Anna Espelt: «Hem après a dirigir en femení, ens havíem masculinitzat»

La directora del Celler Espelt a més creu que el futur passa per la viticultura ecològica

Anna Espelt (1975) és la propietària del Celler Espelt i des de fa tres anys n’és la directora. Biòloga i enòloga de formació, es va incorporar a l’empresa familiar des de baix de tot. Va néixer al setembre, en temps de verema com molts enòlegs, diu. Assegura que no tenia cap mena de vocació però ara viu amb passió la seva feina. El seu celler és, segons la Generalitat, una de les 250 empreses més dinàmiques de l’economia catalana. Té tres filles i molta sort, diu, que el seu marit hagi assumit la responsabilitat de tenir-ne cura, per poder fer les dues coses, de mare i de viticultora.

La seva vinculació amb el món del vi li ve d’herència?

L’avi era viticultor. El que tenia més vinyes de tot l’Empordà. Era definitivament una persona del món del vi: feia vi a casa, va fundar una cooperativa…

Tota la família de l’Empordà…

Per part de pare tots de Pau. Un poble que ara té poc més de 500 habitants. Vaig fer l’arbre genealògic i som 7 generacions totes de Pau i tots viticultors. Trobo que malgrat l’endogàmia hem sortit bastant bé (riu).

Vostè no és la impulsora del Celler Espelt. Com s’hi incorpora?

Va ser el meu avi Lluís Espelt. Tenia vinya, i amb 69 anys, l’any 99 emprèn l’aventura d’embotellar. Un any després jo m’incorporava a l’empresa. Des de baix de tot. Treballava a la vinya i a poc a poc em vaig començar a responsabilitzar de la viticultura, i hi vaig estar al capdavant durant 8 anys. Al principi alguns treballadors no entenien que jo els digués què havien de fer, perquè era jove i perquè era dona, crec. I segurament perquè hi havia coses que encara no les sabia. Vaig aprendre molt de la gent que treballava a casa. I de baix fins a dalt de tot.

I ara viu la feina apassionadament?

M’agrada viure els cicles. Sóc una dona, sóc cíclica. I m’agrada aprendre dels que en saben, del meu avi, que ja va morir, d’altres enòlegs de cellers de l’Empordà, d’amics que vaig fer a Califòrnia, a Austràlia…És cert que en la viticultura els temps són molts llargs, i és una mena de contradicció en el món on vivim. Sóc inquieta, però és un aprenentatge. Crec que cal tenir unes arrels profundes, que t’aguantin, tenir molt clar cap a on vas, i entremig tota la cintura que es pugui. M’ho passo molt bé fent la meva feina.

Quina creu que ha estat la seva aportació?

La meva aportació és la recerca. La voluntat de recuperar les arrels i intentar entendre que vol dir fer vi empordanès. Jo he fet una aposta forta cap a la muntanya, amb recuperació de varietats locals i amb la incorporació de la viticultura ecològica com una cosa normal.

Com comença a practicar l’agricultura ecològica?

La meva família té una empresa de productes fitosanitaris. És per això que durant 5 anys vaig fer viticultura ecològica d’amagat del pare. Ho vaig fer per convicció. Ara en tenim 80 hectàrees. Crec en el sòl. Tarda 500 anys en formar-se i jo no m’ho vull carregar. A més és bo per la trentena de persones que tenim treballant a casa, i és bo pel consumidor. La viticultura ecològica hauria de ser normal.

A més de la viticultura ecològica també ha apostat fort per l’exportació.

Sí. Vaig treballar als Estats Units i tenia molt clar que també havíem de mirar cap a fora. De fet no teníem ningú fent tasques de secretaria i ja teníem export manager. Ara exportem el 60% de la nostra producció als EUA, Japó i Canadà entre d’altres perquè les vendes a Catalunya han augmentat, però havíem arribat a exportar el 80%.

Com en molts altres àmbits, és de les poques dones al capdavant de l’empresa. Una dona dirigeix diferent?

Les dones veiem el món diferent. Però durant tant de temps hem fet les coses com els homes quan accedim als llocs de responsabilitat que ens hem masculinitzat. Ara tornem a aprendre a dirigir en femení. N’estem tornant a aprendre. No és una qüestió de millor o pitjor, és qüestió d’honestedat. Hi ha una manera de fer femenina. El treball en equip, escoltar a l’altre, l’atenció pel detall, la sensibilitat per la natura… Després dels embarassos estic més connectada amb el meu entorn. No ho he fet sola. En aquests sentit he tingut molta sort perquè el meu marit és qui ha tingut cura de les nenes.

Cap a on mira el celler Espelt?

En un futur volem seguir com fins ara i volem posar en valor vins fets amb vinyes molt velles, molt autèntiques, vins mediterranis molt bevibles, però amb complexitat. I volem que la gent segueixi visitant-nos al celler com els últims 13 anys. Això és el que voldríem.

I des de la seva posició com veu el vi català?

Catalunya ha començat a entendre que els vins d’aquí són bons. que n’hi ha de tots els preus i els consumeix amb alegria. A l’Empordà en concret, vivim una mena de post adolescència i comencem a saber qui som. Així i tot encara tenim camí per recórrer. Cal ser pacients.

Nou comentari