Marta Domènech (Falset, 1974) va ser nomenada Directora General de Turisme de Catalunya el passat mes de juny de 2021. Enrere, o al costat, queda la seva llarga trajectòria al capdavant de l’Hostal Hotel Sport que la família ha regentat durant anys a la capital prioratina, sent un dels principals impulsors del turisme rural i l’enoturisme. Ara, des del capdavant d’aquest nou projecte es mostra optimista i amb moltes idees per consolidar la marca Catalunya com a destí turístic a partir de tots els eixos que la fan única i singular. Barcelona, marca reconeguda internacionalment, ha de ser el reclam per portar els hostes a conèixer els Pirineus, el Delta de l’Ebre o l’oferta enogastronòmica, un camp que coneix bé i que, segons ella, viu un moment dolç i està preparat per teixir relats de país. “L’enoturisme serà un dels pals de paller d’aquest mandat”, apunta a Vadevi.
Ja fa uns mesos que va canviar el Priorat per un projecte de país. Com veu el canvi, ara, amb aquesta perspectiva que dona el temps?
És un gran repte que ja aleshores vaig agafar amb tota la força i il·lusió possibles. Estan sent mesos intensos, d’aprenentatges constants, que em donen una visió molt més transversal, integral i holística d’aquest sector que coneixia bé des de dins, però a partir d’un territori singular com és el Priorat. Ara puc entendre moltes més realitats a nivell país. Sóc sector, i això crec que suma a l’hora d’aportar qualitat a les polítiques que es duguin a terme en aquest àmbit.
El repte s’ha multiplicat pel fet d’accedir al càrrec enmig d’una pandèmia, on el turisme ha estat especialment tocat?
No és la situació més òptima pel sector, està clar, però també sóc conscient que el turisme de Catalunya és una indústria molt potent. D’acord que ara per ara no pot exprimir totes les seves potencialitats, però també és cert que si no haguéssim tingut aquesta situació sanitària, tindríem altres problemàtiques que posarien en escac el sector. El més important és trobar sempre l’equilibri entre problemes i oportunitats; i estar-hi al costat.
Quin ha de ser el camí?
D’una banda, centrar la nostra política turística en les persones. No hem de parlar de turistes, sinó d’hostes; nosaltres som amfitrions que rebem convidats a casa, i els hem de tractar com a tals. Volem que visquin l’efecte UAU, que siguin elles les qui posin el factor experiencial a la seva estada. Nosaltres, per oferir-los la millor experiència, hem d’apostar per la digitalització. És vital i troncal tenir present el que ens dona la intel·ligència artificial. A més a més, mai serem sostenibles si no som digitals.
En quin sentit?
Em refereixo a una sostenibilitat econòmica, territorial (que ens permet un millor repartiment del visitant per diferents espais) i social. Imagineu que hi ha persones molt aficionades al senderisme i el trekking, que així ho compateixen als seus perfils socials. Si nosaltres ho sabem, quan ens triïn els podrem oferir l’activitat més adient i que millor record li generarà de la visita a casa nostra.
Barcelona és una part important de la marca Catalunya. Com es fa perquè esdevingui el punt d’atracció i punt de sortida per conèixer la resta de territoris i ofertes?
Hem de ser capaços d’explicar que si vens a Barcelona, tens una oferta molt àmplia de ciutat gran, cosmopolita, amb oferta cultural, enogastronòmica…, però també fer saber que molt a la vora hi ha els Pirineus, la Vall de Boí, el Delta de l’Ebre, la zona del Montsant… En això també hem de trobar aliats en la IA i el món digital.
Parla de l’enogastronomia. Quin paper hi juga, en aquesta estratègia?
Un de molt important. De fet, és un dels pals de paller d’aquesta legislatura. Està clar que hem de continuar apostant pel turisme familiar, esportiu, de sol i platja…, però tenim la mirada posada en l’enogastronomia. Per molts motius, però un de molt important, és que compleix un dels grans objectius: la desestacionalització. La platja convida a visitar-nos a l’estiu; la neu, en temporada d’hivern. Però l’oferta enogastronòmica és present durant tot l’any i això és un valor molt important que volem destacar i aprofitar.
L’enoturisme està preparat?
El sector de l’enoturisme està vivint un moment dolç, cada cop hi ha una major oferta des de cellers, allotjaments, restaurants…; ja s’ha fet un salt important en quant a les activitats que ofereixen, ja molt més enllà de les visites a cellers que s’havien fet durant molts anys; és el moment de fer xarxa i construir un relat enoturístic de país.
La Covid ens ha fet mirar més endins, també en termes d’enoturisme?
Està clar. Hem descobert que al costat de casa hi ha activitats o experiències que resulten atractives per a tots els públics. Amb la situació pandèmica, potser hem de repensar mercats, centrar-nos més en el domèstic i de proximitat, també països europeus o escandinaus, que ens miren amb bons ulls. I sobretot, escoltar les tendències i interessos de qui ens visita, perquè hi ha estudis que ens diuen que el turista que es mou per interessos enogastronòmics gasta 3,5 vegades més del que podria gastar un turista cultural o que ve a gaudir del sol i la platja. Aquest és un altre valor afegit que ens porta a posar la banya en aquest àmbit.
Tenim estrelles, tenim gastronomia tradicional, tenim arrels i història en vins i gastronomia. I repeteixo, aquest tipus de turisme compleix amb elements clau com són la diversificació, distribució de la gent pel territori i desestacionalització.
Com han estat les darreres xifres en enoturisme a Catalunya, des de l’estiu passat fins ara?
Els cellers han tingut més visites que mai des d’aleshores. Tot just acabat l’estiu, em vaig dedicar a parlar amb totes les denominacions d’origen i així ho confirmaven. Hi ha hagut demanda, sovint de turisme familiar, i com a element a destacar, s’ha detectat una baixada d’edat en les visites. Un increment de despesa i baixada en la mitjana d’edat. L’enoturisme està apropant el sector primari i el paisatge a la gent més jove, i això també és una bona notícia.
Tot plegat entenc que dona un paper important a l’enoturisme dins la nova Llei del Turisme que esteu treballant?
Totalment. Ara mateix està en un procés obert de participació. És cert que l’administració pot ser lenta en certs processos, però això no canvia el fet que s’està treballant molt perquè si ens allarguem molt a publicar-la, tornarem a quedar obsolets de seguida. El mercat sempre canvia més ràpid que l’administració, però l’anterior llei ja és gairebé juràssica perquè el sector ha canviat molt, apareixen noves maneres de viatjar, de relacionar-se…, i ara toca ajustar-se el màxim possible a la realitat actual.
I més enllà de la llei, el fet que feu de l’enoturisme un dels pals de paller del mandat, significa nous projectes?
Hi haurà nous projectes centrats en l’enogastronomia, sí. Encara falta una mica per avançar detalls, però estem lluitant per poder disposar de recursos amb què invertir en un projecte de cohesió territorial, prou ambiciós perquè ens ajudi a consolidar aquesta aposta per dos grans valors que té Catalunya: el vi i la gastronomia.
