Clos 93 és un dels cellers del Priorat que demostren que els elaboradors d’aquesta DO s’assemblen més a la Borgonya que a la resta d’Espanya. Amb quasi 12.000 ampolles de producció total i un negoci cent per cent familiar al Lloar, un dels pobles més petits del Priorat, s’han centrat en fer vins de petita producció de les seves vinyes situades a la zona dels Rogerals al peu de les muntanyes del Montsant.

Rubén Sabaté i el seu germà Josep Maria van elaborar el seu primer vi, l’Interrogant, el 2011. És un vi golós, molt fàcil de beure i amb un preu molt atractiu que és un cupatge de carinyena, garnatxa, i cabernet sauvignon. Continuant amb la temàtica dels signes de puntuació, el seu segon vi va ser l’Exclamació. Es tracta d’un monovarietal de sirà que passa un temps en barriques de roure, cosa que li dóna complexitat i que marca una progressió en el caràcter dels vins de Clos 93.

Al marge d’aquests dos vins han anat desenvolupant un projecte més personal i amb una producció encara més petita, que han tret recentment al mercat. Un projecte que han desenvolupat amb la col·laboració de l’enòloga Mar Galván. És un vi fet amb Garnatxa del Po, una curiositat sorgida de l’atzar vitivinícola.

Un oncle d’en Rubén i en Josep Maria,que es diu Ximo, abans de la creació del celler Clos 93, venia els seus raïms a la cooperativa local del poble. Quan la garnatxa d’una petita finca amb ceps de 60 anys arribaven de les vinyes, quedava clar que eren raïms diferents">. Els nivells de sucre eren considerablement més baixos que amb altres raïms, al voltant del 13% en lloc del 15% que presenta habitualment la garnatxa. El color era negre com la tinta i, en boca, tenien molta estructura. Òbviament això no podia ser el mateix raïm que la garnatxa negra ordinària, però quin?

Antigament les vinyes no es plantaven d’una manera tan científica com ara, i era habitual trobar alguns ceps de garnatxa blanca o de garnatxa peluda en una finca de garnatxa negra, o fins i tot de carinyena. Tots els raïms es collien i elaboraven alhora en una mena de ‘cupatge de camp’ i en general aquest raïms sòlts no feien variar massa el vi resultant. Actualment, però, cada varietat de raïm es separa amb cura i cada etapa del procés d’elaboració es controla rigorosament.

La Garnatxa del Po és un clon molt rar de garnatxa que es troba escampat en vinyes que en principi són 100% garnatxa, i efectivament va resultar ser el clon que hi havia en aquesta finca de Clos93. Es tracta d’un clon molt antic, mencionat en alguns textos dels monjos de la Cartoixa de Scala Dei, i el nom està registrat per l’INCAVI tot i que el seu origen no queda massa clar. En Rubén explica que no creu que Po vingui de la parlaula ‘por’, i que potser el nom ve d’una casa a Gratallops anomenada Cal Po els avantpassats de la qual van venir de França. Tot això, però, només són conjectures.

Aquesta finca concreta és una raresa ja que és la primera que s’ha descobert on tots els ceps que hi són plantats, encara que només siguin 200, són 100% de Garnatxa del Po. És per això que els germans Sabaté i Ximo van decidir dedicar-se a analitzar aquest clon. L’INCAVI i la DOQ Priorat estan estudiant els raïms i els ceps amb anàlisis genètiques i de cultiu. Aquests estudis van començar l’any 2013 i acabaran el 2020.

Actualment acaben de llançar la primera anyada d’aquest vi, el 2013, del qual només n’hi ha 118 ampolles. Com que és un raïm únic, en Rubén ha triat una vinificació també única. No han utilitzat envelliment en botes noves i es van fer en una bóta vella. Clos 93 ha decidit utilitzar-lo per aquesta micro-vinificació per tal de posar en valor al màxim les característiques organolèptiques d’aquest raïms.

Embotellen el vi i llavors fan una criança en ampolla sota terra durant dos anys, enterrant les ampolles en un tros argilós de la vinya, com es mostra a la imatge.

Per què aquesta complicació? En Rubén havia assistit a alguns tastos comparatius de vins que havien fet la criança en ampolla al celler o en altres ambients i va trobar que li agradava la criança subterrània. Entre parèntesi, hi ha altres elaboradors com en Dic Duran amb el vi Trosset al Priorat o en Ton Rimbau amb els seus Porcellànic al Penedès que fan criances en ampolles sota l’aigua per les mateixes raons i he observat personalment en diferents tastos que realment hi ha una diferència amb el resultat final del vi gràcies a aquest aïllament ambiental, sovint donant-li més complexitat.

La gran pregunta que segurament més d’un s’està fent és, quin gust té aquest vi? La resposta ràpida és que no s’assembla a cap altra garnatxa que hagis tastat. Si el vi t’agradarà o no dependrà molt dels teus gustos personals, però el cert és que es tracta d’un vi únic.

És un vi que presenta un color intens, violeta profund amb un contorn robí. La viscositat mitja podria fer pensar que es tracta d’un sirà degut a aquest color tan increïblement intens. En nas presenta lleugeres aromes de prunes fresques, un toc de carbó (tipic de la maceració carbònica), i una mineralitat que sorprenentment em recorda a l’argila però els sòl de la vinya és de llicorella. No obstant, és un caràcter típic de les zones més planes dels municipis de més al sud de la DOQ Priorat.

A mida que el vi s’obre apareixen tocs de pebre negre i clau d’espècia. Inicialment és lleuger en boca amb una acidesa mitja, però envoltant d’uns tanins potentíssims per una garnatxa. És ampli en boca amb bastant cos, però té un postgust mitjà. És un vi que es pot guardar en ampolla com a mínim 3-5 anys més per tal d’integrar-ne les aromes i arrodonir-ne les característiques. Amb només tres anys d’edat és encara un nadó.

Com que en fan tan poques ampolles i degut a la raresa del raïm, han decidit vendre aquest vi en una caixa de fang feta especialment pel ceramista de Gratallops Lluís Riera. Tot i ser una presentació molt atractiva, el cost de 89€ fa que no sigui un vi apte per a totes les butxaques, fins i tot considerant els preus dels vins del Priorat. Pot ser una opció interessant per la gent que busqui un vi únic i rar, potser per un regal molt especial. Per mi personalment es tracta d’un projecte que val la pena seguir en el futur per tal d’anar observant el que pot oferir aquesta garnatxa. Projectes com aquest confirmen l’interés actual en les diferents varietats de garnatxa, un raïm de gran versatilitat i elegància que tot just es comença apreciar com es mereix.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa