Maria Rigol Ordi Gran Reserva 2009
DO Cava
PVP. Aprox. 14,50 €
Etiquetat en català
Tel. 938 910 194 – 686 472 424
Web: www.mariarigolordi.com
Els caves es classifiquen oficialment en funció de dos criteris diferents, el contingut de sucre afegit al fer el degollament; i el temps de criança en ampolla.
En funció del primer criteri els caves poden ser des de dolços (més de 50 grams de sucre per litre) fins a Brut Nature (sense addició de sucres, tot i que poden tenir fins a 3 grams per litre de sucre residual no fermentat, procedent del raïm).
Però la classificació que ens interessa avui és la que es fa en funció del temps de criança en ampolla (el temps entre el “tiratge” o embotellat, fins el desgorjat, moment en que l’ampolla queda enllestida i a punt per comercialitzar). Hi ha tres categories, els caves “a seques” que tenen un mínim de 9 mesos en ampolla, els Reserva, que en tenen un mínim de 15, i els Gran Reserva, amb un mínim de 30 mesos.
Darrerament han anat apareixent al mercat un nombre creixent de caves d’alt nivell, que dintre de la categoria dels Gran Reserva, superen àmpliament els 30 mesos. Aquesta llarga criança els dóna característiques ben diferents. Durant la criança el vi ha estat en contacte amb els llevats que es van introduir a l’ampolla al fer el tiratge, per provocar la segona fermentació que li dóna les característiques bombolles. En tant de temps, els llevats es descomposen en el procés anomenat autòlisi (això és pels qui vulguin anar a pujar nota) i aporten un tacte més dens i aromes de torrat i de pa i pastisseria, no oblidem que el pa s’elabora també amb llevats afegits a la farina.
D’altra banda, també la bombolla canvia. El gas carbònic procedent de la segona fermentació es va integrant cada cop més amb el líquid, i la bombolla es fa més fina, menys evident.
Ara bé, no tot són flors i violes a l’hora d’elaborar aquests caves de llarguíssima criança. Els vins base escollits han de tenir prou acidesa i entitat per aguantar aquest llarg període sense oxidar-se excessivament i mantenir-se fins a la gola del consumidor amb un punt de frescor. A més a més, el celler ha d’assumir un cost financer enorme al tenir ampolles de diverses anyades en estoc sense comercialitzar. Fem quatre números: d’aquest Maria Rigol Ordi Gran Reserva 2009 se’n van elaborar només 2.400 ampolles. Però si cada any se n’han elaborat el mateix nombre, això vol dir que abans de començar a vendre una sola ampolla del 2009, el celler ha hagut de pagar les ampolles, el vi, i la resta de despeses de les 2.400 ampolles del 2009, de les del 2010, de les del 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015. En total, ha de finançar 16.800 ampolles, set vegades més de les elaborades.
L’esforç té recompensa
Només cal mirar la copa, però, per adonar-se’n que tot aquest procés te premi. El color d’aquest Maria Rigol Ordi Gran Reserva 2009 ja indica que estem davant d’un cava especial, i això que s’elabora amb un cupatge clàssic (40 % xarel·lo, 35 % macabeu i 25 % parellada). No és del color palla dels més joves, ni tan sols del groc de l’or nou d’un Reserva. És d’un daurat intens, d’or vell. També les aromes són totalment diferents: no en destaca de primer moment la poma verda, la pera, la llimona o l’aranja dels escumosos jovenets, tan agradables per a l’aperitiu o una copa a mitja tarda d’estiu.
Aquí hi ha aromes que conviden a la gastronomia més depurada: hi ha mantega, brioix i pa calent. També hi ha poma, però és més aviat sidra o poma golden al forn, avellana crua, mel, orellanes, flors seques, un toc fumat. A la boca també és diferent: malgrat que conserva frescor, és dens, amb entitat per acompanyar qualsevol plat, excepte potser les carns de caça més fortes. La bombolla és subtil, somorta, fina i poc agressiva i, malgrat tot, present i refrescant. I el vi (sí, un cava no deixa de ser un vi) és tan complex i agradable, que fins i tot se’n pot gaudir si es deixa esbravar la copa, com m’ha passat a mi mentre escric aquest article.
Només hi ha una cosa desconcertant: no hem dit que elaborar aquest tipus de cava surt car? Com pot ser, doncs, que una ampolla d’aquest excel·lent producte costi per sota dels 15 euros? Doncs segurament perquè el celler Maria Rigol Ordi encara no és gaire conegut, malgrat els bons resultats que els seus caves estan obtenint a concursos i guies. Així que permeteu-me un consell: aprofiteu i celebreu les properes revetlles amb aquest cava excel·lent, al nivell de productes que costen molts més diners, que potser l’any que ve hauran pogut posar-li un preu dues o tres vegades superior, que és el que realment li pertoca.
