinya (i també al pèsol).
En un moment que la vinya no dona gaire feina, cap als mesos d’octubre i novembre, els pagesos plantaven pèsols entre ceps. La collita es feia cap a l’abril o el maig i representava un ingrés extra per al productor. En deien pèsols de vinya i hi ha gent gran d’Alella que afirma que, alguns anys, havien tret més diners del pèsol que no pas del raïm. La qualitat d’aquest deliciós llegum crescut a Alella en permetia la venda a bon preu i una bona part de la producció es venia a mercats francesos. La memòria popular recorda encara elegants comerciants francesos tancant tractes amb humils pagesos alellencs.
La minva de la vinya a Alella causada pel creixement urbanístic desbocat a partir dels anys 70 i la professionalització de la producció vinícola va anar posant fi a aquesta pràctica que, fins fa una dècada, ja gairebé només tenia caràcter testimonial. El viticultor Alejandro García, que va dedicar tota una vida a tenir cura, a la vall de Rials, de la Peça d’en Blanch, una de les vinyes més boniques del territori DO Alella, de pansa blanca, pansa rosada, garnella i malvasia, va plantar pèsols cada any entre els ceps (vegeu-ne la foto) fins que va deixar-la fa més d’una dècada i amb més de 80 anys.
