La Confraria del Cava: una gran eina de promoció

Després de quasi 37 anys, l’associació s’ha consolidat molt més enllà del seu aspecte lúdic

Vestits de cavallers del segle XIX, barrets de copa i espasa. Medalles i diplomes i rituals més propis d’una altra època. Això és una part de la Confraria del Cava, segurament la més curiosa, però no és l’única ni de bon tros.

Seguint amb la sèrie de reportatges sobre les confraries catalanes avui és el torn de la Confraria del Cava: 37 anys d’història dedicats a la promoció.

La Confraria va néixer l’any 1979 i el seu primer repte va ser intentar que la gent deixés de parlar de “xampany” i parlés de cava. Aquest va ser un primer pas que donaria embranzida per fer moltes altres coses. Van començar fent tastos i a poc a poc han anat ampliant la llista d’activitats.

Tant que per exemple, des de fa 33 anys organitzen la Setmana del Cava. Una setmana que podríem dir que cada cop es fa més llarga. Són un seguit d’activitats, de tots tipus, lúdiques i tècniques que tenen un sòl objectiu: donar a conèixer el cava.

Es també durant aquesta setmana que es tria la Reina del Cava, un dels elements més mediàtics, i que en ocasions s’ha criticat. Això no obstant, des de la confraria, el president de la Junta Directiva, Toni de la Rosa defensa que aquesta part és tradicional. “No s’hi ha de veure un menys teniment cap a les dones”. A més, assegura, es tracta d’un element més de promoció, i en la figura d’aquesta persona, recau la imatge del cava durant un any. És estrictament promocional.

De la mateixa manera que a més dels confrares de número, que són els que paguen quota, també s’investeixen confrares de mèrit i d’honor, per tal de donar a conèixer el món del cava arreu, no només als incondicionals.

Si al reportatge que publicàvem a Vadevi.cat dèiem que les confraries catalanes s’emmirallen en les franceses, és evident que la que més s’hi assembla és aquesta.

És l’única amb seu pròpia, a Torreramona, a Sant Sadurní, i que ha aconseguit que les seves activitats siguin veritablement populars i tinguin repercussió arreu.

Per exemple, el passat Sopar Solidari que es va fer al MNAC el mes de novembre va aconseguir recaptar més de 40.000 euros i en total durant 4 anys s’han aconseguit 120.000 euros per causes solidàries. En aquest sentit també es fa la Cursa país del cava que ha recollit en 10 anys 80.000 euros.

El Ral·li amb cotxes d’època també té molt bona acollida, així com també els agermanaments amb altres denominacions d’origen. I com no, les investidures.

Amb això també s’assemblen als francesos, que als anys 30 van decidir “recuperar” rituals d’un origen incert.

Els de la Confraria del Cava, com totes, tenen, per això, la seva pròpia identitat.

Vestits de cavallers del segle XIX amb capa i barret de copa, les investidures es fan amb una espasa i amb una sèrie de fórmules que serveixen per donar més pompositat a l’acte.

Així i tot, i més enllà de donar la benvinguda als que seran els cavallers i dames de número, també serveix, com dèiem, per projectar la imatge del cava arreu. És per això que molts del confrares de mèrit i d’honor ni són del sector, ni tenen una trajectòria vinculada, però sí que contribueixen a promocionar la cultura del cava.

De fet, i des de fa uns anys, es fan investidures internacionals, en les que els membres del Consell Capitular, i el Gran Consell els òrgans que ostenten la màxima autoritat de la confraria, s’han desplaçat a diversos llocs del món, com Japó, Nova York o Brasil, entre d’altres per investir confrares d’honor, com Valentí Fuster, o Pau Gasol.

Segons apuntava a VADEVI.cat Jaume Puig Vayreda, la persona que més ha estudiat aquestes associacions a Catalunya, l’èxit i el prestigi de les confraries franceses i italianes, es deu, bàsicament a la implicació del sector.

A la Confraria del Cava aquesta assignatura la tenen aprovada i amb escreix, i la presència de les empreses productores, les grans i les petites, és un fet. Això a més de funcionar en paral·lel amb el Consell Regulador del Cava, el que els permet ser més eficients.

De la Rosa assegura que la seva voluntat és que “el sector hi estigui plenament representat, i sobretot, treballar de forma coordinada amb la DO Cava, per tal de ser una veritable eina de promoció. En aquests moment a la confraria hi ha representades més de 70 empreses”.

Tot i que la Denominació d’Origen Cava és d’àmbit estatal, la confraria és eminentment catalana, ja que el 95% dels seus confrares ho són.

En aquests moments, són 533 confrares de número, 1225 de mèrit i 62 d’honor. Alguns d’ells es reuneixen cada dilluns per tal de compartir la seva passió pel cava.

Per poder ser confrare cal pagar una quota d’inscripció de 900 euros i després 100 euros anuals. I com passa a d’altres confraries el pagament d’aquesta quota suposa una sèrie de descomptes, o fins i tot exempcions de pagament en moltes de les activitats que es fan.

Precisament en aquest sentit, Antoni de la Rosa apunta que una de les propostes que faran arribar a l’assemblea anual és la d’introduir alguns canvis en les quotes per fer-les més assequibles, o si més no més flexibles.

La Confraria del Cava ostenta la vicepresidència de la Federació internacional d’associacions bàquiques i participa activament en la trobada anual de confraries catalanes que va impulsar l’INCAVI fa tres anys.

La Confraria Jove del Cava

La Confraria Jove, vinculada a la confraria mare però com a entitat independent es mereix també un apunt. Fa més de 30 anys que funciona i molts de que ara formen part del Consell Capitular de la Confraria del Cava van començar com a socis de la jove i amb els anys s’han incorporat a “la dels grans”.

Les activitats que es fan, tot i que amb el seu suport, són dels tot independents de la Confraria del Cava i tenen les seves pròpies investidures, els nomenament dels seus propis confrares d’honor i de mèrit i els seus propis òrgans de direcció.

Nou comentari