La primera edició del festival Ressons Penedès by Cruïlla se celebrarà els propers 28, 29 i 30 d’abril, duent més de 30 artistes a 21 cellers i espais patrimonials i naturals de la zona. Aquesta iniciativa de Cruïlla i McCann va ser presentada aquest divendres al matí al Palau Robet de Barcelona, on es van explicar les línies mestres d’una proposta de fusió entre l’enoturisme i la música i que compta amb la coordinació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i el suport dels cellers i els municipis del territori.
“Una gran campanya de publicitat del territori”
Enric Jové, de l’agència de publicitat McCann, va definir aquest nou festival com “una gran campanya de publicitat del territori” feta per l’equip darrere d'”el Cruïlla, el nostre festival, on va la gent d’aquí”. El seu objectiu, va explicar, és explicar el territori “des del cor de la comarca”, els cellers, amb un “esdeveniment cultural” que els posi en valor i que faci el mateix per l’altre gran actiu del Penedès, la gastronomia. Un projecte que no ha estat fàcil perquè calia “sumar moltes complicitats” però que, finalment, ha aconseguit “convèncer” que seria molt millor que una campanya publicitària convencional.
“Una oportunitat” per a l’enoturisme
En aquest mateix sentit, el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluch, va considerar el Ressons com “una oportunitat” per posicionar-se encara més com a destinació enoturística i explotar el seu “gran potencial”. El festival, va valorar, pot ajudar-los “encara més”, sent un esdeveniment “a dins de casa nostra”, unes portes obertes perquè la gent els conegui. Un festival “descentralitzat”, a més, on “fins i tot els del Penedès” podran descobrir coses. En definitiva, va repetir, “una oportunitat” que, a més, ha aconseguit cohesionar el sector públic i el privat, que “remen en la mateixa direcció” per crear “un valor de futur per a la comarca”.
“Difuminar la distància entre el resident i el visitant”
Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball, també va intervenir per posar de relleu “el propòsit, el per què fem les coses”. En aquest sentit, afirmà que la col·laboració pública vol “ajudar a la transformació del model productiu”, i això inclou el model turístic, sent exigent amb aquest sector econòmic. Cal, va afirmar, “un model més regeneratiu, passar d’una visió economista a la realitat del visitant i difuminar la distància entre el resident i el visitant”.
El director de Ressons, Gerard Birbe, va explicar que compten amb la col·laboració de 15 cellers “de gran tradició” que acolliran els esdeveniments i també espais naturals i patrimonials com una església, un poble medieval, un santuari i cal Figuerot, la casa dels Castellers de Vilafranca.
Objectius molt ambiciosos i grans noms
En total, els 32 esdeveniments amb 36 artistes esperen aconseguir vendre entre 20.000 i 30.000 entrades, un objectiu molt ambiciós però que creu que es pot aconseguir perquè és un festival “transversal en estils i generacions” i que vol atreure “un gran ventall de públic”. És per això que entre les propostes hi ha noms tan diversos com Amaia, Els Catarres, Joan Dausà, Ginestà, Els Pets, David Carabén, Roger Mas, Joan Colomo, Marc Sarrats o Joan Garriga.
Preus ajustats i la sostenibilitat com a meta
Cada persona decidirà per quins concerts vol pagar i, segons van afirmar, han “ajustat els preus” a 15, 18 i 20-25€ segons l’esdeveniment. A més, els infantils tenen preus de 12€ i per a infants de 2 a 13 anys les entrades costaran entre 5 i 10€. Pel que fa al transport, alguns dels indrets són fàcilment accessibles en tren, però des de l’organització treballen per tenir busos llançadora a Vilafranca i Sant Sadurní i també estan mirant de tancar possibilitats de transport en bicicleta i bicicleta elèctrica.
Una gran aportació de capital públic
Jordi Herreruela, director del festival Cruïlla, va explicar que Ressons vol tenir un impacte d’un milió i mig o dos d’euros al territori. Pel que fa al pressupost provisional del festival, d’un milió i mig d’euros, 400.000€ provenen de les administracions públiques –Departament d’Empresa, Turisme, INCAVI, Consells Comarcals i ajuntaments…– mentre que la resta és aportada pels cellers, les DOs i esperen que també el públic. Herreruela va afirmar que es vol consolidar aquest model durant tres anys amb la intenció que, al final, “les aportacions públiques desapareguin”.
