Corria l’any 34 i el crack del 29 havia fet estralls en la venda de vi de Borgonya. Els cellers eren plens de vi bo amb molt poques possibilitats de vendre’l.
Un viticultor de la Borgonya, Camille Rodier, davant d’aquesta situació va llençar una consigna: Si nos caves son pleines, il faut les vider et inviter a nos amis pour nous aider (s“>i els nostres cellers són plens, cal que els buidem, i que convidem als nostres amics a ajudar-nos)
I així va ser com va nèixer la primera confraria vínica del món, La Confrérie des Chevaliers du Tastevin, amb seu al castell de Clos Vougeot
En l’actualitat aquesta associació és l’eina de promoció més influent del vi de Borgonya, té un prestigi indiscutible, delegacion arreu del món i continua fent la seva feina fent córrer la veu sobre les bondats d’aquests vins francesos. És a dir que ningú discuteix les seves cerimònies d’investidura, ni els rituals, ni els vestits que utilitzen per aquestes ocasions, tot i que a priori poden semblar molt estrafolaris.
La persona que més en sap de confraries a Catalunya és Eduard Puig Vayreda. És soci de totes les confraries víniques de Catalunya i alguna d’estrangera, és enòleg, va ser director de l’INCAVI, titular d’enologia de la Universitat de Girona i autor de diversos llibres sobre el vi i sobre la cultura del vi. Un concepte que ell creu que no sempre s’utilitza correctament.
A més, és el màxim responsable de la confraria de l’Empordà, el Gran Mestre de La Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol.
“Són molts els que es queden només amb aquests noms ampul·losos, litúrgies complicades, hàbits espectaculars, juraments superflus, cerimònies d’iniciació poc iniciàtiques i antecedents històrics dubtosos” diu Puig Vayreda, però ell reivindica la seva funció que assegura “no s’ha de sobrevalorar, però tampoc s’ha de menystenir”.
Segurament el que més crida l’atenció és que tot i ser associacions de nova creació, a França als anys 30 i a Catalunya, encara més recent, als anys 70 i 80, és la reminiscència històrica que totes pretenen. Ja sigui amb els rituals, amb els vestits, amb les formes, amb l’ús del llatí a la de Tarragons, o del català de Jaume I en d’altres..
Puig Vayreda parla d’un “passat ideal, no documentat”. S’entén que el passat llunyà de les confraries actuals, presents a Catalunya, a França, a Espanya, o a Itàlia, el trobem en els gremis medievals. Reconvertits als segles XVII i XVIII en trobades més fiolosòfiques, associades al menjar i al beure. I desaparegudes a França, arran de la Revolució de 1789 i a Catalunya, per la decadència derivada del Decret de Nova Planta.
A França tornen i amb força al 1934 i a Catalunya als anys 80, amb la voluntat de ser una trobada lúdico festiva dels amants del vi, però també una gran eina de promoció. “A França, i a Itàlia han funcionat molt bé, però a Catalunya no”, assegura el professor, “el sector no s’ho creu”.
“A Itàlia, les confraries són tan prestigioses que personalitats destacades en són membres, no emèrits, sinó numeraris, i ho expliquen com un fet remarcable, i a França, quan un celler de la Borgonya vol tenir un detall amb algun bon client li regala la investidura a La Confrérie des Chevaliers du Tastevins. Aquí els hi regalem un pernil”, diu el professor.
Puig Vayreda creu que un dels problemes que tenen les confraries catalanes és que els viticultors i elaboradors de vi no formen part d’aquestes associacions i “per tant si el mateix sector no hi participa és molt difícil que en general la societat es cregui que poden ser una bona eina de promoció”.
“A excepció, és clar,” diu, de la “confraria del cava” que creu que sí que està aconseguint posicionar-se al lloc que li pertoca.
A l’Empordà la confraria va nèixer a l’any 80 arran d’un curs de tast que es va fer a Figueres. Des d’aleshores tenen alts i baixos. Temporades de més activitat i d’altres amb menys.
Es fan tastos, trobades, viatges, s’editen llibres. Un cop l’any la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol de l’Empordà organitza un seminari i a través de conferències es tracten diversos temes a l’entorn del vi: el vi i la medicina, el vi i l’Islam, el vi i l’arquitectura, etc.
Ara mateix la confraria té uns 200 socis. La quota anual és de 50 euros i s’ha eliminat la quota d’inscripció que servia per la despesa de la investidura. Així aquells socis que volen ser investits, una cerimònia que es fa al Castell de Perelada, assumeixen la despesa de la medalla i el diploma que se li lliura.
Les activitats que s’organitzen estan obertes a tothom i els associats tenen un descompte o l’activitat gratuïta en funció del tipus que sigui.
La direcció l’assumeix el Gran Consell“>, format per uns 15 membres amb grau de Mestre “>que són els que també decideixen els Confrares d’honor i de Mèrit.
Quan la confraria va complir 25 anys, el mateix Eduard Puig Vayreda en va escriure la història en un petit llibre i un dels capítols el dedica a fer un repàs a l’origen de les confraries víniques. I clou el text amb aquestes afirmacions:
En aquest món obsessionat pels aspectes més prosaics i més materials del vi, les confraries representem per tant, l’aspecte espiritual d’aquesta beguda misteriosa que té com a virtut principal fer-nos més humans i més amics.
“>
El llibre es pot trobar aquí i també més informació sobre la confraria de l’Empordà.
