La carinyena, aquest raïm de cos ample i color intens, té un dia per ser celebrada, i és el 31 d’octubre. Aquesta varietat que tant s’utilitza en els cupatges catalans juntament amb la garnatxa és, sobretot, fruit del Priorat i el Montsant -que acullen un 30% de les plantacions a Catalunya-, de l’Empordà i del Penedès.
La seva adaptació al clima mediterrani i el fet que broti tard la fan resistent davant les gelades de les nostres estacions. Alhora, és un dels grans pilars de zones de llicorella. És allà on aquesta varietat rebaixa el seu gran vigor per tal de perdre l’amargor que les terres més fèrtils li donarien. A canvi, aquestes li aporten mineralitat i profunditat. També es treballa en sòls de grava, de còdols i sorrencs al llarg de tot Catalunya.
Cal no oblidar la variació blanca de la carinyena. Documentada des de principis del segle XX, s’origina en una mutació de pell clara d’una casta negra. Històricament, la seva presència a Catalunya és a l’Alt Empordà, però més recentment se n’ha recuperat el conreu en zones com la DOQ Priorat. Al Rosselló també s’hi cultiva una gran quantitat d’hectàrees.
Moltes de les vinyes de carinyena negra al país són velles. És el cas de la del Celler Parató. La seva fou plantada l’any 1976 quan encara pràcticament ningú ho feia al Penedès. Ara i des de llavors ha estat la seva varietat emblemàtica. Tal com explica Josep Elias Terns, propietari i elaborador del celler, van col·locar-hi tres hectàrees “perquè en aquell moment una bodega important del Penedès va recomanar plantar-ne”.
Fins llavors, l’anaven a buscar a la Terra Alta perquè els hi servia per als cupatges però, quan en van tenir, es van adonar del molt productiva que era. “Els primers 5 o 6 anys donava molts quilos”, diu Elias, “però cap als anys 90 vam estar a punt d’arrencar-la perquè no ens servia per al rosat que volíem fer”. Així doncs, la van començar a vendre, fins que algú els va advertir que la qualitat era massa bona.
Per això es van decidir, el 2006, a fer la primera ampolla amb un 100% d’aquest raïm. “Des de llavors, l’hem fet cada any amb aquesta carinyena”, diu en Josep. I afegeix: “ara la sabem tractar i la podem elaborar sola perquè és diferent, fresca, elegant i perfumada”.
Des de sempre, hi ha hagut confusió en la denominació d’aquesta varietat. No se sap ben bé d’on ve el nom, i si té alguna cosa a veure amb la regió de ‘Cariñena’, a l’Aragó, o amb la varietat francesa ‘carignan’.
Segons l’historiador Josep M. Puiggròs al seu treball ‘Història dels orígens de la carinyena’, a finals de segle XVII apareixen documents que comproven que s’accepta que ‘crujillón’ a la comarca de Cariñena, ‘carinyena’ a Catalunya, ‘caranyana’ a la Catalunya Nord, ‘mazuela’ a La Rioja i a Navarra, i ‘carignan’ a Occitània són sinònims. El seu origen, però, no queda gens clar. A la localitat aragonesa de Cariñena se’n cultiva ben poca des de fa anys i els francesos no la situen pas a Carignan, sinó a Espanya.
Per eixamplar l’embolic, a Catalunya li diem també samsó. Segons Josep M. Puiggròs, el nom ‘samsó’ no apareix fins a final de segle XX i hi ha molts tècnics que opinen que ve de la varietat negra francesa ‘cinsault’. Encara ara és considerat per molts experts com un error històric imposat.
“El pare ens va dir que no podíem dir-li més samsó perquè havien impugnat el nom”, diu Josep Elias del Celler Parató. Durant un temps només van poder parlar de carinyena, però avui ja etiqueten sota ‘Parató Samsó’. A l’ampolla hi ha un ocell i parla de ‘Vinyes Velles “Les Perdius”‘ perquè “els caçadors hi deixaven anar perdius per caçar”. “Si l’au és salvatge, fa un vol molt baix i la pots agafar gairebé amb la mà, i per això parlàvem tot el dia de la vinya de les perdius, i es va quedar així”, explica.
Es tracta d’una vinya que tenen “molt mimada”. No fan vi per altres i en fan la traçabilitat separada perquè és un Gran Vi de Mas. “Si vols fer un Vi o un Gran Vi de Mas implica que les vinyes poden estar a una distància màxima de dos quilòmetres del celler, ha de ser vinya vella, ecològica, collida a mà, al voltant del mas i ben qualificada”.
A Parató tenen l’exemple perfecte d’una vinya de carinyena ben tractada des de fa anys. Tanmateix, encara ara hi ha molts cellers que s’endinsen de zero en l’aventura de recuperar carinyenes de vinyes velles. La seva elegància extraordinària i el bon equilibri que tenen s’ho valen.
