El meteoròleg Tomàs Molina (Badalona, 1963) és, sens dubte, una de les cares més conegudes del país. Des de fa molts anys, ha entrat a les llars del país a través de la televisió per parlar no només del temps que farà durant els propers dies sinó també del canvi climàtic i el medi ambient, com va fer, per exemple, al programa ‘Espai Terra’ durant gairebé una dècada. Molina ha conversat amb ‘Vadevi’ sobre la “sequera” en què ens trobem actualment i també sobre com serà el futur climàtic del nostre país i com pot afectar el món vitivinícola.
La sequera dels darrers mesos està causant força preocupació. És un senyal del canvi climàtic?
Que entre desembre i gener no plogui és totalment normal. Hi ha un anticicló que, tradicionalment, provoca les anomenades “minves de gener”. Això ho recull fins i tot la saviesa popular: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu”. Es refereix a l’hivern més fred i sec, ja que les pluges indiquen un canvi en el moviment de l’aire i en la situació. És el mateix que els nord-americans amb el Dia de la Marmota: si es veu l’ombra és que fa sol i, per tant, l’anticicló persisteix.
Ja som a mitjans de febrer, però.
Sí, i aquí sí que hi entra el canvi climàtic. Aquest allargament de la manca de precipitacions segueix perfectament el programa. A tots els models per a la zona mediterrània hi apareix una tendència als anomenats dry spells“, períodes prolongats sense pluja. També augmentaran les precipitacions intenses però, en total, la quantitat de pluja caurà una mica més d’un 10% durant els propers 10 anys.
Quins efectes té, això, per a la terra?
Normalment les nostres precipitacions eren superiors als 400 litres per metre quadrat anuals, i això és molt important per a l’agricultura. Les temperatures mitjanes i les hores de sol marquen quanta aigua s’evapora del terra i, a casa nostra, són uns 300 litres per metre quadrat a l’any. Així, mentre les pluges estiguin per sobre, la terra no s’acabarà d’assecar, quedarà una mica d’humitat. Si arriben a estar per sota, la terra pot quedar erma i entrar en un procés de desertització.
I en quina situació ens trobem?
A les Terres de l’Ebre, per exemple, la situació no és tan greu, en canvi a la Catalunya Central es pateix més perquè hi ha menys precipitacions. A la zona de secà, a més, on hi ha la majoria de vinyes, es sobreviu amb l’aigua que cau. La situació estarà més tensionada. Al Penedès, per exemple, les precipitacions són d’entre 500 i 700 l/m2 i una caiguda del 10% no seria preocupant ni una amenaça. Al Priorat i la Terra Alta, en canvi, amb uns 400-450 l/m2, es podria arribar a 370 i que un any amb poques pluges fregués la desertització. A Ponent també, però tenen mitjans per regar. Si les plantes es moren, a més, la inversió de replantar seria molt alta. En qualsevol cas, a la majoria del territori no hi ha un problema urgent.
Cal començar a preparar-se, però.
Ja fa temps que s’estan fent coses: recuperar varietats, veure com es pot reduir l’estrès de les plantes… L’IRTA, per exemple, té una línia de recerca sobre subministració mínima d’aigua per no fer-les patir. La vinya vol un cert grau d’estrès, i el concepte de reg és diferent. Es pot regar l’arrel amb molt poca aigua i molt ben subministrada, cep a cep. És una línia de recerca que pot ser molt útil en el futur. A més, com que la vinya viu moltíssims anys, un cop posada la infraestructura pot durar moltíssim. Tenim tecnologia per encarar el canvi climàtic.
Parlem de la sequera però les pluges torrencials també poden ser molt perjudicials.
Sí, poden fer mal al sòl i augmenta l’erosió. On les vinyes creixen sobre licorella, que empassa l’aigua i la fa baixar, no serà un problema perquè és molt resistent, però en sòls argilosos pot ser més perillós.
Aquests canvis afecten tant les estacions fenològiques com la mateixa activitat econòmica amb la vinya i el vi.
El cicle vegetatiu s’allarga, sí. La vinya comença el cicle més aviat i això és molt rellevant perquè el primer primer brot té una importància que no podem oblidar. A l’altra banda, la verema s’ha anat avançant cap a l’agost, i això la dificulta perquè la calor pot fer que el raïm comenci a fermentar en el moment de recollir-lo. Per això hi ha qui verema de nit i també qui el posa en refrigeració tan bon punt el recull, però això incrementa els costos.
El canvi climàtic ho està afectant tot…
I la concentració de CO2 també: fa augmentar el creixement vegetatiu. Torres, per exemple, ho ha estudiat. Ara mateix tenim més de 418ppm de CO2 a l’atmosfera, respecte els 340 de fa 50 anys, i podem continuar pujant. Els pàmpols del raïm es fan més grans però en canvi el fruit no creix tant, té més gruix però menys polpa i, per tant, dóna menys most. És una tendència observada en proves en hivernacles i que caldrà enfrontar.
També estan canviant les zones més òptimes per al conreu de vinya.
Sí, es nota a Anglaterra, al nord de França, a Escandinàvia… ara es pot plantar vinya on abans era impensable i en canvi nosaltres ens hem d’adaptar. Caldrà veure com, per exemple pot ser que varietats originàries de més al nord fracassin perquè volen més aigua i temperatures més baixes. El cabernet sauvignon mateix, per exemple, potser no aguanta. Ens hi haurem d’acostumar i trobar solucions o alternatives.
