La Setmana Santa és un dels moments més singulars del calendari gastronòmic català. Amb una forta herència religiosa i cultural, la cuina d’aquests dies es construeix al voltant de la senzillesa, el respecte pel producte i, sobretot, la tradició. L’absència de carn en molts àpats dona protagonisme al peix, als llegums i a les verdures, configurant una paleta de sabors que, ben acompanyada, pot oferir maridatges memorables.
En aquest context, el vi —i també altres begudes com el vermut o els escumosos— esdevé un aliat imprescindible per elevar plats que, a primera vista, poden semblar humils però que amaguen una gran riquesa gastronòmica. Entendre què funciona i per què és clau per gaudir plenament de l’experiència. Però també és interessant entendre que aquests dies conviden a una manera de beure diferent: més pausada, més reflexiva i, sovint, més connectada amb el territori.
Bacallà: el rei indiscutible i els seus aliats líquids
Si hi ha un producte que defineix la Setmana Santa és el bacallà. Ja sigui en forma de bacallà amb samfaina, esqueixada o bunyols, aquest peix salat i dessalat ofereix una intensitat gustativa molt particular que demana vins capaços d’equilibrar-la.
Per a plats com l’esqueixada de bacallà, on la frescor del tomàquet, la ceba i l’oli d’oliva juguen un paper protagonista, els vins blancs joves i amb bona acidesa són una aposta segura. Un xarel·lo del Penedès o un macabeu fresc poden netejar el paladar i potenciar els matisos del plat. També hi encaixen molt bé alguns rosats lleugers, especialment aquells elaborats amb garnatxa, que aporten fruita sense eclipsar el conjunt.
Quan el bacallà es presenta en versions més contundents, com amb samfaina o en forma de guisat, el maridatge pot fer un pas més enllà. Aquí, els vins blancs amb una mica més d’estructura —potser amb una lleugera criança sobre lies— o fins i tot negres joves amb poca extracció poden funcionar molt bé. L’objectiu és trobar un equilibri entre la potència del plat i la del vi, sense que cap dels dos domini excessivament.
També cal tenir en compte preparacions com els bunyols de bacallà, on la textura cruixent i el punt greixós demanen vins amb bona acidesa o fins i tot escumosos. Un cava brut pot ser un gran aliat, ja que la seva bombolla ajuda a netejar el paladar i a fer més lleuger el conjunt, convertint cada mos en una experiència més dinàmica.
Dolç i tradició: el repte de les postres
Les postres de Setmana Santa són un univers en si mateix. Bunyols, torradetes de Santa Teresa, mones i altres dolços tradicionals omplen les taules amb textures i sabors intensos, sovint marcats pel sucre, la canyella i els cítrics.
Maridar aquests plats no és senzill. El primer principi a tenir en compte és que el vi ha de ser igual o més dolç que les postres; en cas contrari, el resultat serà desequilibrat. En aquest sentit, els vins dolços naturals són una opció excel·lent. Un bon moscatell o una garnatxa dolça poden aportar notes de mel, fruita confitada i espècies que encaixen perfectament amb aquestes elaboracions.
També cal considerar els escumosos dolços o semi-secs. Un cava amb una mica de sucre residual pot aportar frescor i bombolla, alleugerint la sensació de pes dels dolços més contundents. Aquest contrast entre dolçor i efervescència crea una experiència molt agradable, especialment després d’un àpat abundant. Per als més atrevits, fins i tot alguns vins rancis o oxidatius poden ser una gran sorpresa. Les seves notes de fruits secs, caramel i fusta poden dialogar molt bé amb les torradetes o els bunyols, creant maridatges complexos i profunds.
Una altra opció interessant és jugar amb licors tradicionals, com les ratafies o aiguardents suaus, que poden complementar els sabors especiats de les postres i aportar una dimensió aromàtica diferent. Tot i que no són estrictament vins, formen part del nostre patrimoni líquid i tenen tot el sentit en aquestes dates.
Vermuts i aperitius: una nova manera de començar
En els darrers anys, el vermut ha recuperat protagonisme com a beguda d’aperitiu, i la Setmana Santa és un moment ideal per incorporar-lo als àpats. Abans de començar, un bon vermut pot obrir la gana i preparar el paladar per al que vindrà.
Els vermuts catalans, amb la seva combinació d’herbes, espècies i amargor equilibrada, són perfectes per acompanyar tapes típiques com olives, anxoves o petits tastets de bacallà. Aquesta combinació crea un inici d’àpat molt mediterrani, on la senzillesa i el producte són els protagonistes. A més, el vermut també pot tenir un paper interessant en maridatges més creatius. Per exemple, amb una esqueixada lleugerament cítrica, un vermut blanc pot aportar frescor i aromes que complementin el plat d’una manera diferent a la del vi tradicional. També es pot jugar amb vermuts més intensos o envellits, que ofereixen notes més profundes i especiades, ideals per acompanyar conserves de peix o plats amb més càrrega gustativa. Aquest tipus de maridatge pot sorprendre i trencar esquemes, especialment per als paladars més curiosos.
No es tracta de substituir el vi, sinó d’ampliar el ventall de possibilitats. La Setmana Santa, amb la seva càrrega simbòlica i la seva diversitat gastronòmica, és una oportunitat perfecta per experimentar i redescobrir combinacions. En definitiva, els maridatges de Setmana Santa ens recorden que la gastronomia no és només una qüestió de receptes, sinó també de context, de cultura i de sensibilitat. Escollir bé què bevem no només millora el sabor dels plats, sinó que ens connecta amb una tradició que, any rere any, continua evolucionant sense perdre la seva essència. A la copa, com al plat, hi ha història, territori i emoció. I és precisament en moments com aquest quan tot pren més sentit.
