A Catalunya antigament existien infinitat de varietats de raïms autòctones, moltes d’elles ara perdudes o amb una presència molt petita comparada amb l’època anterior a l’arribada de la fil·loxera. I és que aquesta plaga devastadora va representar una immensa catàstrofe per a la viticultura europea en general, i a Catalunya va eliminar milers d’hectàrees de vinya fent desaparèixer (o quasi) un munt de varietats.
Malgrat que el nom del raïm del Baix Empordà “colló de gall” em fa molta gràcia, segurament el meu nom preferit és el de l’escanyavella. Es tracta d’una varietat blanca que es troba als costers de la DOQ Priorat, normalment barrejada amb altres varietats i sovint classificada com a garnatxa blanca. Molts dels vins blancs fets en aquesta DO tenen, sovint sense ni ser-ne conscients, un 2-4% d’escanyavella al cupatge. Però només hi ha un vi en tota la regió fet amb un 100% d’escanyavella, produït per en Marc Ripoll Sans al seu celler de Gratallops.
Però si l’escanyavella no és una varietat permesa segons la regulació de la DOQ Priorat, com és possible fer-ne un vi qualificat per aquesta DOQ? En Marc és l’únic elaborador que en té ceps joves, pocs però que li permeten de fer entre 600 I 800 ampolles, segons l’any, del seu vi monovarietal d’escanyavella. En Marc ho explica així: “aquests ceps van ser plantats fa 25 anys i estan classificats com a varietat experimental, o sigui que serveixen per fer el seguiment de la varietat i veure si és apta per ser acceptada al reglament de la DOQ. No oblidem que el viogner, a França és una varietat acceptada de tota la vida, aquí va trigar 15 anys a ser aprovada. És un procés lent.” Com a nota curiosa, un viticultor de la DO Montsant que ha investigat les varietats autòctones de la comarca del Priorat, em va assegurar que no hi ha constància de que hi hagin ceps d’escanyavella en aquesta DO veïna sinó que sembla un raïm exclusiu de la DOQ Priorat.
Actualment hi ha varietats de raïm experimentals conreades arreu de Catalunya que en realitat són varietats antigues ara recuperades, des de la carinyena blanca a la DO Empordà fins al morenillo a la DO Terra Alta, i són classificades com a tals. Per tant, com és que a la DOQ Priorat l’escanyavella està classificada com a garnatxa blanca? La resposta me la va donar el president de la DOQ Priorat, en Salus Àlvarez: “abans de l’arribada de la fil·loxera hi ha havia una gran riquesa de varietats de raïm al Priorat, moltíssimes més de les que conreem ara — sobretot pel que fa a varietats blanques. Quan el govern de l’estat espanyol va començar a classificar les vinyes de cada regió a principis del segle XX, van donar un cop d’ull als ceps de raïms blancs que teníem aquí i de manera expeditiva van dir ‘val, això és garnatxa blanca’, i fins avui aquestes vinyes amb alguns ceps d’escanyavella estan classificades als registres com a 100% garnatxa blanca. Sospito que el dia que, espero, s’aprovi l’escanyavella com a varietat autoritzada de cop descobrirem que molts més viticultors del que ens imàginavem en tenen.”
Malgrat l’escassetat de l’escanyavella i del fet que inicialment es va confondre amb la varietat valenciana merseguera, avui està registrada amb l’INCAVI i reconeguda com a varietat de raïm diferenciada. A part de les poques rengleres de ceps que té en Marc a Gratallops, és difícil de trobar-ne més d’uns quants ceps escampats en vinyes d’altres varietats, fins i tot en vinyes de raïms negres. Segons explica en Marc, es tracta de ceps reempeltats. “Sé que el meu avi ho feia sovint. Si un cep de, per exemple, garnatxa negra es moria, el tallava arran del peu i llavors hi empeltava l’escanyavella ja que era considerada una varietat molt forta i resistent, una mica rústega i que creixia sense problemes.”
Aquestes característiques són les que li van fer guanyar el nom d’escanyavella i la raó per la qual una vegada li’n vaig regalar una ampolla a la meva sogra per prendre-li el pèl. I és que a part de forta i resistent és una varietat amb una pell gruixuda i que té bona acidesa. Al contrari d’altres varietats que podrien tenir bon gust tastades directament del cep, si ens mengéssim un gra de raïm d’escanyavella segurament ens ennuegaríem. Amb els mètodes d’elaboració tradicionals era un raïm que donava uns resultats poc elegants en elaborar-ne vi. Però amb els avenços de les tècniques enològiques i després d’uns quants anys d’experimentar amb diferents mètodes d’elaboració i envelliment, en Marc i la seva dona Sònia (també enòloga), han aconseguit crear un dels vins blancs més deliciosos que surten del Priorat avui en dia (i actualment no se’n fan pocs).
Gràcies al creixent interès arreu i també a Catalunya en recuperar varietats de raïm autòctones gairebé perdudes, l’escanyavella d’en Marc ja no està sola gràcies a un nou vi de Porrera que acaba de sortir al mercat. Es tracta d’un vi elaborat per l’Albert Costa amb la marca Clos l’Asentiu que utilitza pels seus projectes més personals, que fa al marge del conegut celler Vall Llach del qual és co-propietari amb en Lluís Llach.
Aquest nou vi, anomenat Joaquina, forma part de la seva recent sèrie de vins d’homenatge a les dones de Porrera que va iniciar el 2013 amb la Matilde, un rosat de garnatxa fresc d’estil provençal, i que va continuar l’any següent amb la Catalina, una garnatxa negra jove. El 2015 va completar el trio d’asos amb la Joaquina, fet amb un 75% d’escanyavella, una mica de macabeu i un toc de viognier. Tots són vins de producció molt limitada, ja que només en fa una gerra de 500L de cadascun.
“Aquests vins em permeten d’experimentar i passar-m’ho bé”, explica l’Albert. “Amb la Joaquina a més volia contribuir a preservar les varietats antigues.” Abans de fer la Joaquina, els raïms anaven a parar a l’Aigua de Llum de Vall Llach, que ara passarà a ser un monovarietal de viogner i reduirà la producció a només unes mil ampolles.
El nom de cada vi es refereix a una dona de Porrera que s’havia dedicat a la viticultura heroica tradicional en la seva joventut. “És gràcies a elles que avui tenim els raïms que tenim, són elles que han preservat el patrimoni vitivinícola del poble”, afirma rotund l’Albert. La Joaquina i la Matilda tenen 85 anys, i la Catalina va fer-ne 102 al febrer, però totes es mantenen encara ben actives i se les veu cada dia pels carrers de Porrera (la Catalina fins no fa gaire encara es dedicava a llençar galledes d’aigua des del seu balcó a la terrassa del bar de la plaça). Per contribuir a que puguin continuar mantenint-se eixerides, tant elles com la resta de la població jubilada de Porrera, l’Albert va decidir fer un donatiu de 2€ per cada ampolla de la sèrie “Dones” a l’ajuntament per tal de finançar activitats de lleure per la tercera edat.
En definitiva, malgrat l’aparent raresa, manca del reconeixement d’altres varietats autòctones com la garnatxa o el macabeu, i fins i tot una certa mala fama, l’escanyavella és un raïm que va negar-se a desaparèixer i ha perdurat — en certa manera una punyent metàfora de la força de l’esperit català. I poc a poc s’ha anat fent un petit lloc al panorama viníc del Priorat i a les taules de cada vegada més gent que l’ha gaudit. Esperem que això només sigui l’inici del camí i que continuem trobant altres tresors del passat per tal de gaudir-los en el futur.
El tast
Però, a banda de consideracions històriques, quin gust tenen els vins fets amb escanyavella? Vaig tenir la sort de fer un petit tast de tots dos gràcies a la gentilesa d’en Marc i l’Albert, i aquí us en dono les meves impressions. Realment dues interpretacions ben diverses d’aquest curiós raïm, degut a les dues maneres ben diferents d’elaborar-lo. En tot cas us recomano que els busqueu i els tasteu, no us en penedireu.
Escanyavella 2014: color de palla daurada. Notes d’espècies exòtiques, de fusta vella i un toc de litxi. Cos i acidesa mitjanes, amb notes cítriques agradables que continuen fins a un final en boca rodó.
Joaquina 2015: color de palla pàl·lida. Aromes de nata, pinya i tocs cítrics, així com lleugeres notes de fonoll i herbes aromàtiques. Cos i acidesa mitjanes, petits tocs d’aranja al final.
Miquel Hudin és sommelier, periodista especialitzat en vins, autor de la col·lecció de llibres de vins Vinologue i del blog Wine on VI. És originari de Califòrnia i actualment resideix al Priorat.”
