Els blancs joves i els rosats, en general es poden guardar un parell d’anys a partir de la data de verema, que ha d’anar indicada a l’etiqueta. Els blancs amb criança en fusta es poden guardar fins a cinc anys, tot i que depèn molt de cada vi.
Els negres joves, sense criança, s’han de consumir també en un parell d’anys, i com més criança tenen, més poden aguantar: fins a deu anys, aproximadament. Depèn també de la varietat de raïm i de com s’han elaborat. En principi els més “negres” aguanten millor i un cabernet sauvignon concentrat ha d’aguantar més que una garnatxa pàl·lida.
Els escumosos són més delicats, ja que al haver-hi pressió interna, tenen més problemes d’estanquitat i no s’han de guardar gaire més d’un any. Hi ha casos comptats, de vins d’alt nivell que surten al mercat quan encara no són del tot a punt, als que un parell d’anys els poden anar bé. Però aquestes consideracions són en condicions òptimes de temperatura i humitat estables.
En un domicili particular, sotmesos a canvis constants, no té gaire sentit guardar cap vi més d’un any. És un error freqüent pensar que els vins milloren amb els anys: el màxim que es pot esperar és que el vi no s’espatlli, però mai que millori, en tot cas, que canvii. No oblidem que els vins estan vius i segueixen un procés d’evolució.
Més informació a OrigenPenedes.cat.
