El sector agrícola català ha tancat un 2023 de rècord. Segons les darreres dades de Prodeca –l’ens dedicat a la promoció dels productes alimentaris de la Generalitat– l’alimentació catalana arriba al final de l’exercici sortint amb un balanç exportador positiu d’uns 2.000 milions d’euros, arran d’una facturació superior als 15.000 milions. Dins el conjunt de les exportacions alimentàries del país, el sector vitivinícola es troba en un moment de tensió: el vi català esdevé un dels grans atractius de la indústria alimentària del país en termes absoluts, amb la cinquena posició total de la cistella alimentària catalana; tot i que, en xifres concretes, les exportacions fan un pas enrere. Segons les dades de l’entitat, el vi del país ha registrat unes vendes a l’exterior lleugerament inferiors al curs anterior, tant pel que fa a volum com quant a facturació -marcades, principalment, per la sequera, així com per una situació macroeconòmica que ha dificultat les compres internacionals-.
Segons Prodeca, durant el 2023 les empreses vitivinícoles catalanes haurien superat, de nou, amplament els 600 milions d’euros facturats en els mercats globals. L’agència per a la promoció del sector alimentari català recull uns ingressos totals de 624 milions, un retrocés de la branca del vi al país d’un limitat 1,28% en termes interanuals. Un pas enrere, de fet, inferior al que pateix el conjunt del mercat vitivinícola a escala global durant el 2023, d’un 2,1% en termes econòmics –i d’un 7,2% si s’estudia el volum transaccionat–. Segons Prodeca, els principals estudis del sector apuntarien que “el vi no es percep com un producte essencial en la cistella de la compra i, en conseqüència, la demanda mundial està disminuint”. Catalunya, en aquest sentit, no se’n salva del tot, si bé manté una certa estabilitat en els seus mercats clau.
La partida d’ingressos, doncs, pateix un petit batzac interanual, d’uns vuit milions d’euros si es compara amb el 2022, segons dades de Prodeca -l’any anterior s’havien superat els 632 milions, cal recordar-. En un curs marcat per l’escalada inflacionista, però, el vi català ha mantingut el tipus en termes de volums transaccionats als mercats exteriors. Tal com indica l’agència de promoció alimentària, Catalunya hauria aconseguit col·locar als mercats globals un 2,04% menys de vi que no pas 12 mesos abans, quan els compradors del conjunt dels mercats globals se situaven en un punt àlgid del seu interès per la vinya catalana: les 222.000 tones exportades durant l’anterior exercici s’han quedat, durant el 2023, en unes 217.000.
Pel que fa a la distribució territorial de les transaccions internacionals al sector del vi, val a dir, hi ha una certa concentració de l’activitat. Sense anar més lluny, el territori al voltant de Barcelona va concentrar durant el curs sortint fins al 88,3% del total de les vendes a mercats forans del vi català. Entre la resta de demarcacions, només Tarragona va acabar registrant una quota de mercat relativament considerable, fins al 7,96% del total de la vinya. Girona, per la seva banda, queda per sota del 3%; mentre que Lleida no arriba al 0,9% de la facturació internacional del subsector vitivinícola del país.
L’escumós, de nou líder
Com s’ha establert en els darrers cursos, l’escumós català ha estat el gran guanyador de la vinya pel que fa a les exportacions del 2023. Segons les xifres recollides per Prodeca, dels prop de 625 milions d’euros venuts fora de les fronteres de l’Estat per part dels productors vitivinícoles del país, més de 378 milions correspondrien a la secció d’escumosos, pels poc menys de 235,7 milions d’euros atribuïts a vendes globals de vi tranquil. L’escumós, a diferència del conjunt de la branca productiva, tanca el curs a l’alça, amb una millora del comerç global propera al 2,8% en termes econòmics; i amb un increment superior al 0,5% pel que fa a volum transitat.
Protagonistes internacionals
Per registre global, els grans clients de la vinya catalana han mantingut, tal com apunten les dades de l’agència catalana, l’interès pel producte del país. Del total del mercat exportador durant el 2023, segons les dades de Prodeca, el principal comprador exterior ha estat Alemanya, amb un 12,15% de les adquisicions de producte de la vinya catalana al món. Les dades de l’Idescat apunten a una tendència similar: segons l’institut estadístic, de fet, Catalunya va exportar cap a Alemanya més de vuit milions d’euros en valor econòmic només el novembre del 2023, el darrer mes amb dades completes registrades per la Generalitat.
Val a dir que, si bé l’acumulat de l’any apunta als Estats Units com a segona font d’ingressos en els mercats globals, la competència és cada cop més abundant. Segons les dades de Prodeca, és el mercat nord-americà el que, després de l’alemany, més va apostar pel vi català durant el 2023, amb un 11,43% de les compres registrades en termes econòmics. Un valor, val a dir, poc per sobre de l’adquirit pel Regne Unit, que es va quedar en l’11,09% de tot el curs. Durant les darreres setmanes del 2023, però, les xifres es van capgirar: al mes de novembre, de fet, un mercat dins de la UE va superar tant britànics com estatunidencs al capdavant de les tendències exteriors catalanes. Es tracta de Bèlgica, que, segons dades de l’Idescat, es va establir com el segon comprador de productes vitivinícoles catalans durant l’onzè mes del 2023, amb prop de 7,79 milions d’euros adquirits; una xifra substancialment superior las 6,64 milions registrats pel mercat anglès, o els 5,9 milions mobilitzats pels EUA en el mateix període.
