El vermut és una beguda molt típica de Catalunya. Els diumenges, després d’esmorzar i abans de dinar, és el moment perfecte per gaudir-ne, especialment si és estiu i pots trobar una bona terrassa al sol. De fet, el vermut ja és més que una simple beguda: és part d’un ritual que dona vida a la pausa del migdia del cap de setmana, sempre acompanyat de patates de bossa i olives. Hi ha diferents opinions sobre l’origen d’aquesta tradició, però ningú sap amb seguretat qui la va començar. Alguns diuen que van ser els italians, altres els francesos. Però, el que és indiscutible és que els catalans han sabut renovar el vermut i, lluny de ser una tradició oblidada, ha tornat a ser una part essencial dels migdies a Catalunya. És per això, que els Premis Vinari de Vermuts busquen premiar la millor vermuteria del país a través d’una votació popular
Conegut també com a vermouth o vermut, la primera referència d’aquesta beguda tal com la coneixem en l’actualitat data del 1786 quan Antonio Benedetto Carpano, va crear el primer vermut modern a Torí. Tot i això, les barreges de begudes espirituoses amb herbes aromàtiques van començar molt abans, a l’imperi romà. En aquell moment, es van popularitzar aperitius a base de vi macerat amb herbes aromàtiques mediterrànies. De fet, algunes d’aquestes receptes van ser protegides i continuades als monestirs europeus al llarg dels segles, però llavors la seva finalitat era purament medicinal. Més tard, l’any 1549, Constantí Cesare De Notevoli, en la seva obra Ammaestramenti dell’agricoltura, parla d’una recepta de vi amb absenta que tenia finalitats terapèutiques i curatives.
Sigui com sigui, actualment el vermut és una beguda insígnia a Catalunya. Tot i que cada vermuters té la seva pròpia tècnica, la base principal del producte és el vi blanc que es combina amb una llarga llista d’herbes aromàtiques que li donen aquests sabors tan diversos. Hi ha diferents classes de vermut, però el més popular al país és el vermut negre. La forma més habitual de servir-lo és amb una rodanxa de taronja, i el color tan característic que té es deu al caramel, el xarop o la canyella que se li afegeix. Per aquells que prefereixen gustos més àcids hi ha el vermut blanc, que sovint es combina amb tocs de vainilla. Aquesta versió és la més famosa arreu del món, gràcies a la popularitat del Martini, un còctel que en la seva versió més pura es fa amb vermut blanc i ginebra. En una escala molt menys coneguda queden el vermut rosat i el sec, dues variacions de la beguda catalana que en la majoria dels casos s’utilitzen per fer combinats.
La tradició catalana que envolta el vermut
Si bé és cert que el vermut és una beguda molt antiga, Catalunya havia perdut la tradició de beure’n els caps de setmana. Precisament s’havia conservat el concepte de “fer el vermut”, però no la beguda. Tanmateix, però, fa uns anys que el vermut s’ha tornat a colar a les terrasses dels bars catalans. Fins i tot hi ha aquells bars que han decidit apostar per la beguda com a plat estrella de la seva carta. En aquest sentit, les vermuteries han guanyat posicions entre les generacions més joves, retornant la tradició a primera divisió. Ja són moltes les persones que es dediquen a comercialitzar als seus bars els vermuts dels productors catalans i a poc a poc han anat guanyant cada vegada més seguidors. És per això que els Premis Vinari de Vermuts busquen premiar aquests bars i l’elecció la tenen els mateixos ciutadans, clients que cada dia aposten per donar suport a bars i restaurants que van valdre la tradició del vermut. En l’última fase d’aquest concurs, set vermuteries han demostrat ser les preferides del públic i només una podrà ser la guanyadora d’aquest 2025.
