El Departament d’Agricultura, Ramadera, Pesca i Alimentació del nou Govern de la Generalitat està encapçalat per Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975). Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB i Postgrau en Direcció General per la UOC, Serret havia estat prèviament coordinadora d’incidència política de l’ANC i ocupat un càrrec de responsabilitat a la Fundació del Món Rural.
– El 14 de gener de 2016 va prendre possessió com a Consellera d’Agricultura. Què representa aquest nomenament per a vostè?
– Per a mi és un compromís que assumeixo amb responsabilitat i vocació de servei. Treballarem per al desenvolupament d’un sector dinàmic, competitiu i sostenible i per assolir i consolidar les polítiques que el país i la seva gent necessita.
– Quines són les principals línies d’acció que es planteja el nou Govern en l’àmbit de l’agricultura?
– Afrontem una legislatura en què haurem de donar resposta a dos grans objectius. Millorar la competitivitat actual del sector, garantint la viabilitat de les explotacions i les famílies que en depenen, i que generi riquesa en el territori. I, en paral·lel, posar les bases de com haurà de funcionar el sector en una futura República catalana, per tal que pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. Aquests els volem fer des del diàleg i el consens, amb el màxim d’agents del sector implicats i creant un país i un sector sostenible socialment, mediambientalment i territorialment.
– Entrant en el sector del vi, pensem en primer lloc en els viticultors i en les històriques queixes per les seves condicions de vida: que si el raïm està mal pagat; que si no es pot plantar o arrencar vinya quan es vol… Què plantejaria per posar fi a aquesta situació?
Són coses diferents, però en certa manera estan relacionades. El fet que el potencial vitícola estigui regulat a nivell europeu i que per tant no es puguin plantar noves vinyes si no es disposa de drets o autoritzacions, comporta una càrrega burocràtica evident, però ha evitat que l’oferta de vi sigui major i per tant que els preus hagin estat encara més baixos. Tanmateix, és clar que el viticultor ha d’estar més ben remunerat. És la base de tota la cadena vinícola i tota ella ha d’aconseguir valoritzar millor els nostres vins i caves.
– Quines són les primeres mesures que prendrà en un país en el qual només una tercera part del vi que es consumeix és català?
Qui té el poder i decideix és el consumidor. Però des del govern, conjuntament amb el sector, es pot actuar i de fet ja fa temps que es fa, en la promoció i coneixement dels nostres vins i cada any anem guanyant quota.
– En tot cas, la tendència al consum és a l’alça. Quina estratègia cal seguir perquè el vi de casa nostra acabi sent el producte més consumit (sempre amb moderació) aquí?
Sobretot continuar apostant per la qualitat i per fer les coses ben fetes. A la restauració encara hi ha molt per fer. Hem de continuar augmentant la presència dels nostres vins a les cartes. També és important obrir el consum a nous mercats i segments de població. L’enoturisme està sent una peça clau en el coneixement dels nostres vins i el territori on es produeixen.
– Hi ha relleu generacional als cellers. S’aposta per la introducció de noves tècniques i la innovació. Es té cura de la imatge. Cap on va el sector?
Es viu un moment bastant dolç en la renovació als cellers. El sector és molt viu i no para d’innovar. La vitivinicultura ecològica està creixent moltíssim a casa nostra. S’ha de potenciar la recerca i la transferència tecnològica per afavorir aquesta innovació.
– En l’àmbit vitivinícola, treballarà conjuntament amb el recentment nomentat director de l’INCAVI, Salvador Puig. Faran un bon tàndem?
El nou director és algú que coneix molt bé el sector. Fa anys que hi treballa des de diferents àmbits i sabrà donar resposta als reptes tan sectorials com globals que se’ns presenten i que hem d’afrontar.
– Per acabar, és vostè més de blancs o de negres?
Depèn del moment i l’àpat, però el cert és que sempre ve de gust una bona copa de vi, ja sigui pel cos d’un negre o la frescor d’un blanc.
