Iñigo Haughey (Terrassa, 1987) és un paisatgista format a Lleida que es confessa un apassionat de la botànica i les plantes en general. Amb 24 anys “descobreix” la vinya i decideix profunditzar en l’aprenentatge des de l’Escola de Viticultura i Enologia d’Espiells. L’enamorament va ser ràpid i des d’aleshores sempre ha vinculat la seua vida professional a la vinya i la producció de vi, fos inicialment en projectes d’altres, com Finca Parera o Can Calopa de la Cooperativa l’Olivera -on continua vinculat, ara des del seu vessant més social-, i ara, donant vida al seu projecte més ambiciós i personal: recuperar la tradició de fer vi al seu territori d’origen, la zona del Vallès on, recorda, hi havia hagut antigament una important producció vitivinícola que ara, amb la industrialització, s’ha anat perdent.
Així és com neix Rabassaires, “amb una clara voluntat de territori“, descriu l’impulsor. “Era un somni poder treballar el vi a casa”, continua, d’aquí que iniciés tota l’aventura amb un projecte de recuperació de vinya a Sant Cugat del Vallès, que ha servit com a punt de partida per a noves plantacions a Terrassa -amb la recuperació del terrassenc- i a Cerdanyola.
El vi és un món inabastable que quan el coneixes, atrapa…
Jo me’n vaig enamorar de seguida que hi vaig entrar en contacte. Aleshores tenia 24 anys, i malgrat que treballava de jardiner, em van proposar portar les vinyes del pare d’un amic a Blanes i ja de seguida em va generar una inquietud i una atracció cap al sector del vi que m’ha portat fins on soc ara.
On és, ara, Iñigo Haughey?
Vivint un somni. Un cop he anat coneixent el sector i formant-me en vitivinicultura, he tingut clar que volia treballar amb el vi, però a casa. I Rabassaires ha estat la culminació d’una il·lusió.
Què és, Rabassaires, i com neix?
Rabassaires és un projecte que neix amb voluntat de territori, la recuperació de vinyes a les comarques del Vallès, on tradicionalment s’havia fet vi, però que amb els anys s’ha perdut a causa, en primer terme, de la plaga de la fil·loxera, però també per la industrialització i l’especulació immobiliària. No hem triat el nom a l’atzar, sinó que té tot el sentit del món, ja que aquest era el nom que rebien els viticultors que conreaven una terra a través del contracte de rabassa morta.
Com comença, el somni?
L’any 2013 vaig presentar un projecte de recuperació de vinya a Sant Cugat que d’entrada no va quallar, però que anys més tard recuperem amb un amic quan li explico la proposta i se sent captivat per la idea. El 2017 vam trobar una vinya vella que es volia arrencar i després de molts tràmits vam poder plantar els primers ceps en aquest municipi i a Collserola, amb dues finques ubicades dins el Parc Natural de Collserola. En paral·lel, a Terrassa guanyem un concurs per a recuperar una varietat que es considera autòctona del municipi, el terrassenc, i tenim l’oportunitat d’impulsar aquest procés que ara es troba en fase experimental. Així que ara, estem gestionant unes 3,5 hectàrees de vinya encara no productiva, esperem veure els primers resultats líquids en tres anys. Així i tot, hem començat a vinificar per a poder finançar tota la inversió que requereix un projecte d’aquestes característiques.
Què vinifiqueu?
Compro raïm a un pagès de Tarragona amb qui vaig compartir aula cercant les varietats de raïm que tenim plantades perquè en el moment que puguem vinificar les nostres, seguirem amb raïms vallesans. Ara per ara, amb aquesta fórmula hem presentat el Medir (blanc) i el Cugat (negre), amb noms que hem agafat de dos personatges d’una tira còmica del diari Tot Sant Cugat, i un vi brisat, l’Orbis, fet amb xarel·lo vermell i macabeu i criat en gerres de fang. Ah, i també fem un vermut, Flors de Collserola, que aconseguim després d’una maceració amb plantes de la Serra de Collserola.
Construint nou celler a Sabadell
On vinifiqueu?
De moment ens cedeixen un espai a l’Olivera, on continuo vinculat des del vessant més social del projecte, però ha arribat un moment que la cooperació es fa sostenible per temes de volum, i ens hem aventurat a posar en marxa el nostre propi celler. Hem trobat una nau a Sabadell que estem condicionant per estrenar coincidint amb aquesta pròxima verema.
I, més enllà de les plantacions i el celler, què hem d’esperar del projecte dels Rabassaires?
Estem en una fase molt inicial, esperant vinificar les plantacions vallesenques. Som conscients que tot plegat demana temps i paciència, però ho entomem amb la il·lusió i les ganes de veure créixer i consolidar un projecte amb alt valor històric i ple de tradició. Fem agricultura periurbana, a molt pocs metres de les ciutats, tot intentant recuperar aquesta vinculació històrica del nostre territori amb la vinya i el vi, sense oblidar-nos d’on som i de les característiques que descriuen els municipis i les comarques en l’actualitat. Això és el que volem comunicar, i estem preparant les eines i plataformes que ens facin possible transmetre el missatge més enllà del que explica el mateix vi.
