Pau Roca (abril, 1958) és el 10è director general de l’Organització Internacional de la Vinya i el VI, l’OIV, des que fou nomenat l’any 2019 i fins el proper 2024. Es troba a la meitat d’un mandat que ha estat totalment marcat per la pandèmia sanitària mundial, però malgrat les complicacions i necessitat de repensar rutines internes i protocols de funcionament, en fa un balanç positiu perquè considera que el sector del vi és un dels més forts i resilients que hi ha. Parla dels principals reptes als quals s’enfronta el sector i posa l’enfoc en el coneixement, la consciència i la prevenció. “La Covid19 ha fet evident la fragilitat de la humanitat i la necessitat de conèixer per estar preparats davant qualsevol situació”. I a poder ser, ben coordinats, afegirà, per aconseguir resultats més òptims.

Ha superat la meitat del seu mandat al capdavant de l’OIV. Quin balanç en fa?

Han estat uns mesos clarament condicionats per la pandèmia. D’una banda, ens ha permès fer una mirada molt àmplia cap endins, és a dir, fer un treball intern, de house keeping, que sempre és necessari; i de l’altra, fins i tot ha accelerat alguns dels aspectes que formen part del nostre pla estratègic, com el que té a veure amb la digitalització dels processos, perquè la pandèmia ens ha condicionat i reduït el nombre de desplaçaments, les trobades i esdeveniments presencials, fent-nos confiar en la tecnologia i en la digitalització de les rutines.

Diu, per tant, que malgrat les circumstàncies han pogut desenvolupar accions específiques del Pla Estratègic 2020-2024?

Així és. Hem pogut treballar molt sobre els objectius d’emissions, els efectes, conscienciació i previsió d’accions per fer front al canvi climàtic… La digitalització és un llarg camí, però la pandèmia l’ha accelerat; i a més a més, vivim una època en què rebem cada cop més informació procedent de la investigació, dels estudis, i tot plegat, hem d’aprendre a interpretar-ho i entendre-ho. Hem d’avançar en Intel·ligència Artificial per poder fer transferència de coneixement perquè tot plegat arribi al viticultor i ho veiem aplicat sobre el terreny. Aquest tipus d’investigacions proporciona data per preveure, per exemple, quin clima tindrem d’aquí a uns anys, possibles riscos de gelades… i tenir accés a aquesta realitat ens ha de permetre actuar i prevenir el que hagi de venir.

Una situació de crisi com l’actual ens ha posat en alerta i fet més conscients de la necessitat de determinar els reptes. La pandèmia no l’esperàvem, i ha obligat a actuar amb rapidesa, però la crisi climàtica, per exemple, fa temps que la coneixem i ens hi hem de poder anticipar mentre es va introduint de manera progressiva.

Parlant precisament de crisi climàtica, en els darrers anys s’han vist molts estudis que parlen d’aquest canvi, i sovint la reivindicació és que manca un aterratge a petita escala, per exemple, sobre parcel·les individuals. Com s’ha de fer?

Ens cal petites accions individuals que permetin donar una resposta conjunta, però amb esperit coordinat. El sector del vi pot ser un paradigma de comportament, un model a seguir perquè malgrat sigui petit comparativament amb altres sectors productius del món, té les eines i la capacitat per definir i exportar estratègies per a fer-ne front o mitigar-lo.

En quin sentit?

D’entrada, allunyant-se de la idea de deslocalitzar els seus projectes. Hi ha qui considera que canviar les plantacions, buscar més alçada, és la solució a tot plegat. I des de l’OIV creiem que aquest no és el camí. Cal que estudiem i coneguem bé els nostres sòls, allí on cuidem i fem créixer el nostre projecte. Hem de conèixer el potencial vegetal i genètic de la finca. No centrar-nos tant amb les varietats, sinó treballar amb la seva genètica, amb els clons. Saber què tenim i pensar que amb tota la informació que coneixem en antelació, siguem capaços d’adaptar-nos i adaptar el nostre projecte de vins a la realitat que tenim i que dibuixa el canvi climàtic.

El canvi climàtic és un dels reptes a mig-llarg termini, però quins altres reptes ha de tenir presents el sector vitivinícola del món?

Des de l’OIV fa temps també que treballem per donar legitimitat al vi per i front així a les campanyes que justifiquen que cal evitar-lo pel simple fet de ser una beguda alcohòlica. La nostra organització va néixer precisament en resposta a la crisi a la crisi vitícola internacional dels anys 20′, i està en el nostre ADN trobar els elements de defensa més enllà de la tradició i la cultura, és a dir, amb fonaments científics i tècnics que no posin en dubte la legitimitat del producte.

El vi és cultura, tradició. És origen. Quin paper hi juga precisament l’origen en tot plegat?

El model d’èxit del sector vitivinícola és aquell que reivindica el seu origen, que reclama la identitat del seu territori d’origen. Qualsevol altra alternativa serà la banalització del producte, la pèrdua del caràcter i la consolidació d’un model agroindustrial. A més a més, el consumidor demanda aquesta territorialització, la coneixença de l’origen. A partir d’aquí, que hi vulguem posar etiquetes com ara denominació d’origen o que es consideri òptim tenir un consell regulador, és opcional, que cadascú triï la fórmula jurídica que prefereixi.

I ara que menciona el consumidor, hem de tenir present també les xifres de consum i de mercat, on sumat a tota la circumstància actual i les fluctuacions climàtiques, hi ha notícies com el descens d’importació de vins a la Xina, fins fa poc l’aplicació d’aranzels addicionals per introduir producte als Estats Units…

El problema de la Xina és que està patint una desacceleració de l’economia que està afectant certament el sector del vi mundial, i hem d’acceptar que no és el mercat que esperàvem o que crèiem fa un temps que podria ser. Malgrat això, no hem de ser tant limitants, perquè hi ha molts altres mercats a explorar, entre ells, altres països asiàtics com Singapur, Vietnam, Cambodja… Hi ha molts llocs on el sector del vi pot tenir un potencial de creixement enorme.

En el cas dels Estats Units, és una bona notícia l’acord per suprimir els aranzels addicionals perquè continua sent el primer consumidor de vi del món i actualment és molt atractiu i interessant pels productors i elaboradors que en posen al mercat.

Malgrat venir de la situació que venim, i veient que el món no s’atura ni deixa d’investigar, estudiar o preveure escenaris de futur, podem donar un missatge d’optimisme al sector del vi d’arreu, també els de casa nostra?

Sí, sense cap mena de dubte. El sector del vi és un clar exemple de resiliència, un model econòmic que s’ha adaptat durant generacions i que pot sortir vencedor de qualsevol situació adversa. Potser no tenim molta artilleria, però al darrera hi ha una infanteria molt potent i un equip amb moltes capacitats sobre el terreny. Cal que siguem més estratègics, que mirem cap a un treball col·lectiu; i malgrat calgui també ser realistes, crec molt sincerament que és un sector capaç d’afrontar aquesta crisi i d’altres molt pitjors que vindran. El coneixement dels vertaders reptes el tenim, i això ens fa forts i resistents.

Nou comentari

Comparteix