Aquells que ens dediquem a explicar la DO Alella repetim sovint dues dades: set cellers, dues-centes i escaig hectàrees de vinya. I ho fem amb una barreja d’orgull (som petits, però això ens fa singulars, som la resistència al monstre urbanístic que va fagocitant territoris al voltant de Barcelona) i d’una mica de por (ai, ai, ai, som tan petitons que l’equilibri sembla una mica més fràgil del que ens agradaria). Però avui vinc a donar-vos una bona notícia.
Si tot va com està previst (ja ho sabeu, les gestions administratives impliquen paperassa i sovint s’allarguen en el temps), abans que s’acabi el 2022 la DO Alella disposarà de vuit cellers. Els “de sempre” (Alella Vinícola, Alta Alella, Bouquet d’Alella, Can Matons, Can Roda, Quim Batlle, Roura)… i Vallalta Vinícola.
Un projecte d’en Bernat Lleixà a Sant Cebrià de Vallalta
Vallalta Vinícola és el projecte de Bernat Lleixà amb seu a Sant Cebrià de Vallalta. Un projecte que va començar fa sis anys en aquest municipi de l’Alt Maresme quan en Bernat i cinc amics van decidir fer-se càrrec d’unes quantes vinyes i posar en marxa un celler.
Ho van fer una mica com un hobby, però ja ho sabeu, la vinya enganxa i en Bernat s’hi va enganxar amb força. Tant, que el 2021 va decidir professionalitzar l’afició i va agafar les regnes del celler. Va posar-se d’acord amb un enòleg reconegut i amb qui s’entén a la perfecció, l’Albert Amat, que fa els vins de la Vinyeta (DO Empordà), i van elaborar cinc vins d’aquella anyada amb l’objectiu de comercialitzar-los.
Quatre vins i aposta per l’agricultura regenerativa
Ara mateix, ja n’hi ha quatre al carrer: Sant Pau (100% pansa blanca), Ara (rosat de merlot), Vallalta (negre jove de merlot i garnatxa) i Flor de Sant Joan (ancestral de pansa blanca). Un altre negre, també del 2021, reposa en botes a l’espera de ser embotellat. Està previst que els vins de l’anyada 2022 ja portin el segell de la DO Alella.
Vallalta Vinícola gestiona les vinyes segons els preceptes de l’agricultura regenerativa: vinyes de Sant Cebrià de Vallalta i de Mataró que es troben en procés de transició ecològica. Però en Bernat té clar l’objectiu de créixer: “Vull fer-ho a poc a poc. El vi cal fer-lo i després cal vendre’l. De moment es va venent i té bona acceptació, però soc conscient que és un camí que cal recórrer sense pressa. Vull arribar a tot!”
