Andorra rep la visita d’uns 11 milions de visitants l’any. Les botigues i les pistes d’esquí són els espais que atrauen més turistes, però el petit país dels Pirineus encara té alguns secrets a l’espera de ser revelats. En aquest cas són els seus vins, especials pel cultiu d’altura de les vinyes i desconeguts per una bona part de la població, tant andorrana com forana. Actualment, hi ha cinc cellers a Andorra, tots de producció baixa i amb una preocupació al cap: la manca de clients. Els esforços incansables del sector del país els han portat a les portes d’aconseguir la Denominació d’Origen, però el procés és lent. Sense varietats autòctones per culpa de la fil·loxera del segle passat, aquests cellers estan destinats a produir vinyes estrangeres, tot i que el vi que elaboren és molt andorrà.
Borda Sabaté, Casa Auvinyà, Casa Beal, Celler Mas Berenguer i Casus Belli són els únics cellers d’Andorra. Tots cinc es troben a la vall de Sant Julià de Lòria i destaquen sobretot pel tipus de cultiu que utilitzen per elaborar vi. Els terrers d’aquestes empreses es troben entre 900 i 1.200 metres d’altura, una situació que en molts caos podria semblar antagònica al fet de produir vi, però les varietats que cultiven els andorrans sobreviuen perfectament a aquestes altituds. De fet, és una de les coses que fa especial el vi d’Andorra. En segon lloc, hi ha l’ecologia i cura del medi ambient. El compromís dels cellers andorrans és amb la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del paradís natural que envolta les seves vinyes. És per això que bona part de la producció dels cellers és sostenible.
Les varietats que cultiven els cellers andorrans són estrangeres. En aquest sentit, el Riesling, el Pinot Noir, el Chardonnay o el Merlot es converteixen en les varietats aliades d’aquests cellers d’altura. Així i tot, n’hi ha alguns que no descansen i continuen buscant recuperar aquelles varietats autòctones que la fil·loxera va fer desaparèixer. Aquest és el cas de Joan Albert Ferrer, del celler Broda Sabaté, qui està en un procés de recuperar una classe de vinya del segle passat i autòctona d’Andorra.
Una complicada entrada al mercat
La realitat andorrana és complicada, però no impossible. Els cellers continuen augmentant la qualitat dels seus vins i demostren diàriament que ho poden aconseguir. Tot i això, el mercat encara està molt verd i hi ha poc coneixement sobre aquests vins. Precisament, aquesta manca de visibilitat és del que es queixa el propietari del celler Broda Sabaté, qui lamenta que “la penetració és molt lenta i s’ha de fer treball que és molt feixuc perquè el mercat andorrà particular”.
Més informació de la mà de Salvador Cot i l’Escola d’Enoturisme de Catalunya:
