Pere Ferrer és el vicepresident de Freixenet
Pere Ferrer és el vicepresident de Freixenet

!--akiadsense-->

Pere Ferrer és vicepresident de Freixenet-Henkell. Creu que si es colla massa la DO Cava es podria trencar, que 30 cèntims per quilo de raïm (tot i que són ells els que el marquen) no és un preu just i que a Catalunya no s’ha valorat prou l’èxit aconseguit pel Cava en general i per Freixenet en particular. Afirma que aquest és el moment més complicat i difícil per dirigir una empresa com la seva i que el que cal és aguantar com es pugui per poder remuntar l’any 21. Enmig d’una crisi econòmica global sense precedents, Ferrer respon a aquesta entrevista amb un cert optimisme i assegura que la situació tot i ser greu és millor del que es preveia a finals de març. La companyia que des de fa dos anys té uns nous socis propietaris del 50%, l’alemanya Henkell, va elaborar l’any 2019, 100 milions d’ampolles de cava, el 40% de tot el que es va produir sota l’empara d’aquesta denominació.

Tenint en compte el volum de raïm que compren a Freixenet vostès marquen el preu del quilo i enguany és de 30 cèntims, com l’any passat. Un preu baix que l’any passat va provocar un gran malestar entre els pagesos. Per què s’ha mantingut aquest preu?

Són 30 cèntims de mitjana, va des de 0’30 a 0’45 euros. Però nosaltres l’hem mantingut a diferència d’altres que l’han baixat i a més a més ho hem fet amb el compromís d’entrar la mateixa quantitat de raïm. I n’estem molt orgullosos perquè el mes de març hi havia un neguit terrible a tota la comarca perquè alguns elaboradors havien enviat cartes als viticultors avisant que no podrien comprar el mateix volum. Nosaltres aleshores ja vam dir que compraríem els mateixos quilos i així ho farem. Certament 30 cèntims no és un preu just respecte a l’any passat perquè pel pagès ha estat un esforç titànic tenir collit aquest any amb el míldiu. Però pensem que la situació és molt difícil. Ara mateix fer un moviment a l’alça no podia ser. Però pensàvem que ho havíem de mantenir i això també suposa un esforç i una certa heroïcitat quan competidors directes estan baixant el preu.

Els viticultors afirmen però que vostès com a elaboradors mantenen un marge de benefici més gran que el que finalment obtenen els pagesos. Això és cert?

No és cert això. Els productors hem fet un esforç i no mantenim el mateix marge de benefici. Les vendes han baixat molt. Pel que fa a les vendes al mercat espanyol la situació és dramàtica, han baixat molt. Depenem molt del turisme. Just abans de fer vacances estàvem tots molt contents perquè la cosa revifava però primer van ser els anglesos que van deixar de venir i ara els alemanys. Els nostres clients també pateixen i les cadenes hoteleres que no ho passen gens bé ens miren a nosaltres. És una cadena. Tots hem de fer un esforç i mirar d’aguantar perquè estic convençut que l’any 21 serà un any de pujada en tots els sentits. I recordo que nosaltres som pagesos. La família Ferrer és segurament el primer proveïdors de raïm de Freixenet i som els primers que patim aquests problemes.

Aleshores com es pot solucionar el problema del preu del raïm que ve d’enrere?

Amb la flexibilitat. Hauríem d’aprendre de Prosecco. Han tingut una progressió bestial. Han doblat la producció. Tenen una normes molt més flexibles i el preu del raïm és molt més alt. La flexibilitat permet vendre molt més i estic convençut que és la solució per revaloritzar el preu del raïm.

Els viticultors alerten que que si no se soluciona aquest problema es corre el risc que la denominació d’origen Cava es trenqui en dos models, un dedicat la volum i un altre al prestigi. Hi està d’acord?

Aquests dos mons, aquests dos tipus de cava existeixen. I han de poder conviure. Nosaltres som els únics que no ho hem aconseguit. A la Xampanya existeix i tots conviuen. El que va passar aquí amb Corpinnat és molt estrany. I és que una cosa molt bona que té al cava és que és una marca. Hem fet molta sort de trobar una marca com aquesta i m’ho diuen a tot arreu l’encert que hem tingut de trobar-la. És un valor molt important perquè de mica a mica comença a ser bastant conegut.

Vol dir que la DO cava és massa jove?

El cava té 30 anys i el xampany 250. Evidentment no podem pretendre encara ser el mateix. Li hem donat poc marge i potser l’acabarem de matar abans de donar-li temps a prendre la forma que necessita.

Creu que podria passar que es trenqui la DO Cava?

Espero que no però podria passar. Si no es fan les coses ben fetes podria passar. Si es colla massa sí, si no aconseguim que convisquin els diferents models. Cal aconseguir un marc d’actuació on tothom es trobi bé. Jo crec que amb el Pla Estratègic aprovat pel Consell Regulador és un camí. Que sigui voluntària la seva aplicació pels elaboradors dona molta flexibilitat i això ha estat molt positiu. Sembla que de mica en mica anem trobant solucions.

Estan contents doncs amb el Pla Estratègic?

Sí, és un bon punt de partida. Potser se centra molt en el cava Reserva i Gran Reserva que és aproximadament el 15% de tot el que es produeix i el 85% en queda fora. Necessitem idees potents per aquest 85% i això solucionarà el problema.

I què s’hagin creat noms per identificar l’origen del cava, què li sembla?

Com que ha quedat què és voluntari, al final és una altra opció, una altra eina per vendre més. Quan és plantejava que fos obligatori nosaltres érem més crítics. Ara així com s’ha aprovat si no t’agrada el nom no el fas servir i ja està. Al final jo crec que si en parlem d’aquí a 10 anys jo crec que estarem contents. Jo crec que d’aquí a 10 anys direm: va ser un bon pas.

Segons Ferrer, Freixenet és més de Sant Sadurní que mai
Segons Ferrer, Freixenet és més de Sant Sadurní que mai

!--akiadsense-->

Una de les crítiques a Freixenet és que ara les decisions de la companyia es prenguin molt lluny de Sant Sadurní d’Anoia. Alemanya està molt lluny del Penedès?

No. Bé, no estan al Penedès però lluny no. Venen molt. Les decisions es prenen per consens, ens parlem constantment i arribem a acords sempre. Pel Penedès ha estat una gran sort que Freixenet hagi trobat aquesta solució accionarial. Es un grup molt bo, molt potent, molt professional. És una empresa familiar com nosaltres que són tipus d’empreses que podem pensar més a llarg termini. Pel Penedès ha estat una gran solució. I Freixenet és més de Sant Sadurní que mai. Hi ha més sensibilitat amb Sant Sadurní amb l’accionariat actual que amb el d’abans.

Els seus caves més top, els de Can Sala, van quedar fora de la venda d’accions i se’ls va quedar la seva família. No interessen a Henkell?

La decisió va ser nostra. La masia de la família Ferrer és un projecte molt personal del meu pare. Ja ho era abans de l’arribada de Henkell però és que és un projecte molt petit. Tampoc una gran interès per part de Henkell no hi era. La mentalitat del grup és una altra. Ara mateix. Ara mateix el 9’7% del mercat d’escumosos mundial és nostre i l’objectiu en el que estem centrats és com ho fem per arribar al 10%.

Creu que el cava s’aprecia més a fora que aquí?

No ho sé, però nosaltres aquí venem un 20% i la resta, un 80% ho exportem. Potser aquí de vegades som més crítics del que toca. A vegades llegeixo articles on diuen que el cava ho ha fet molt malament i jo crec que s’han barrejat coses.

Amb política, vol dir?

Qualsevol política és massa política en el cava. El cava hauria d’estar al marge de la política. Nosaltres no ens a això, el que volem és que la gent gaudeixi del cava i s’ho passi bé. Qualsevol mica de política en el cava és massa.

La família Ferrer és més moderada políticament que la família Bonet que fins fa poc era la cara visible de l’empresa?

Per fer política ja hi ha els polítics. Els empresaris ens hem de dedicar a un altra cosa. A Freixenet tenim de tot i és igual i quan arribem aquí a les 8h és igual si tu ets d’uns o d’una altres. Estem en un àmbit completament diferent. A mi el que em sap greu a vegades és que el que han aconseguit empreses com Freixenet és brutal i no es valora. A Alemanya és la segona marca del mercat, a Suïssa el número u. Quantes marques tenim a casa nostra que es venguin al món d’aquesta manera? És un èxit brutal de Catalunya i sembla que no s’acaba de valorar la potència que té arreu del món. I sento a dir que no ens hem enfocat en la qualitat i la gent que diu això que està dient? què els suïssos i els alemanys no tenen criteri? No són gent a qui la qualitat els interessi?. No estem valorant l’èxit que és el cava. És una indústria puntera al món i l’hauríem de recolzar al màxim i és una gran oportunitat de feines bones pel país. Potser no ho hem explicat prou bé.

Nou comentari