“M’agraden els projectes que comencen per la bona gent i després veus que tenen talent i fan vins extraordinaris. Persones que són bones, llestes, que tenen bon gust i un material excel·lent a la vinya per cuinar grans vins”. Generalitza, però menciona l’enòloga Pilar Salillas (Lagravera), a qui coneix i admira. Frisa per visitar-la a la Serra Llarga, de moment es queda amb el regust de la trobada breu que van compartir a l’última edició de la Barcelona Wine Week. Almudena Alberca va obtenir el títol de Master of Wine l’any 2018. És l’única dona que l’ha aconseguit a l’Estat espanyol. Al món, poc més de 500 persones poden presumir d’un diploma que exigeix molt d’estudi i coneixement. “Va ser un viatge llarg i dur, però amb el temps oblides la duresa, recordes que va ser intens. Requereix voluntat i ganes, perquè has de fer sacrificis sobretot de temps i de vida personal. Està clar que hi ha entregues, però ho recordo com un camí bonic i de superació, és un repte amb tu mateixa. Hi ha l’aprenentatge d’anar passant barreres, que són diferents per a cadascú i que depenen d’una mateixa. Assolir-ho depèn en certa manera de la fortalesa mental amb què tu l’abordis i de no rendir-se”.
És una dona de verb dinàmic, somrient i entusiasta. S’aferra a les paraules i al gest de comunicar tant com a la vida i al valor del vi. Viu d’aprendre i de compartir. “Mai vaig començar amb l’obsessió d’aconseguir-ho. Només un 10% dels qui es presenten acaben sent Master of Wine. Ho plantejo des dels inicis com un viatge per seguir aprenent sobre aquest món. Estava en l’espiral d’aprendre molt i de molts llocs diferents. Està clar que quan hi ets, acabes volent obtenir el títol”, diu amb franquesa.
Alberca és llicenciada en Enologia, especialista en Viticultura i Enginyeria Tècnica Agrícola. “El business i el màrqueting durant els anys d’estudi per a Master of Wine van ser claus, però crec que el més interessant de la formació va ser conèixer-me a mi mateixa i estar capacitada per abordar situacions complicades, difícils, reptes, moments d’estrès… Ser tu i veure com funciones en cada situació que se’t presenta. Has de tenir una gran fortalesa mental i física perquè són quatre dies d’exàmens seguits, de teoria i tast”, explica radiografiant la complexitat de l’aventura al Masters of Wine. “I la gent. M’emporto molts contactes, persones amb la teva mateixa passió. Això és increïble. Reunir-nos i sentir que no has de convèncer-los de res com passa en el dia a dia, que t’enllaça la mateixa passió pel vi”.
“Somio construir alguna cosa bonica”
Hi comença per casualitat, però ara ja fa 20 anys que s’hi dedica. Fa unes setmanes anunciava que tanca l’etapa de directora enològica a Entrenacanales Domecq e Hijos, però no per això ha aturat la seva activitat professional paral·lela com a jutge internacional – acaba de tornar de tastar als Decanter Wine Awards –, columnista, creadora de continguts i educadora. “No vull parar del tot, la comunicació i l’educació al voltant del vi les gaudeixo molt i és cert que entrego molta energia, però també en rebo molta de tornada, em recarrega compartir. Quant a l’enologia, em prendré un temps per veure cap a on anar. M’agrada l’elaboració i penso que hi estaré sempre lligada, però he de trobar el projecte enològic amb qui entendre’m i que l’entenguem de la mateixa manera. Somio construir alguna cosa bonica. Ara mateix, gaudeixo el vi des de la tranquil·litat.
Sóc una turista VIP. M’encanta viatjar”, resol amb una energia desbordant. Comparteix a IG els seus viatges i aprenentatges, també la passió pels vins fins. Participa amb assiduïtat a tastos i conferències com a ponent i divulgadora, conviu, es troba i comparteix escenari amb persones reconegudes com Tim Atkin o el primer MW espanyol, Pedro Ballesteros. Té una agenda que bull, però sempre troba temps per a la conversa. I l’alimenta. “Començo per casualitat fent pràctiques a Viñas del Cenit per obtenir crèdits de lliure elecció durant els estudis. I la meva entrega i disposició van fer que treballés estretament amb l’enòloga neozelandesa que hi havia aleshores. L’any següent em va contractar per fer la verema. Jo no sabia encara que m’hi dedicaria al món del vi, però em va oferir anar a Nova Zelanda a aprendre’n. Me’n vaig anar al nord a elaborar vins negres i vaig conèixer japonesos, australians, cellers amb restaurants, l’enoturisme… Tots érem peons especialitzats; l’ambient em va semblar tan brutal que vaig decidir dedicar-me finalment a aquest món quan vaig tornar”.
A Viñas del Cenit hi va ser durant 12 anys. Un temps durant el qual no només va mirar de crear vins amb personalitat i intenció sinó que també va compaginar amb els estudis: la Llicenciatura d’Enologia, els nivells 2 i 3 del WSET i després el títol de Master of Wine. “Tenia entre poc i res de temps. I realment t’ha d’agradar el que fas, perquè si no abandones. Jo crec que vaig treballar i estudiar perquè si només estudies, tens la pressió de l’estudi i sóc del parer que necessites que hi hagi altres coses que sumin i que no hagis de cancel·lar la teva vida per assolir un títol”, respon amb sinceritat. “També és cert que el curs té un cost, no és que sigui caríssim, és pagable, però necessites recursos per fer-hi front”, afegeix.
Dues dècades creant vins
Amb dues dècades creant vins, se li fa difícil triar on i amb quin raïm se sent més còmoda. Però és una dona de reptes: “Espanya és una meravella per elaborar vins amb varietats autòctones. A mi m’agrada especialment crear-ne de negres, però també els blancs per guardar. Són la meva especialitat i el que més em diverteix. També he fet vins per a consum ràpid, però són una altra cosa. Els vins de guarda i de molta qualitat són un repte i una satisfacció. He treballat a Toro, Ribera, Rioja… i clar, la tempranillo ha estat la varietat més apresa, però també ho he fet amb garnatxa, mencía, malbec, graciano…”.
Té context, visió i un entusiasme contagiós. “Sempre m’he entestat a trobar varietats diferents de la tempranillo per suplementar o complementar”, etziba. Com a consumidora, és tastaolletes i defineix la seva militància amb paraules precises: “La passió ens fa promiscus. Gaudim de tot. Als Decanter m’ha agradat tastar per exemple les garnatxes blanques de la Terra Alta… Però del que no em canso mai és dels escumosos. Si hagués d’escollir, Champagne i bon cava i els sparkling anglesos serien la meva base. M’agraden la complexitat i les criances que tenen”. És amant de la paciència, de les pauses i la calma, encara que sovint, per l’ofici, viu amb el peu a l’accelerador: “Tinc assumit i acceptat que el món del vi és lent i requereix temps. Res es canvia d’avui per a demà. Per tant, allò que ha envellit té un valor especial i si toques des de la vinya a la conformació final del vi, encara més”.
“A Catalunya hi ha un desenvolupament filosòfic des del coneixement”
Ha retornat fa poc de Sevilla on ha impartit formació a sommeliers. Li agrada plantar llavors com altres ho han fet abans amb ella: “M’agrada aportar un granet de sorra en el camí d’aprenentatge de les persones. És fonamental compartir coneixement que, per altra banda, no farà perdre protagonisme a ningú. De fet, el codi d’honor dels Master of Wine també és aquest, retornar el coneixement a l’institut que ens ha educat. Som conscients que el món serà millor com més saviesa hi hagi i més compartida sigui”. Plantejar-li una pregunta és rebre tot un món de respostes. “M’agrada tot el que succeeix a Catalunya, hi ha quantitat de persones amb talent fent coses interessants, però sé que hi he de tornar aviat, perquè totes les zones evolucionen molt de pressa. M’agrada com treballen Pilar Salillas i la seva vitalitat natural o Sara Pérez amb la seva energia transferida al vi. A Catalunya veig que hi ha un desenvolupament molt filosòfic des del coneixement. He treballat molt al nord-oest d’Espanya i he tingut poc temps lliure per visitar-la en els últims anys”, resol.
És conscient que el món del vi té molts reptes al davant però mira de llegir la copa mig plena: “És un moment difícil en general, perquè hi ha molts canvis físico-químics i socioeconòmics, també hi ha la disminució del consum d’alcohol, el trànsit cap a les baixes graduacions, l’augment del sector prèmium i de l’entrada de gamma, però la desaparició de la mitjana, els problemes climàtics. És un moment en què no pots parar de pensar, d’avançar-te, d’aventurar-te, perquè tampoc hi ha indicacions clares de què passarà. Així que has de tocar de peus a terra i ser capaç de llegir l’energia i el que ocorre. S’han de prendre les millors decisions des d’un present per a un futur molt incert”, confirma.
Crear un xerès o un escumós
Enològicament, el somni d’Almudena Alberca és crear un Xerès o un escumós. No està a l’agenda més immediata, però si ho té al cap, segur que arriba. “Tots dos mons em semblen al·lucinants. És pura admiració”, matisa. És tan amant del vi com de la cuina i de la natura. “La natura en totes les seves formes m’atrau, em dona pau, ja sigui passejar pel mar, pujar una muntanya o senzillament caminar pel camp. Però també cuinar, m’agrada i em relaxa. I cuinar per a moltes persones, m’agrada rebre, ser ambaixadora, reunir gent, fer un arròs, que hi hagi ebullició al voltant”, revela. Les vacances, al mar, però també hi ha dies per posar els peus a noves regions de vins. És una persona vitamina i comunica fent pedagogia i despertant interès sempre. De la conversa es guarda per fer servir la paraula ofici i en destaca una altra que li agrada especialment, la “d’hacedor de vinos”. Acaba parlant de nou de Sara Pérez: “Ella és les mans a la terra. Transmet el que és”. La vol conèixer més. Es guia per les xarxes socials i les defineix amb una precisió majúscula: “Són font infinita de coneixement i contacte, però és cert que a vegades és molt limitat i superficial”.
2
