El debat sobre els escumosos catalans seria ben bé un altre si es prengués com a referència la producció de Recaredo, un celler forjat a pic i pala sota la casa familiar dels descendents d’aquell llunyà Recaredo Mata Figueres, l’artesà ceramista que va inculcar la meticulositat i l’orgull per la feina ben feta als que, temps ençà, aixecarien una de les marques més prestigioses d’una denominació -el Cava- sovint maltractada pels mateixos que la difonen.
A Recaredo són capaços -com han fet aquest dilluns- de desgorjar manualment i en públic per demostrar el que no cal; que els seus caves mantenen el caràcter del terroir malgrat travessar llarguíssimes criances, de les quals -com diuen ells mateixos- “encara no en coneixem els límits”. Potser per això, el seu Turó d’en Mota 2005 ha estat considerat el millor cava per Luis Gutiérrez, el tastador de The Wine Advocate, la prestigiosa llista Parker que li ha concedit un esplèndid 95+.
Els elaboradors de Recaredo parlen sempre de vins quan es refereixen a les seves ampolles, de vins blancs que afronten unes criances que no resistirien la immensa majoria dels negres d’aquest país. Per això sempre indiquen les anyades, una dada essencial si el que es pretén és prestigiar un producte de qualitat.
El fet és que a còpia de continuïtat professional i generacional, la nissaga del Turó d’en Mota ja arriba als tres decennis enmig del silenci d’aquelles caves excavades al bell mig de Sant Sadurní. Un patrimoni que, afortunadament, encara és lluny de tocar sostre.
