Hi ha destins que són de visita obligatòria pels seus vins, però també per les històries que amaguen les seves vinyes. Les Terres de Lleida i el Pirineu pertanyen a un d’aquests indrets. La Denominació d’Origen Costers del Segre, que enguany compleix 40 anys, la integren un mosaic de paisatges molt diferents, però també de cellers que han sabut convertir la seva història, el patrimoni i fins i tot les adversitats en experiències úniques.
Aquesta manera d’entendre l’enoturisme és precisament la que impulsa la Ruta del Vi de Lleida, una iniciativa que agrupa administracions, cellers i empreses del territori amb l’objectiu de promoure un turisme enològic sostenible i de qualitat. La proposta convida el visitant a descobrir les Terres de Lleida a través del vi, però també del seu patrimoni, la gastronomia, els paisatges i les persones que hi viuen.
Per les Terres de Lleida i el Pirineu no només es degusten vins: també s’hi descobreixen l’art, la cultura, la història i les anècdotes que han modelat el territori. Es camina entre castells medievals, s’entra en antigues colònies agrícoles, es descobreixen cups excavats fa 900 anys o es passeja per una galeria d’art a l’aire lliure entre ceps. Per als enoturistes que busquen alguna cosa més que una visita convencional, Lleida és una destinació plena de misteris. Us deixem aquí el llistat dels cellers més emblemàtics per recórrer:
Castell del Remei, el més antic de Catalunya
El viatge pot començar al Castell del Remei, probablement un dels indrets més singulars del patrimoni vinícola català. No és només el celler més antic de Catalunya dedicat a elaborar i embotellar vins de criança, sinó també el primer construït seguint el model dels grans châteaux francesos, envoltat completament de vinyes. Passejar-hi és descobrir una antiga colònia agrícola gairebé intacta, amb un castell noucentista, edificis històrics, un santuari i jardins que transporten el visitant a finals del segle XIX. A l’interior encara impressionen les enormes naus de pedra amb murs de gairebé un metre de gruix i prop d’un miler de botes on reposen els vins. Però una de les curiositats més desconegudes és que aquest celler va introduir a la Península varietats franceses com el cabernet sauvignon, el syrah o el chardonnay, avui plenament integrades al paisatge vitivinícola català.
Castell d’Encús, vi fermentat en cups
Si hi ha un celler que permet literalment beure història és el de Castell d’Encús. Situat al Pallars Jussà, entre muntanyes i envoltat de les restes d’un antic castell i d’un monestir hospitaler del segle XII, conserva un tresor excepcional: nou cups excavats directament a la roca pels monjos de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem fa gairebé 900 anys. El més sorprenent és que alguns d’aquests cups medievals continuen avui en funcionament i encara fermenten una part dels vins del celler. Pocs llocs al món poden presumir d’elaborar vi amb la mateixa infraestructura que utilitzaven els monjos medievals. L’experiència, envoltada de silenci, boscos i ruïnes romàniques, converteix la visita en un autèntic viatge en el temps.
Clos Pons, florir després d’una gelada
No totes les grans històries neixen d’un somni. Algunes ho fan d’una desgràcia. És el cas de Clos Pons, a les Garrigues Altes. L’origen del projecte es remunta a la gran gelada del 2001, que va destruir bona part de les oliveres de la finca familiar. Allò que semblava una catàstrofe va esdevenir una oportunitat per reinventar el paisatge plantant vinyes. Avui, els seus ceps creixen entre els 500 i els 700 metres d’altitud, en un dels territoris més secs i extrems de Catalunya, on les fortes diferències de temperatura entre el dia i la nit aporten una personalitat molt marcada als vins. Una lliçó de resiliència transformada en enoturisme.
Lagravera, vi marcat per la salinitat
També la recuperació del territori explica la història de Lagravera. El nom ja dona una pista: la finca ocupa els terrenys d’una antiga gravera. Allà on abans hi havia una explotació extractiva, avui hi creixen vinyes ecològiques. La família Arnó va decidir restaurar completament aquest espai degradat tot recuperant una tradició vitícola gairebé desapareguda després de la fil·loxera i de l’abandonament del camp. Els sòls rics en guixos aporten una marcada salinitat als vins, però la gran curiositat és comprovar com un paisatge aparentment estèril ha estat capaç de renéixer convertit en un dels projectes més singulars de la Ruta del Vi de Lleida.
L’Olivera, vins que brinden oportunitats
Si hi ha un celler on el vi serveix també per transformar vides és L’Olivera. Nascuda el 1974 a Vallbona de les Monges, aquesta cooperativa va arrancar amb una missió molt poc habitual en el món del vi: integrar laboralment persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat. Aquí moltes tasques continuen fent-se manualment, des del treball a la vinya fins a l’etiquetatge i la numeració de les ampolles. Però una de les anècdotes que més sorprèn els visitants és l’origen del característic blau de moltes de les seves etiquetes. Durant els treballs agrícoles apareixien contínuament petits fragments de ceràmica medieval procedents del monestir de Vallbona, d’un intens color blau, que han inspirat la imatge gràfica dels seus vins. Un petit detall que connecta patrimoni, paisatge i identitat.
Mas Blanch i Jové, copa i art
L’art i el vi conviuen com enlloc a Mas Blanch i Jové. La forta amistat entre la família propietària i el pintor Josep Guinovart va donar lloc a una idea aparentment impossible: convertir una vinya en un museu a cel obert. Així va néixer la Vinya dels Artistes, un recorregut on escultures monumentals de creadors com Guinovart, Joan Brossa, Susana Solano, Frederic Amat o Carles Santos apareixen entre ceps i oliveres. Cada passejada és diferent segons l’època de l’any, perquè la llum, les vinyes i les obres dialoguen constantment. És una visita imprescindible tant per als amants del vi com de l’art contemporani.
Purgatori, un vi nascut de la cruesa
Darrere del nom de Purgatori s’amaga una de les històries més singulars de les Terres de Lleida. Segons la tradició, els monjos de l’Abadia de Montserrat que cometien alguna falta eren destinats al Mas de l’Aranyó, a les Garrigues, per complir penitència entre dures jornades de treball i un clima extrem, fins al punt que aquell indret era conegut com el ‘purgatori’. Sobre aquesta finca històrica, la família Torres hi ha construït el celler Purgatori, integrant-lo en l’entorn i preservant el mas original del segle XVIII. Durant la visita al celler de la família Torres es pot conèixer la història i tastar el vi Purgatori, que ret homenatge a aquesta llegenda.
Raimat, la primera colònia vitivinícola d’Europa
A pocs quilòmetres de Lleida ciutat apareix una altra joia del patrimoni vitivinícola català: Raimat. La seva història comença el 1914, quan Manuel Raventós transforma prop de 3.000 hectàrees de secà en la primera gran colònia vitivinícola d’Europa. Encara avui és possible passejar entre les cases on vivien els antics treballadors, testimoni d’aquella comunitat agrícola. El celler original, obra de Joan Rubió, deixeble directe d’Antoni Gaudí, és una autèntica catedral modernista del vi. Però la finca també sorprèn per un altre motiu: la caça hi està prohibida des de fa dècades, fet que ha convertit les vinyes en un refugi natural on conviuen guineus, perdius, conills i desenes d’espècies d’ocells que formen part de l’equilibri ecològic del paisatge.
Vinya els Vilars, un retorn al passat
Finalment, Vinya els Vilars recorda que el vi i la història de Lleida sempre han anat de la mà. El celler pren el nom de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, un impressionant jaciment ibèric fundat cap al 775 abans de Crist. Visitar el celler i completar l’experiència descobrint aquesta fortificació permet entendre que el vincle entre aquesta terra i el cultiu de la vinya s’estén molt més enllà de l’època romana. A més, el projecte manté intacte el seu caràcter familiar i, fins i tot, disposa d’una àrea per a autocaravanes, una proposta que cada vegada atrau més enoturistes que recorren Catalunya sobre rodes.
Potser aquest és el gran secret dels cellers de les Terres de Lleida i el Pirineu. No competeixen només per elaborar grans vins. Cadascun explica una història diferent: monjos medievals, colònies agrícoles, artistes, cooperatives socials, antigues graveres, castells, jaciments ibèrics o finques nascudes després d’una devastadora gelada. Històries que només es poden entendre caminant entre les vinyes, escoltant qui les treballa i aixecant una copa allà mateix on tot va començar.
I és precisament això el que proposa la Ruta del Vi de Lleida: convertir una visita a un celler en una experiència completa. Tastos entre vinyes, passejades pel patrimoni, activitats culturals, maridatges gastronòmics i paisatges que conviden a aturar el temps fan que cada escapada sigui diferent. L’estiu és, sens dubte, una de les millors èpoques per descobrir aquestes experiències, deixar-se sorprendre per aquestes terres i entendre que, aquí, cada copa és també una manera de conèixer la història del territori.
