Terrassa té un passat estretament vinculat al vi, aixó no és cap novetat. Ni tampoc que els anys de major esplendor de la vinya en els paisatges terrassencs van coincidir amb diversos anys del segle XIX. Dit això, diverses investigacions dels terrassencs Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa, Pep Figa, i Sol Roig han documentat la història i passat vitivinícola de Terrassa, i entre el contingut, n’han destacat un personatge del municipi que hauria elaborat vins i que l’any 1850 que l’hauria fet mereixedor d’un reconeixement, en forma de medalla de bronze, per un dels seus vins escumosos a l’Exposición General de Madrid.
Figa comenta a Vadevi que “així ho documenta aquesta memòria presentada per la Junta Calificadora de los Productos de la Industria Española” [reunits a l’Exposició Pública de 1850] a l’Excel·lentíssim Senyor Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques de l’Estat”, on hi consta el següent text:
El vino espumoso del Sr. Galí, fabricado en Tarrasa, y expendido á 10 rs. botella (número 209), es una feliz imitación del Champaña. Aunque de escasa espuma, su ebullición se sostiene bastante tiempo. Para que compita con su modelo, falta solo que sea ménos espirituoro y azucarado, sobresaliendo demasiado estas cualidades. Pero aun así, se ha hecho el fabricante acreedor á la medalla de bronce.
Qui era Pau Galí?
“Pau Galí i Galí (1803-1863) va ser advocat, militar, polític, empresari, industrial, terratinent, i alcalde de Terrassa entre 1844 i 1846. L’any 1833 apareix com a capità de la 6a Compañía Militar de voluntarios de la Reina Isabel II, just a l’inici de la Primera Guerra Carlina. També fou elegit diputat a Corts”, detalla Pep Figa.
I, segons el terrassenc, la documentació consultada podria fer pensar que els seus vincles familiars francesos i empordanesos haurien ajudat en l’elaboració d’aquest vi escumós. “Les bones relacions amb el marit de la seva cosina, Louis Monset li haurien donat accés a la tecnologia d’elaboració d’aquest tipus de vins; La família Monset disposava de propietats vitivinícoles al Sud de França, a la zona de Donazac, aprop de Limoux (Aude) a la regió d’Occitània. I aquesta regió francesa té una llarga trajectòria vitivinícola, amb la reconeguda Blanquette de Limoux, que s’ha considerat un dels primers escumosos del món”, afegeix.
“Va ser un personatge rellevant al municipi vallesà, també en el sector vitivinícola”, dirà Figa; i així ho demostra l’inventari que en va fer la vídua al 1864, on hi constava, en propietat:
- 254 quarteres de vinya a rabassa morta i terratge a Ca n’Amat de les Farines;
- 74 peces de terra a Can Boada del Pi;
- 35 quarteres i un quartà a Les Eimerigues;
- 27 quarteres i 5 quartans a Perentigues;
- Peces de terra al mas Branca;
- 300 carregues de vi en cent botes de diverses dimensions (36.420 litres) dins la casa pairal del Raval
Segons larxiu i documentació consultada, i tenint en compte que la producció de vi al 1863 a Terrassa fou de 224.273 litres, Pau Galí hauria produït al seu celler el 16% de la producció terrassenca d’aquell any.
