La Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat ha posat en marxa un projecte per tal que els cellers siguin energèticament autosuficients fent servir fonts renovables. Dos tècnics especialitzats han visitat la meitat dels cellers per fer estudis individualitzats i dissenyar plans adaptats a les seves necessitats per estalviar un percentatge important de la factura. De moment hi ha diversos interessats en instal·lar plaques solars. Més tard, els viticultors fins i tot plantegen, si els sobra energia, poder-la traspassar als municipis.

El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Àlvarez, apunta en declaracions a l’ACN que sempre han volgut posar en valor el territori i que “cal mantenir la qualitat en el conjunt del paisatge”. Per això, rebutgen els grans projectes que s’han posat damunt la taula els darrers mesos, però no donen l’esquena a les energies renovables sinó tot el contrari. “Més que dir que no a tot, hem de tenir un sí. Sí, volem energia renovable, volem ser partícips de la revolució. Els cellers i el territori hi estem implicats”, ha destacat.

Alguns aparells de refrigeració del celler La Conreria d'Escaladei | ACN
Alguns aparells de refrigeració del celler La Conreria d’Escaladei | ACN

Des d’aquest plantejament van començar a idear un projecte d’autoconsum. “Fem un recull de la realitat dels cellers. A partir d’aquesta anàlisi veurem com els cellers troben solucions puntuals. Estem fent l’estudi del model, d’allò que ens agradaria ser”, detalla Àlvarez, que valora molt positivament l’acollida que ha tingut la proposta. “La gent en té ganes i el preu de la llum també fa que vulguin ser proactius. Un cop tinguin l’estudi individualitzat, alguns ho voldran fer el més ràpidament possible”, avança.

Un dels tècnics que acompanya l’entitat és el geògraf Sergi Saladié. Destaca que si el projecte es desenvolupa “incrementarà el valor de la marca DOQ Priorat i serà un element més, juntament amb el paisatge, que sumarà”. Sobre l’etapa inicial d’anàlisi dels cellers, Saladié és conscient que potser no tots ho podran fer, sigui perquè no tenen prou espai, bona orientació o dificultats econòmiques. Per aquests casos planteja fórmules comunitàries que permetin unir dos o tres productors. “Tècnicament no hi ha d’haver cap problema. Ara hi ha una limitació a l’hora de fer una comunitat energètica perquè el punt de producció i el de consum han d’estar a menys de 500 metres. Però amb una normativa europea això s’eliminarà en els propers mesos”, detalla.

Una cambra refrigeradora per guardar raïm del celler La Conreria d'Escaladei | ACN
Una cambra refrigeradora per guardar raïm del celler La Conreria d’Escaladei | ACN

Un dels primers interessats en instal·lar plaques fotovoltaiques és el celler La Conreria d’Escaladei. “Fem vi ecològic des de fa temps i també volem una energia que vingui d’una font sostenible”, explica Jordi Vidal, soci i director tècnic. En el seu cas mensualment consumeixen uns 8.000 quilowatts, i estima que amb la col·locació de les plaques poden arribar a estalviar prop d’un 60% de la factura. A més, acostumen a tenir problemes de subministrament: “quan plou se’ns en va la llum”. Això els va obligar a comprar un generador. “Amb les plaques i les bateries podríem ser bastant autònoms, i més en processos que són una mica crítics”, detalla. Per això, el viticultor confia en poder instal·lar bateries que els permeti emmagatzemar l’energia fotovoltaica i poder-la usar quan més ho necessitin. I si no n’hi ha prou, mantindrien la connexió amb la línia actual i tenir, així, tres fonts diferents.

Saladié està convençut que el sistema aportarà beneficis als viticultors i que s’estendrà. “Arreu d’Europa tenim exemples de projectes que van començar amb una o poques persones i després s’hi va sumar tothom. A més, en la conjunta actual de preus alts, els que tenen dubtes es decantaran quan vegin els avantatges de fer la transició des de baix”, pronostica. “Passar pels preus que marquen des de l’IBEX 35 serà bastant insuportable per qualsevol economia, i pels cellers, també”, afirma.

Joan Vidal, Sal·lustià Àlvarez i Sergi Saladié, conversant a l'entrada del celler La Conreria d'Escaladei | ACN
Joan Vidal, Sal·lustià Àlvarez i Sergi Saladié, conversant a l’entrada del celler La Conreria d’Escaladei | ACN

La idea estratègica de la DOQ és començar pels cellers per, a partir de l’any que ve, traslladar la iniciativa als municipis. Saladié creu que tot plegat es pot fer en un parell d’anys i “demostrar que la transició és possible fer-la ben feta”. Per aconseguir-ho, els cellers podrien subministrar als pobles l’energia que els sobri, però la voluntat és que els municipis també siguin productors. “En alguns casos potser produiran el 60% del que necessiten, però potser poden compartir l’energia amb un altre poble”, valora el geògraf.

Actualment al Priorat hi ha el parc eòlic de la Teixeta i un parell de molins al Molar. “Només amb això la comarca ja produeix més del 50% d’energia elèctrica renovable”, indica. Aquest 50% és, de fet, l’objectiu que la Generalitat s’ha marcat per al 2030. De tota manera, pel geògraf el problema és que aquests aerogeneradors “no serveixen a la comarca” i, per tant, “ni l’energia ni els beneficis es queden aquí”, sinó que van a altres territoris. “Cal que el 50% restant sigui també energia neta, però feta per i per a la comarca“, sosté.

Per fer tota aquesta transició energètica en els darrers mesos han aparegut els fons Next Generation EU de la Unió Europea. El president de la DOQ reconeix que ells són experts en vi, no pas en subvencions. Tot i això, reconeix que el Consell Comarcal del Priorat està al corrent de la iniciativa que desenvolupen, però creu que encara és aviat per parlar de quants diners necessitarien perquè encara estan fent l’estudi celler a celler. “Fins que no tinguem clar què hem de fer no sabrem com ho desenvolupem”, raona.

Nou comentari