Salvador Puig (Igualada, 1954) compleix el primer mes com a director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), càrrec per al qual va ser nomenat pel nou executiu de Carles Puigdemont el passat 26 de gener de 2016.
Persona de la confiança de la consellera d’Agricultura Meritxell Serret, amb qui havia coincidit en anteriors projectes, Puig té llarga trajectòria professional tan en l’àmbit privat com en el públic i coneix bé el sector vitivinícola de Catalunya perquè fa anys que està vinculat amb la pagesia i el sector primari de casa nostra.
– Què pesa més en un perfil com el seu, l’experiència en el sector o la seva implicació en el procés?
– La consellera Meritxell Serret és qui encapçala la vessant més política d’aquesta legislatura, però tots els qui estem al seu costat compartim la mateixa il·lusió pel moment que vivim. La nostra missió des de l’INCAVI és fer que el sector participi d’aquest gran projecte de país i que en surti el màxim de beneficiat possible. Per això em sento doblement motivat: pel moment històric que vivim; i perquè tinc un vincle especial amb els viticultors i em sento afortunat de poder treballar amb ells i per a ells.
– Quina serà la prioritat del seu mandat?
– Sens dubte, la de donar suport al sector en tots els àmbits, però reforçant la figura del viticultor. Hem de fer que es conegui i es valori com mereix aquest treball de base, potser el més silenciós i el menys glamurós de tota la cadena, però en el qual hi ha l’origen de tot plegat.
– Com traslladareu aquesta motivació al sector?
– Han de sentir el nostre suport a la seva tasca i veure’s acompanyats en els processos de canvi, en el camí cap a la innovació. Els hem de saber transmetre -i facilitar-ne l’accés- que hi ha eines i noves pràctiques que els ajudaran a millorar les seves condicions de treball i de vida.
– El futur està en la innovació?
– Creiem que sí sempre que sigui per a garantir millores per al sector. Per exemple, pensem en la viticultura ecològica, cada cop més present i amb més adeptes. El mercat, sobretot l’estranger, demana aquest tipus de productes i de fet el seu cultiu no és excessivament complicat. Això sí, si hi ha un esforç extra del pagès, que potser haurà de reduir els quilos de raïm, caldrà compensar-lo amb una millora en el pagament del producte. La suma de tot això, pot oferir un resultat final qualitativament millor.
– Amb un producte excel·lent, doncs, el següent pas fer-lo arribar al consumidor. Què cal fer per què el vi català es conegui i s’apreciï?
– Un bon producte hi ha una part molt important, però està clar que el procés d’elaboració ha de ser òptim i s’ha d’apostar per una distribució de qualitat. És veritat que quan analitzem el sector de la restauració i distribució, veiem que hi ha molt camí per recórrer, sobretot quan som conscients de la crítica xifra de consum intern de vi català. Hem d’actuar per a millorar aquesta tendència. Tenim un país ric i divers i uns vins que fan d’ambaixadors del nostre país a tot el món. Ens coneixen pel vi que fem i això ho hem d’aprofitar perquè deu voler dir que el producte que fem és bo. De fet, m’atreviria a dir que el nostre vi i el procés que viu Catalunya fan un bon maridatge.
