Les Illes Balears són conegudes per la seva forta cultura i tradició que s’han convertit en un reclam turístic. Des de fa anys, milers de visitants viatgen a les illes per a passar dies estirats a les seves meravelloses platges i tastar els millors plats de la gastronomia del territori. Tot i això, aquestes illes també amaguen excel·lents cellers que elaboren vins amb varietats autòctones. Aquest és el cas de la DO Binissalem, al cor de l’illa de Mallorca, on una dotzena de cellers de tradició familiar cultiven vinyes des de fa dècades i elaboren alguns dels vins més famosos de les Balears.
La Denominació d’Origen Binissalem se situa entre les comarques de Raiguer i Pla de Mallorca i està protegida per la serra de Tramuntana. Va ser creada el 1989, però el 1994 se li va modificar el nom a Binissalem-Mallorca. Anys després, el 2005 es va suprimir el nom de l’illa de la DO i es va passar a anomenar Binissalem, com es coneix actualment. Al voltant de 580 hectàrees constitueixen aquesta petita Denominació d’Origen a 25 quilòmetres de Palma, la capital de l’illa. La seva extensió recorre cinc municipis: Santa Maria del Camí, Consell, Santa Eugènia, Sencelles i Binissalem.
Tot i que la DO és petita ha estat constituïda gràcies a l’herència familiar dels cellers que la conformen. En aquest sentit, quan la fil·loxera va destruir la gran varietat de cultius de vinya de Catalunya, Mallorca va passar de 40.000 hectàrees cultivables a 7.000 hectàrees. No obstant això, els cellers d’aquesta Denominació d’Origen treballen des de fa anys per retornar les varietats autòctones a l’illa. Segons les mateixes dades que aporten els cellers, fins als anys 60 no es van posar en marxa les tasques de recuperació, però als anys 90 és quan realment hi va haver una voluntat conjunta d’aconseguir-ho. Actualment, aquest objectiu està molt present dins de les maneres de fer dels cellers i les varietats autòctones s’estan convertint en imprescindibles, no només per ordres del consell regulador de la DO, sinó perquè els mateixos viticultors confirmen que és el camí a seguir.
El canvi climàtic i el mosquit verd
Les Illes Balears també han patit molt el canvi climàtic. A més, la vinya ha estat un dels cultius més maltractats pels desajustos meteorològics i la manca d’aigua. En el 2024, els viticultors han perdut al voltant d’un 30% de les collites sobretot a causa de la sequera. D’aquesta manera, en una zona on abans plovien 400 litres d’aigua a l’any, amb prou feines han arribat als 250 litres. Aquesta dràstica reducció ha fet que es plantegin noves maneres de cultivar i fins i tot han fet créixer les queixes dels pagesos, que asseguren que cal prioritzar la vinya abans que altres coses en termes de consum d’aigua.
A més, el mosquit verd també ha estat un enemic de les vinyes de la DO Binissalem. Aquesta plaga agrupa una sèrie d’insectes xucladors de la família dels cicindèlids i que afecten altres plantes cultivades i silvestres. Tanmateix, doncs, les varietats més sensibles poden arribar a morir a causa d’aquests insectes, el que encara fa més fràgil la supervivència dels cultius. És per això que a la DO fan valdre els remeis naturals i lluiten per a eliminar les plagues de manera orgànica perquè les vinyes es facin fortes.
Més informació de la mà de Ariadna Rafols i l’Escola d’Enoturisme de Catalunya:
