La Malvasia és molt més que una varietat de raïm a Sitges. De fet, per a molts és la varietat més arrelada i identitària de la vila costanera del Garraf. La història d’aquestes vinyes es remunta 700 anys enrere, quan es va descobrir per primera vegada aquesta classe de raïm al municipi. En aquell moment, coincidia amb l’obertura de l’Hospital de Sitges, conegut per la seva llarga trajectòria ajudant als més pobres. Ambdues històries completament diferents, però amb una relació en comú: la vinculació de la gent amb el sentiment de poble. És per això, que 700 anys després, els jardins de la fundació encara amaguen alguns records de Malvasia i són la llar del Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM), l’espai d’enoturisme i difusió del valor cultural i patrimonial de vinyes i vins de Malvasia, que difon la tasca de viticultors i elaboradors del Massís del Garraf i d’arreu de Catalunya.
Aquesta connexió és el clam de la Setmana de la Malvasia 2024, que se celebra del 29 d’octubre al 16 de novembre, amb tastos, maridatges, i fires al CIM. Des de l’organització de l’esdeveniment anuncien que aquest any cal reivindicar les arrels i l’hospitalitat de Sitges i, per tant, els camins paral·lels de l’hospital i la varietat de raïm: “Aquest arrelament històric ha estat clau per la renaixença d’aquesta varietat tradicional” reflexiona la coordinadora del CIM, Alba Gràcia. El hub, liderat per l’únic celler de la vila, el Celler de l’Hospital de Sitges, es va inaugurar l’any 2019 per donar impuls a aquesta varietat de raïm i la Setmana de la Malvasia s’apunta a aquesta commemoració amb una sèrie d’actes culturals i gastronòmics per donar valor a la Malvasia del municipi, la qual és considerada pels experts com a “molt més que un vi dolç”.
Entre les activitats que es poden trobar al voltant de la Malvasia en aquesta nova edició de la SDM hi ha algunes iniciatives noves. La Fira Popular i la Fira Professional són les dues grans activitats d’una edició que, a parer de Gràcia, “consolida els actes centrals”, i que inclou novetats com la lectura teatralitzada del sainet “La Malvasia de Sitges”, comèdia en vers, escrita al s.XIX de Francesc de Sales Vidal. Com cada any, a més, es designa un ambaixador, és a dir, una persona lligada a la història d’aquesta varietat que representa la fira. Enguany, l’escollida és Anna Baqués, besneta i neta dels dos enginyers agrònoms que van mantenir, preservar i atresorar el coneixement de la Malvasia de Sitges. L’organització assegura que la trajectòria de Baqués sempre s’ha relacionat amb la Malvasia. Ja de ben jove va seguir les passes del seu avi al Celler de l’Hospital, i va encarar la seva vida a l’enologia. Durant el temps que va passar al celler va crear un dels vins més emblemàtics, el Blanc Subur, a més de deixar una empremta enorme en la història d’aquesta varietat.
De blancs fins a escumosos, la història de la Malvasia
La Malvasia és una varietat de raïm que s’utilitza per fer vins dolços i aromàtics; tot i això, des de la SDM de Sitges busquen reivindicar que té molts més usos que passen desapercebuts. En aquest cas, l’organització argumenta que d’aquest raïm s’elaboren vins secs i dolços; joves i amb criança; tranquils i escumosos. “Fins i tot vins envellits sota el mar al port d’Aiguadolç de Sitges!”, remarquen en el seu comunicat.
L’arribada dels primers ceps de Malvasia a Sitges, segons apuntes els historiadors, coincideix amb la fundació de l’Hospital. En concret el primer document que la situa a la vila costanera del Garraf és un pergamí del 1480 trobat per sitgetà medieval Jacint Sastre. Tal com explica la llegenda, va ser l’almogàver, Jofre de les Escales, qui ferit en batalla a Grècia va acabar en un santuari de la península de Monembasia, a la costa de l’Egeu. Els monjos el van guarir amb una copa de malvasia, a qui ell va atribuir propietats curatives. Amb l’entrada del comerç marítim, aquesta varietat es va escampar per les taules i banquets de palaus d’arreu del món. Lamentablement, al segle XIX, a causa de les plagues, les dificultats de cultivar-la, l’arribada del xampany – primer francès, i després el cava català – i l’esclat del turisme van fer que la Malvasia de Sitges a poc a poc s’anés extingint. Tot i això, gràcies a l’Hospital i la seva tasca de conservació, aquesta varietat va sobreviure fins a l’actualitat, on gràcies al CIM se n’ha recuperat l’ús de manera generalitzada.
Una varietat amb un gran llegat
La Malvasia de Sitges i l’Hospital han viscut camins paral·lels. L’Hospital de Sitges el va fundar el cavaller Bernat de Fonollar el 1324 i es va convertir en una institució que tenia cura de pobres, pelegrins, orfes i malalts. La seva ubicació, que en un principi se situava a l’antic barri de Sant Joan de Sitges, va canviar el 1912, quan es van traslladar al barri de Poble Sec. Aquestes són les instal·lacions on des del 1997 hi ha una famosa residència de persones grans, emmirallant així la iniciativa de Fonollar de donar suport a col·lectius vulnerables. I és precisament als jardins d’aquest nou complex modernista on es pot trobar el hub que preserva la història de la Malvasia i el Celler de l’Hospital de Sitges, on en comptes de fer un projecte independent, combinen tots les seves forces per acompanyar de manera activa les persones de la tercera i la quarta edat de Sitges i voltants.
L’arribada de la Malvasia a l’Hospital de Sitges no és una casualitat. El 1935 el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades va decidir donar les darreres vinyes d’aquesta varietat de raïm a l’antic celler familiar Llopis i algunes propietats, amb l’única condició que seguirien elaborant Malvasia de Sitges. Actualment, el projecte que va guanyar el concurs per fer-se càrrec d’aquestes vinyes va ser l’hospital, que es va presentar com a homenatge per a recordar que la seva història i la de la Malvasia estaven connectades. Aquesta comesa va estar liderada durant bona part del segle XX per la família Almirall, enginyers agrònoms sitgetans que van preservar el coneixement de la varietat. Ells van ser els responsables de la modernització del Celler de l’Hospital. Gràcies a la seva tasca, tal com destaquen els organitzadors de la fira, enguany el seu llegat “actua com la punta de llança per difondre les virtuts de la varietat”.
