Un equip d’investigadors amb participació catalana ha apropat la possibilitat d’administrar fàrmacs a través del vi, la cervesa o el iogurt. Un treball liderat pel grup de recerca +Pec Proteomics de l’IRBLleida, juntament amb l’IMDEA-Food Research Institute de Madrid (Espanya) ha descobert la presència d’unes nanovesícules en alguns subproductes de la indústria alimentària.

Un descobriment amb segell català

Aquesta troballa, presentada en un article a la revista ‘Advanced Functional Materials’, és fruit d’un treball d’aquestes dues institucions, que l’han liderat, però entre la participació catalana també hi ha l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat de Lleida i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili de Reus.

Els investogadors de l’IRBLleida que han participat en aquesta troballa tan significativa

Perspectives excel·lents

En un comunicat fet públic pel mateix IRBLleida, l’investigador Xavier Gallart- Palau ha explicat com el seu descobriment, que va ser patentat el passat mes de novembre, indica que aquests productes tenen “habilitats excel·lents” a l’hora de millorar la disponibilitat de fàrmacs amb diana al sistema nerviós central. Això, en definitiva, hauria de permetre “reduir la dosi” d’administració dels medicaments i, alhora, augmentar-ne l’efectivitat.

Els aliments contenen el que es coneix com a vesícules extracel·lulars, unes partícules secretades per tot tipus de cèl·lules i que serveixen per comunicar-se amb altres cèl·lules de l’organisme. Aquestes vesícules, present de forma natural, s’ingereien habitualment a través del consum d’aliments com ara la llet i la resta de productes lactis, les plantes comestibles i els seus derivats i, també, els aliments fermentats.

Les vesícules extracel·lulars poden ser una nova via d'administració de fàrmacs | IRBLleida
Les vesícules extracel·lulars poden ser una nova via d’administració de fàrmacs | IRBLleida

Analitzant diversos productes

És per això que els investigadors van analitzar el llevat de cervesa, sèrum de llet d’un iogurt natural, un cultiu de bacteris i llevat d’una beguda fermentada de te i, és clar, vi, proporcionat pel celler Castell del Remei. La investigació ha provat que aquestes vesícules, conegudes com BP-EVs, tenen un gran potencial per ser utilitzades com a nanovectors per administrar fàrmacs cosa que, segons la investigadora Aida Serra, podria reduir “dràsticament” el seus efectes secundaris.

A més d’això, una altra possibilitat d’aquestes vesícules és convertir en tractaments orals fàrmacs que, fins ara, no podien ser administrats d’aquesta manera. Els investigadors, durant el seu treball, ja van optimitzar l’obtenció d’aquestes vesícules segons la seva escalabilitat industrial potencial, i en van descriure les bases per a ser emprades en diverses aplicacions dels camps de la biotecnologia i la biomedicina.

Una opció per aprofitar residus i circularitzar l’economia

L’origen d’aquestes vesícules, a més, és el reciclatge de residus de la indústria alimentària, de manera que la seva disponibilitat és plena, el cost d’obtenir-les es redueix enormement i, per si tot plega fos poc, contribuïria a la circularització de l’economia. Alhora, han demostrat no tenir cap tipus de toxicitat. Per tot plegat, actualment aquests productes suposen la millor font actual de vesícules extracel·lulars que es poden fer servir com a nanovectors per administrar molècules.

Nou comentari

Comparteix