Catalunya té més de set centenars de cellers repartits per tot el territori. La majoria, però, són petites i mitjanes empreses desconegudes als ulls poc experts. L’enoturisme va néixer de la necessitat de trobar una tercera pota pel model de negoci que en els últims anys ha castigat petits i grans a causa de la caiguda de les vendes. Tot i això, sembla que la gran afluència de turistes se l’emporten els cellers amb més recursos i els petits queden a l’ombra d’aquestes grans empreses amb més capacitat d’atracció. És per això que el Govern -evidenciant els beneficis de l’enoturisme per la salut empresarial vitivinícola- afegeix cellers i petits elaboradors a la seva proposta de turisme enogastronòmic Benvinguts a Pagès La Festa (del 4 al 5 d’octubre). Aquesta iniciativa retorna el protagonisme als productors d’arreu de Catalunya, que obtenen un espai on presentar les seves propostes úniques i aglutinar el màxim de turistes i clients en només un cap de setmana.
“Es tracta de posar en valor la pagesia”, assegura Sara Jové, del celler Mas Blanch i Jové, a Vadevi. La cellerista expressa la clara necessitat que hi ha actualment en el territori català de commemorar la feina dels vinicultors. En aquest sentit, reitera que cal mantenir “propostes que apropin el consumidor a la feina” i recorda que no sempre es valora tot allò que passa abans que una ampolla de vi estigui a l’estanteria del supermercat. Mas Blanch i Jové és un celler de Les Garrigues on s’elaboren 60.000 ampolles de vi ecològic que pertany a la DO Costers del Segre. En la seva proposta enoturística presenten una visita al seu celler per tal de “demostrar la identitat dels vins”, respon Jové. Entre totes les iniciatives dels cellers de Catalunya que participen en el projecte hi ha un punt en comú: la voluntat d’ensenyar com s’elaboren els vins.
Jové no és l’única que recorda que hi ha molta feina darrera d’una empolla, Josep Dasca, del celler Dasca Vivies, situat a l’Alt Camp explica que un dels objectius d’aquesta iniciativa és “passar de la producció al consumidor final a través de la venda directa en els cellers”. Una tècnica que gràcies a l’augment de l’enoturisme ha salvat bona part de les vendes de molts cellers. En concret, Dasca no només té un celler, sinó que cultiva altres fruites i comercialitza més productes d’elaboració pròpia. Per això la seva oferta per Benvingut a Pagès la Festa va molt més enllà dels seus vins i inclou visites a totes les seves terres i un tast de tots els elaborats de la finca. “No és la nostra principal font de benefici, però l’enoturisme sumarà a la llarga”, reflexiona el cellerista de l’Alt Camp, qui té molt clar que sigui sota el paraigua governamental amb iniciatives com aquesta o pel seu compte “aquest és el camí”.
Un entorn biodinàmic
El principal atractiu de les vinyes catalanes és el seu compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat. En molts casos, els cultius catalans són ecològics i a mesura que passen els anys, els turistes s’interessen encara més pels productes de mínima intervenció i respectuosos amb el seu entorn. “Tenim moltíssima biodiversitat als voltants del celler”, descriu a Vadevi Maria Font, del celler Can Morral del Molí. Aquest petit celler es troba entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Les vinyes tenen més de 70 anys i la producció és ecològica, la qual cosa els converteix en un reclam pels enoturistes. De fet. Font admet que tenen visites pràcticament tot l’any, però que participar a Benvinguts a Pagès la Festa és una bona manera de “fidelitzar alguns clients i donar-se a conèixer pels voltants”.
Un cap de setmana de somni
El cap de setmana de Benvinguts a Pagès vol omplir Catalunya d’experiències que connecten amb les arrels agrícoles i gastronòmiques del territori. Més enllà dels entrevistats per aquest diari, hi ha més propostes de cellers en plena temporada de verema. El Priorat proposa un esmorzar entre vinyes per viure de prop l’essència del moment més intens de l’any per als cellers, combinant el paisatge, els vins i les històries que es transmeten de generació en generació. Més al nord, al Segrià, la masia centenària Pifarré obrirà les seves portes perquè els visitants puguin recórrer cada espai de la granja, descobrir eines i maquinària de pagès i gaudir d’una degustació de productes frescos de l’horta de temporada. Tot plegat, acompanyat de sucs ecològics, sidra, vi i cervesa artesana elaborada al mateix entorn.
La iniciativa posa l’accent en els petits elaboradors, i reconeix que mantenen viu el teixit productiu i gastronòmic del país. Fora de les activitats relacionades amb el vi, Benvinguts a Pagès la Festa també valora i dona veu a altres classes de cultius, moltes vegades oblidats pels mateixos consumidors. Al Baix Camp, una cooperativa cervesera formada íntegrament per dones celebra vint anys d’activitat i obre les portes per mostrar el seu projecte col·lectiu. A la Garrotxa, uns cultivadors ecològics de miceli, substrats i bolets medicinals i gurmet conviden a conèixer un ofici tant singular com desconegut. I a la Conca de Barberà, una xarcuteria centenària especialitzada en botifarres, llonganisses i xoriços ofereix la possibilitat de veure de prop com s’elaboren aquests productes tradicionals.
El turisme rural guanya força i l’enoturisme porta la veu cantant. En aquest sentit, la promoció forma part de l’estratègia governamental per salvar el camp català. En moments tensos de baixa producció i incertesa geopolítica, col·locar Catalunya al mapa nacional i internacional és pràcticament una obligació. D’aquesta manera, projectes com Benvinguts a Pagès la Festa recorda a la població perquè és important tenir cura del medi ambient i sobretot dels pagesos del territori. És una porta oberta a les vinyes, però també a altres cultius que no sempre es tenen al cap.
