Un equip d’enginyers de la Universitat de Tecnologia de Sidney, a Austràlia, han desenvolupat una aplicació curiosa que podria arribar a distingir marques, orígens i qualitats al vi a partir de l’olor. Aquest ‘nas electrònic’ (“e-nose” en anglès), ha estat creat pensant en una altra beguda alcohòlica, el whisky, però es podria adaptar fàcilment al sector vitivinícola.
La idea original rere aquesta aplicació és que l’origen (escocès, irlandès…), l’elaboració (pur de malta, mesclat…) i la qualitat d’un whisky pot ser detectada a partir de l’olor però que, com passa amb el vi, perquè ho faci una persona cal que tingui una base ferma de coneixements en la matèria i, fins i tot en aquest cas, podria equivocar-se. Així doncs, la majoria de compradors es refien, en general, del que posa a l’etiqueta.
El problema és que, en el cas dels productes més cars, també són un objectiu perfecte pels falsificadors, ja que l’alternativa a consultar un expert o refiar-se de l’etiqueta era, fins ara, sotmetre el producte a un llarg i costós procés d’anàlisi químic en un laboratori. Per tant, tenir una manera ràpida d’avaluar els aspectes més importants del producte seria molt beneficiós tant pels productors com pels venedors i, és clar, també pels consumidors.
A les proves que van fer amb whiskys, l’e-nose va haver d’identificar les diferències entre sis productes diferents: marca, regió i estil, en menys de quatre minuts. Les proves es van fer amb tres whiskys purs de malta i tres mesclats, entre els quals n’hi havia de tan coneguts com les etiquetes vermella i negra de Johnnie Walker, Ardberg, Chivas Regal i un Macallan de 12 anys. Els resultats van ser publicats a la revista ‘IEEE Sensors’ i són espectaculars: 100% d’encerts en la regió, 96,15% en la marca i 92,31% en l’estil.
Aquest ‘nas electrònic’ no fa altra cosa que imitar el sistema olfactori dels humans, amb vuit sensors de gas per detectar diverses olors i crear una matriu que identifica les molècules presents a l’aroma i combinar-les. Després, aquesta informació s’envia a un ordinador que, gràcies a un algoritme d’aprenentatge automàtic, ha après a reconèixer característiques concretes de cada whisky.
Aquest sistema, precisament, és el que fa que la tecnologia no només tingui futur al sector del whisky sinó també al d’altres licors, al del vi i, fins i tot, al dels perfums.
