Roger Goulart Gran Reserva 2005 Edició Limitada
DO Cava
PVP. Aprox. 50 €
Etiquetat en català
Tel. 934 191 000
Web: www.rogergoulart.com
Durant molt de temps el cava ha estat considerat un vi escumós “menor” comparat amb el champagne. De fet, no oblidem que originalment va néixer “inspirat” en l’escumós francès i que durant molts anys els caves eren productes frescos i agradables, però sense la pretensió d’esdevenir vins de primeríssim nivell.
I a l’actualitat? Doncs bé, no ens hem d’enganyar i els preus de venda mitjans, tan al mercat interior com a l’exportació, són molt baixos, així que el gruix dels consumidors segueix percebent el cava com un escumós simpàtic i festiu, però no com un vi complex. Darrerament, però, un grapat de cavistes encapçalats per Gramona i Recaredo, han anat traient al mercat productes de gamma molt alta, basats en llargues criances que els aporten la complexitat dels millors vins del món. I poc a poc aquesta tendència va arribat a altres cellers.
És el cas de Roger Goulart, un cavista petit que basa tota la seva producció en caves de criança llarga i que n’exporta la major part a mercats tan exigents com el Japó. El seu enòleg i director, Pedro Muñoz, ha decidit anar un pas més enllà. De fet, com ell mateix explica, ha volgut “explorar els límits de cava” amb aquesta edició especial d’un gran reserva, que no és que tingui una criança llarga, sinó que amb 122 mesos, més de deu anys d’evolució a l’ampolla entre el tiratge i el desgorjat, ha posat a prova la longevitat del cava.
Es tracta d’un cupatge basat en el xarel•lo (40%), acompanyat de parts iguals de chardonnay, pinot noir i parellada. Segons explica Muñoz, aquest tiratge de l’abril del 2006 era d’uns quants milers d’ampolles, que es van desgorjar i comercialitzar ja fa uns anys. Però en tastar-lo en aquell moment i veure que era encara un cava vital i fresc, van decidir deixar poc més d’un miler d’aquestes ampolles en criança. Han estat les que s’han desgorjat recentment, 122 mesos després, i la majoria de les quals ja estan emparaulades al mercat japonès. Només unes 300 ampolles estan disponibles al mercat català, això sí, a un preu d’uns 50 euros, en consonància amb l’exclusivitat del producte.
Maduresa en contraposició a vellesa
Però després de tant parlar de mesos de criança, encara no en sabem res de com és aquest cava. Doncs he de reconèixer que de primer moment, desconcertant, perquè trenca els esquemes preconcebuts. Només mirar-lo a la copa ja es veu que no es correspon amb el que es pot esperar. No és del color de l’or vell, com és habitual en els caves d’aquesta edat. És d’un daurat pàl·lid, viu, amb bombolla fina però present. Tampoc les aromes són les d’un cava evolucionat i envellit, dit això amb amb tot el respecte per aquesta caves de llarguíssima criança: en molts casos el plaer és beure-se’ls just quan la lenta decadència del llarg afinament a l’ampolla els porta gairebé al límit, tan pel que fa a la bombolla, que acostuma a estar ja molt afeblida, com a les aromes, que perden gairebé tota la frescor, a canvi de complexitat.
No és el cas d’aquest Roger Goulart Gran Reserva 2005 d’edició limitada. Està totalment viu i li queda corda per uns quants anys més. Les aromes són madures i reposades, de poma ratllada i lleument oxidada, de brioix, de crema, de crosta de pa, però amb la frescor intacta.
El més sorprenent, però, és a la boca. Muñoz explica que al tiratge van decidir afegir uns grams de sucre, tres, per ser concrets, així que no es tracta d’un brut nature, sinó d’un extra brut (la categoria que se situa entre el brut i el brut nature). I al tastar-lo, s’entén la decisió: és un cava potent i valent, de bombolla fina però ben viva, i amb un pas per boca dens, estructurat, amb una força comparable a la dels vins negres, que a falta dels tanins i l’aspror d’aquests últims, es basa en una acidesa i una amargor vives, que aquests totalment imperceptibles tres grams de sucre han afinat, que no domesticat.
És doncs un cava gastronòmic, dels que acompanyen tot un àpat amb solvència total, però que també farà un bon paper com a vi de reflexió i tertúlia assossegada o de company de lectura en una tarda de gandula i glaçonera.
