Viatjar al territori que abraça la Denominació d’Origen Conca de Barberà és arribar fins a l’origen d’un dels moviments socials més importants de Catalunya del segle XX: el cooperativisme. I un gran exemple: a Rocafort de Queralt hi ha el primer d’una sèrie d’edificis cooperatius modernistes que, de la mà de l’arquitecte Cèsar Martinell, van donar un bri d’esperança a la pagesia que venia de la gran crisi de la fil·loxera i va trobar, en l’associacionisme, un nou camí per a continuar vivint del camp. De fet, l’obra agrícola d’aquest municipi concarí va ser la que va inspirar el poeta i dramaturg català Àngel Guimerà a denominar-la Catedrals del vi.
Més enllà d’aquest de les cooperatives i del seu valor històric i arquitectònic, que continua ben viu pel que fa a l’elaboració de vins, la Conca de Barberà és territori amb molt més recorregut: el Monestir de Poblet i la Ruta del Cister recorden part dels seus orígens i dels pobles que hi van conviure; també hi ha el Montblanc medieval, el Museu de la Vida Rural, tot un exemple del significat que aquest sector primari ha tingut i continua tenint en els diversos municipis de la comarca.
Des del punt de vista vinícola, és una regió privilegiada per al cultiu de la vinya i l’elaboració de vins, que tenen un tret singular i alhora diferenciador amb la varietat de raïm trepat, que dona vida a vins delicats, afruitats, frescos i amb notes especiades i de lleugera graduació alcohòlica. Des de la DO, en fan bandera, i és un tret identitari més que els singularitza. Fins i tot, i ja introduint un element nou com és l’enoturisme, des del territori s’ha impulsat la Ruta del Trepat, que permet tastar, però també passejar i conèixer l’entorn resseguint un relat que posa la mateixa varietat. Per cert, que aquesta ruta va ser reconeguda en la darrera edició dels Premis Vinari com a millor iniciativa de promoció del territori de Catalunya.
Un breu repàs a la història: dels monjos al cooperativisme
Segle XII: L’ordre dels monjos cistercencs de l’abadia de Santa Maria de Poblet i l’ordre dels monjos-guerrers dels Templers establerts a Barberà, transmeten els seus coneixements als pagesos per conrear la vinya de manera profitosa i poder produir vi.
Segle XVIII: L’exportació del vi cap a Europa i Amèrica converteix la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Es construeixen marges i bancalades, per aconseguir la màxima quantitat de sòl conreable, i també la línia ferroviària Reus-Montblanc per traslladar els vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní.
Segle XIX: La plaga de la fil·loxera acaba amb l’època d’esplendor i és la pagesia de la comarca qui ressorgeix amb renovada empenta. La Conca de Barberà és pionera en l’agrupació dels pagesos en cooperatives vinculades al sector vitivinícola i, l’any 1894, es funda un sindicat per elaborar el vi de manera col·laborativa.
A més a més, el sindicat de Barberà inicia la replantació de les vinyes de la Conca de Barberà sota la influència de Joan Esplugas, un propietari que coneix els sistemes de lluita contra la fil·loxera després de viatjar a França.
Segle XX: L’advocat i periodista montblanquí Joan Poblet i Teixidó, des de les pàgines dels setmanaris de l’època, promou l’associacionisme dels pagesos. Destaca també la figura de l’advocat Albert Talavera, impulsor de la mancomunitat de les cooperatives de la comarca en una federació de cooperatives.
El 1903 s’alça el celler cooperatiu al poble de Barberà, considerat el primer edifici de nova planta de tot l’Estat. Josep M. Rendé, de l’Espluga de Francolí, esdevé capdavanter del moviment cooperatiu a la comarca i el 1912 impulsa la construcció del celler de la seva vila.
Per tot el que aporta la tradició de la DO Conca de Barberà i els seus pagesos, viticultores i cellerers, es pot afirmar amb fermesa que a Catalunya, el vi és cultura. Una cultura que el Govern vol donar a conèixer a través de la campanya de vi català més ambiciosa fins al dia d’avui, de la mà del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de l’INCAVI i que es va desplegant a partir de diverses accions promocionals, entre les quals, aquest espot.
Fitxa tècnica
- Abraça la plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera, i protegida per la Serra de Prades
- Altitud mitjana de 500 metres i sòls majoritàriament calcaris.
- 2.721 hectàrees
- 28 cellers
- Varietats de raïm blanques autoritzades: Macabeu, parellada, chardonnay, sauvignon blanc, moscatell d’Alexandria, moscatell de gra petit, chenin, sumoll blanc i viognier.
- Varietats de raïm negres autoritzades: Trepat, cabernet sauvignon, cabernet franc, ull de llebre, garnatxa negra, monastrell, pinot noir, samó, sumoll negre, syrah, Querol i garró (mandó).
- Més informació, a la web de CatalanWines.com.
