!–akiadsense–>
És el vi més car de Família Torres i un dels més cars del Priorat. És Mas de la Rosa i surt d’una finca petita, d’un paisatge en forma d’amfiteatre de difícil accés molt a prop de Porrera.
Torres ha mostrat aquest dimecres d’on surt la carinyena i la garnatxa amb la que es fa Mas de la Rosa, un vi del qual només se n’han fet dues anyades, i que neix de vinyes que com a mínim daten de 1939.
!–akiadsense–>
Són vinyes que creixen amb poc més de 20 centímetres de terra. Després les seves arrels han d’anar a buscar entre les escletxes de la roca mare, els nutrients necessaris per subsistir. Són petites, amb ceps enrevessats i amb una producció molt baixa. Els toca el sol de matí i estan ben ventilades per la marinada i pel mestral. I des de fa prop de 40 anys en té cura en Manolo de Águila.
!–akiadsense–>
Aquest viticultor havia venut raïm a Torres per elaborar un altre dels seus vins del Priorat, el Perpetual, i fa dos anys va vendre també la finca, amb la condició que ell mateix se’n pogués encarregar.
I és d’aquí d’on surt una de les joies de Torres, de la qual se’n fan prop de 2.000 ampolles, amb un preu de venda al públic de 370 euros i que es ven, en un 80% a l’estranger.
!–akiadsense–>
Mas de la Rosa, com la nova anyada de Perpetual, la de 2017, vol ser un vi d’aquesta nova manera de fer del Priorat. “Vins menys densos, més subtils, amb molt poca intervenció, menys maceració i poca fusta” diu Miquel Torres Maczassek.
Afirma que és una evolució, i entén que “d’aquesta manera, els vins s’expressen millor. Sense maquillatge són vins més sincers que parlen de varietat i de territori”. I per ell la varietat és la carinyena. “És aquella que defineix el Priorat”, assegura.
Mas de la Rosa, és el primer dels vins que comparteix nom amb Mas de la Rosa de Vall Llach perquè es fa la mateixa finca.
Els Tossals i el canvi climàtic
Els Tossals, és el punt més alt del Priorat, 750 metres, i es troba a tocar de la finca Mas de la Rosa. En aquesta zona de difícil accés hi ha en marxa un projecte d’investigació de Torres en el que s’han començat a plantar carinyena, garnatxa, garrut i una mica de picapoll per comprovar la seva resistència en altura i amb el terra de llicorella.
!–akiadsense–>
Torres ha aconseguit adquirir fins a 20 hectàrees en aquesta zona, no sense dificultat. Es tracta d’uns terrenys amb un accés molt complicat on en aquests moment no hi ha res cultivat (tot i que s’han trobat restes que mostren que hi havia hagut vinya) i la possibilitat de sembrar-hi alguna cosa requeriria un esforç importantíssim.
Molts dels propietaris ni tant sols sabien que tenien aquests terrenys. Però per Torres són una oportunitat d’experimentar amb varietats, amb noves condicions i preveure possible escenaris. De les 20 hectàrees se’n sembraran una i mitja per avaluar quines són les varietats i en quines condicions poden resistir fenòmens climàtics imprevisibles.
