“Crec que la vida ha de ser una festa continuada“, deia Salvador Dalí. I malgrat que això que diré ara sigui pura especulació, podria ser fàcil imaginar que quan va formular la frase imaginava una festa on no faltés vi de l’Empordà. El cert és que estem davant un dels territoris més íntimament lligats a la història del vi català, amb Empúries, la més important colònia grega del país, com a pal de paller i punt d’entrada i sortida de productes que abastien, primer, el mercat interior, i segles més tard, diverses ciutats de l’imperi romà.
Superats uns quants segles, i ben entrada l’edat mitjana, el focus de la història mira cap a les abadies i monestirs, on les vinyes creixien a cobert i també a l’exterior, on s’anaven escalonant feixes de ceps, com ens recorda la imatge al peu de la muntanya de Rodes, on les plantes estaven sota la tutela de Sant Pere de Rodes, monestir, per cert, en el qual el monjo cellerer Ramon Pere de Noves hauria excel·lit en l’art de fer el vi.
No tot foren bones notícies per als habitants empordanesos, que malgrat que van poder viure un impuls agrícola important durant els segles XVIII i XIX, van ser el punt d’entrada de la plaga de la fil·loxera, l’any 1879, que des d’una planta de Rabós d’Empordà, va estendre’s ràpidament per la vinya catalana. Com en altres territoris del país, l’empenta del moviment cooperatiu, impulsat primer per la Mancomunitat i continuat per la Generalitat de Catalunya ja vora els anys 30, va permetre iniciar una nova era que ha permès sumar capítols de la història vitivinícola a l’Empordà fins a l’actualitat.
Terra de garnatxes i carinyenes: blanques, roges i negres
La zona de producció de la Denominació d’Origen Empordà, situada a l’extrem nord-oriental de Catalunya, engloba un total de 55 municipis distribuïts en dues comarques: 35 municipis de l’Alt Empordà i 20 municipis del Baix Empordà, que es delimiten en dues zones separades geogràficament. És zona de contrastos, que mira al nord cap a la zona muntanyosa dels Pirineus, i té una finestra a l’est cap al mar Mediterrani i la Costa Brava, tot ben marcat i modelat per la presència de la tramuntana, el famós vent del nord.
L’Empordà és terra de carinyenes i garnatxes. De blanques, de roges i de negres. I ho demostra que la major part de la seua plantació hi té alguna d’aquestes varietats, i que la presència es continua ampliant de manera significativa especialment durant els darrers anys gràcies a l’aposta decidida dels viticultors i viticultures del territori i a la decisió de la DO de fer-ne bandera i abocar-hi bona part dels diversos actes i accions de promoció.
Els cellers empordanesos són majoritàriament petites explotacions familiars amb llarga tradició en el maneig de les vinyes i l’elaboració de vins que venen liderades cada cop per generacions més joves i formades de viticultors i enòlegs. Com els seus vins, els cellerers de l’Empordà són persones ‘tocades’ per la tramuntana”, diuen des de la mateixa entitat del vi.
Aquesta riquesa i diversitat, per tanta història viva aquí i arreu del país vitivinícola, es pot afirmar que a Catalunya, el vi és cultura. Una cultura que el Govern vol donar a conèixer a través de la campanya de vi català més ambiciosa fins al dia d’avui, de la mà del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de l’INCAVI i que es va desplegant a partir de diverses accions promocionals, entre les quals, aquest espot.
Fitxa DO Empordà
- 1.850 hectàrees de vinya plantades
- 51 cellers
- Varietats de raïm blanques autoritzades: Carinyena blanca, garnatxa blanca, garnatxa roja, macabeu, moscatell d’Alexandria, chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.
- Varietats de raïm negres autoritzades: Carinyena negra, garnatxa negra, cabernet sauvignon, cabernet franc, merlot, monestrell, ull de llebre, sirà i garnatxa peluda.
- Més informació, a la web de CatalanWines.com.
