Durant els últims 200 anys d’història, la vinya i la producció de vi han canviat per complet a Catalunya. Ha canviat tant el caràcter de la propietat de la terra, com les maneres de producció agrícola i l’elaboració.
La superfície de vinya, que en 1888 va arribar a ser de més de 385 mil hectàrees, ha passat en els nostres dies a poc més de 65 mil. I a més amb importants alts i baixos, ja que amb el pas de la fil·loxera el 1899 va quedar reduïda a poc més de 41 mil hectàrees, mentre que a finals del primer quart del segle XX, va tornar a haver-hi prop de 240 mil hectàrees.
També els canvis polític-socials en aquests anys, des de les revoltes dels rabassaires, fins al naixement i desenvolupament del cooperativisme, passant per la resistència camperola a la col·lectivització de l’agró durant la República, l’autarquia durant el franquisme i, finalment, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea l’any 1986, han conformat el món vitivinícola actual i les diverses mentalitats que l’han guiat fins aquí. No oblidem la importància dels diversos enfocaments que ha anat adquirint el negoci del vi durant aquests anys i que han marcat fites i direccions.
La manufactura de la boteria així com la necessitat d’agregar alcohol al vi per poder-lo exportar als mercats d’Amèrica sense que es corrompés, va afavorir el desenvolupament de la producció de destil·lats i, potser, va ser el germen que va permetre el naixement dels nostres Brandis.
Fets com la demanda de grans volums de vi corrent per part d’innombrables mercaders francesos que després “afinaven” i embotellaven a França per proveir els seus mercats a finals del XIX, pot haver determinat la preeminència en la nostra cultura d’una vinya orientada a la producció de quilos i al negoci a curt termini, en detriment de la qualitat. Encara que cal tenir també en compte que la prosperitat del comerç del vi va permetre l’acumulació de capitals que van ajudar a impulsar el desenvolupament industrial a Catalunya.
Dit això, en què ens ajuda la història a comprendre el món del vi català en l’actualitat? Potser, entre altres coses, ens ajudi a entendre, per exemple, per què al Penedès predominen avui en dia els raïms blancs, quan abans de la fil·loxera era una regió que conreava fonamentalment raïm negre, entre ells la sumoll (que a l’any 1976 va ser exclosa per la DO Penedès de la llista de varietats acceptades). Té alguna cosa a veure en això el desenvolupament de la producció de “xampanys” que es va iniciar amb Josep Raventós el 1872 a Sant Sadurní?
La història de la vitivinicultura a Catalunya ens pot ajudar a donar respostes a algunes de les següents preguntes: Per què sent Catalunya un país productor de grans volums de vi no té ni la fama ni el respecte d’altres regions d’Espanya, com La Rioja o Ribera del Duero? Per què el consum de vi català és minoritari respecte als vins d’altres regions en el nostre propi mercat? Per què si durant centenars d’anys hem cultivat varietats de l’arc mediterrani, als anys 60 comencen a plantar-se varietats continentals? Tindrà a veure alguna cosa el que descriu Miguel A. Torres Riera, gerent i líder fins fa molt poc de l’empresa familiar Bodegues Torres, en el seu llibre Manual de los Vinos de Catalunya escrit el 1982: “…el mayor esfuerzo innovador lo supuso el inicio de las experimentaciones para la adaptación de cepas oriundas de otros países. Casi treinta variedades procedentes de Francia, Alemania e Italia fueron plantadas en pequeñas cantidades en diferentes microclimas”.
Hi haurà tingut alguna cosa a veure amb els avenços que experimentem en l’elaboració de vins de qualitat, la introducció des de 1972 de tecnologia que permetés realitzar fermentacions a temperatura controlada o millorés la qualitat en el premsat del most?
L’Espai del Vi Català dedicarà les primeres 4 hores del curs a conèixer el passat i donar-li un marc al present del sector, per entendre que un vi és més que el que ens posem a la boca. Aquesta visió li donarà un major sentit al coneixement que transmetran després els professors del curs, tots actors actius del vi català. Es plantejaran algunes hipòtesis de treball per estructurar la millor manera de transmetre aquest llegat als consumidors i, a més, s’inclourà, a classe, el tast de 10 o 12 vins que ens ajudaran a il·lustrar els continguts tractats.
Més informació i inscripcions al web de l’Espai del Vi Català.
