L’Estació Enològica de Reus, motor d’un canvi de model en la indústria del vi

Després de la fil·loxera la institució, inaugurada oficialment el 1910, va orientar la producció vitivinícola cap a l'excel·lència actual i també va ajudar les indústries de l'avellana i l'oli, molt potents a la zona

Tot i que sempre es parla de la plaga de la fil·loxera com la gran crisi que gairebé va acabar amb la indústria vitivinícola catalana, Anna Figueras Torruella, antropòloga i museòloga, recorda que aquesta malura de la vinya va arribar a Catalunya en un context que ja era poc favorable. Autora d’Estació de viticultura i enologia de Reus (1907-2007), que fa un repàs per la història d’aquest edifici històric de la capital del Baix Camp, Figueras explica a ‘Vadevi’ com, a mitjans del segle XIX, “Reus era un dels principals punts d’exportació de vi del país”. A més, les primeres dècades de la plaga van ser una benedicció per als productors catalans, que van augmentar moltíssim les seves vendes a l’estranger, especialment a França, on s’havien perdut pràcticament collites senceres.

Així, quan la fil·loxera va anar sent derrotada al país veí i va arribar al nostre, la crisi econòmica i l’ecològica es van sumar per crear un còctel absolutament letal. Figueras, però, insisteix a no menystenir el component econòmic, l’estat del món vitivinícola en aquell moment: “com que exportaven tant, només volien fer molt de vi, i n’havien fet de mala qualitat i fins i tot adulterats per poder vendre’n més”. A més, i pel tipus de comerç que havien tingut fins aleshores, hi havia molta menys consciència del producte que s’estava fent. Així, per exemple, Anna Figueras explica com les vinyes es cultivaven tal com s’havien plantat, sense mirar quines varietats hi havia, que sovint estaven barrejades, i sense triar el moment adient per veremar cadascuna d’elles: quan era època de verema, es collia tot el raïm sense distincions.

La Casa del Vermut i del Vi, a l'interior de l'Estació Enològica de Reus
La Casa del Vermut i del Vi, a l’interior de l’Estació Enològica de Reus

Després de la plaga, però, que va acabar de rematar la indústria, Figueras explica com l’Estat es va adonar de la necessitat de fer surar un actiu econòmic tan important i, després d’anys de preparació i d’acció amb els sectors de la zona, es va inaugurar l’Estació Enològica de Reus. En un edifici modernista dissenyat per Pere Caselles, també reusenc, i que és una mostra destacada de l’aplicació d’aquest estil arquitectònic a la indústria. En el moment de la seva construcció, pels volts de 1907, era la més gran de l’Estat i la que tenia les instal·lacions més modernes. L’Estació es va convertir en una institució, diu Figueras “revolucionària en la tècnica del cultiu del vi” i en una indústria que, d’aleshores ençà, es va orientar a la qualitat. A més, i tot i que el seu camp de treball principal era el vi, també va donar servei al cultiu de l’avellana i l’olivera, especialment a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial.

És per això, per aquesta vinculació a la terra i a la seva activitat econòmica, que l’edifici, que actualment depèn de l’Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat, continua sent una de les dues estacions enològiques d’anàlisi que hi ha al nostre país, juntament amb la de Vilafranca del Penedès. Una part dels edificis, a més, l’ocupa la seu de la Denominació d’Origen Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Camp i la Denominació d’Origen Protegida Siurana i el Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya.

Nou comentari