Aquest dimecres dia 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus. I malgrat no ens calgui en cap cas una excusa així per poder anar a visitar-ne algun, sempre està bé recordar els llocs de culte a la cultura, història i aprenentatge que es conserven arreu del planeta.

A Catalunya, en tenim bons exemples, també vinculats al sector del vi. Sense anar més lluny, Vilafranca del Penedès té un dels centres especialitzats més reconeguts aquí i fora. De fet, en els darrers mesos s’ha parlat molt del present i futur del Vinseum en motiu de les obres d’ampliació d’un ambiciós projecte que ha d’obrir portes el 2023 a més de 3.000 metres quadrats de col·lecció, i material singular i molt divers que repassa la història de la vinya i el vi del municipi, però també d’un espectre geogràfic, històric i cultural molt més ampli.

Sigui com sigui, el cert és que estem davant d’un projecte que va camí de sumar cent anys, i que en el llarg d’aquesta trajectòria ha vist, viscut i patit situacions de tot tipus. Fem un salt enrere en el temps per recordar-los.

El director del Vinseum, Xavier Fornos | Gérard-Philippe Mabillard
El director del Vinseum, Xavier Fornos | Gérard-Philippe Mabillard

“El Museu de Vilafranca” -que és com se’n diu inicialment, neix per una necessitat“, explica a Vadevi Xavi Fornós, actual director de l’entitat “per la presa de consciència de la gent del municipi que existeix un patrimoni comú i que cal conservar-lo”, continua. De fet, apunta Fornos, aleshores totes les col·leccions -o “tresors”- les guardaven les nobleses i monarquies, però amb l’arribada del segle XX, aquest tipus de patrimoni de valor social i econòmic tendeix a democratitzar-se i passar a ser propietat de tots”.

L’origen real del projecte de museu sorgeix d’una exposició. L’any 1926, la intel·lectualitat local va recopilar material que els vilafranquins i vilafranquines guardaven a casa per exposar-lo públicament. I la mostra esdevé un exemple real de l’existència d’un enorme patrimoni de valor que existeix, així que es compra el Palau Reial i s’hi volca tot el contingut. Estem a l’any 1935, i un any després, ve la guerra.

Els següents anys van significar l’aturada de l’activitat cultural, i precisament també degut a la dificultat dels anys de postguerra, l’esperit lluitador dels responsables del museu va suposar un nou salt endavant pel centre cultural. L’any 1943, es va fer una gran fira de vins -la Feria de la Viña y el Vino, que es repetiria als anys 1953 i 1963- amb l’objectiu de donar un impuls i dinamitzar un sector que, com tots, havia quedat tocats pel conflicte. Paral·lelament, i amb el mateix objectiu, el museu va incorporar la mostra, Arqueología del vino, en la qual s’hi va incorporar tot de material relacionat amb el món de la vinya i el vi.

Aquella, que va néixer com a primera col·lecció dedicada exclusivament a aquesta temàtica, acabaria sent el motiu i especialitat de tot el museu.

Mural de Xavier Nogués, que s’ha recuperat per al nou museu | Vinseum

Els següents anys del museu van seguir sent de lluita per la supervivència. El projecte sumava anys, fins que va a arribar un moment en què gairebé es va veure forçat a tancar. “Als anys 90 hi va haver una forta crisi de concepció“, recorda Fornos. “Una nova Llei de Museus establia que alguns museus rebrien subvencions i recursos, i el de Vilafranca, per sorpresa de tots, va quedar descartat”. “El museu havia envellit i no hi havia hagut un bon relleu generacional”, dirà l’actual director. Calia un canvi, una renovació, no només per adaptar-se als temps, sinó també per pura supervivència.

M. Rosa Sanabre, conservadora en cap de la nova etapa del museu, va rejovenir la institució; i després d’un ampli i profund debat intern, es va voler repensar la col·lecció i fins i tot la titularitat, que ara passaria de ser una associació privada a una fundació. Una de les primeres decisions, fou dotar el projecte d’una directora, Montse Iniesta, que va presentar “un valuós projecte de present i de futur”.

Entrem a l’any 2000, i des d’aleshores, “tot ha estat una cursa de fons, superant etapes inicials com un concurs d’arquitectura per millorar les instal·lacions, concurs per museïtzar l’espai…”, relata Fornos; i també és moment de canviar el nom i la imatge.

Al 2007 neix el Vinseum, tal com el coneixem avui dia, i segueix aquest camí de renovació integral que ha portat fins avui, en què s’està a les portes d’obrir l’ampliació d’un espai, que tindrà una àmplia col·lecció -ni de lluny de totes les peces que s’han recopil·lat al llarg d’aquests gairebé 100 anys d’història-, conservant alguns dels elements originals, com l’enorme premsa de fusta que presidirà l’entrada del nou edifici; o el mural de Xavier Nogués, que havia format part d’una taverna dins les galeries laietanes, on s’hi reflectien imatges satíriques, vinculades amb el vi, políticament poc correctes.

Mural de Xavier Nogués recuperat per incorporar a la col·lecció del museu | Vinseum

Un present i futur ple de reptes però també d’oportunitats, que han de convertir aquest emplaçament en el gran museu del vi de Catalunya, i un dels principals referents sectorials del món.

Nou comentari

Comparteix