Conversar amb la periodista Amaya Cervera és aliment i bàlsam. Enerva els sentits amb el seu coneixement immesurable. És una dona de conversa plàcida que encavalca idees plenes d’arguments. Parla amb entusiasme de les històries que vertebra el vi, que és la seva especialitat. És pou de saber i exemple de discreció. I reivindica el vell periodisme.
Nascuda a Guernika en el bressol d’una cultura gastronòmica molt potent, és inevitable que descobrís el vi ja de petita. “Quan menjàvem fora amb els pares, preníem vi i vi del bo. Recordo alguns Viña Ardanza i Paternina… Era l’època del mercat fort de Rioja al País Basc”. Va seguir la tradició de beure’n de jove amb les amigues i de gran s’hi va vincular de forma definitiva a través de l’ofici.
La Real Academia de Gastronomia Española (RAG) li ha concedit el Premi Nacional a la Millor Comunicació Gastronòmica 2023, ressaltant que és “una gran divulgadora i coneixedora de la cultura del vi, una professional virtuosa de la comunicació i de sentir el vi en totes les seves accepcions”. “Vaig flipar quan m’ho van dir, no m’ho esperava gens. Però que el premi vagi al vi és molt important perquè sovint queda amagat i estic especialment feliç per això. Som la part líquida de la gastronomia i és cert que tenim avantatges i inconvenients respecte de la cuina, però és que el productor només té una verema a l’any mentre que un xef cuina molts plats cada dia. El vi per altra banda, té la capacitat de transcendir, mentre que el plat és efímer”, compara.
“És meravellós guanyar-se la vida parlant de vins”
En acabar la carrera universitària, comença a exercir de periodista a Madrid i enviarà un currículum sense saber-ne el destinatari al reconegut crític de vins José Peñín que aleshores estava preparant el llibre Bodegas con sabor. Havia tingut una baixa a l’equip i buscava recanvi. “Vaig pensar que era meravellós guanyar-se la vida parlant de vins”. I aquí va començar el seu idil·li professional amb el sector.
Va participar també en la redacció de “Cepas del mundo” i es recorda tancada hores i hores a la biblioteca de Peñín “descobrint les connexions històriques i culturals del vi per tots els racons del món; em semblaven fascinants”, matisa. De la mà del crític de vins, Amaya Cervera comença a recórrer Espanya i s’enrosa de la riquesa i la diversitat dels entorns rurals. “La natura i la connexió emocional amb el paisatge sempre m’ha acompanyat. També les persones… Del meu ofici m’agrada que un dia potser estàs tastant anyades velles de Vega Sicilia i l’endemà conversant amb un viticultor de 70 anys ple d’humilitat… I tot té intensitat i tot forma part del mateix”, assegura la periodista basca.
Per a ella el vi és una finestra al món, un entramat de persones, paisatges i cultures i de moltes disciplines també: “És un món complex i extens que t’obliga a fer un aprenentatge constant i no deixa que t’avorreixis mai. Com a periodista em fascina tot el que genera, des de la història, als elements humans, afectius, emocionals. I també el tast que sempre és costós. Recordo moments de pànic a l’inici; m’agradava molt però pensava que mai en sabria prou per definir-lo”.
Amb Peñín aprèn els fonaments, perquè als 90 la formació de sommelier no era en cap cas tan efervescent com ara. Després de col·laborar en la redacció de diferents llibres, s’integra a l’empresa i treballa tant a la revista com participant al panel de tast de la mítica guia de vins. “Vaig aprendre a tastar sobre la marxa. Un dia que érem a Castella La Manxa, José Peñín em diu que em deixa sola. I aleshores tens vertigen. La por principal era trobar les paraules justes per descriure cada ampolla. Però al final te n’adones que tot és qüestió de pràctica. Recordo haver escrit que qualsevol persona pot ser tastador, fa anys, quan jo no tenia encara les suficients aptituds sensorials per fer-ho”.
Amaya Cervera no s’està de descriure el que li aporta la seva professió, que és molt. És curiosa i li interessen els contorns del vi, fugir del focus i del centre: “M’interessa molt com és el passat de cada regió, conèixer els elements definitoris per entendre els vins que es fan ara, com han evolucionat al llarg del temps, la gent que ha habitat un determinat territori. Un vi bo és una interpretació d’una persona que viu un paisatge concret. Amb les mateixes vinyes i el mateix clima, es poden fer vins molt diferents”. Després de la seva etapa amb José Peñín n’estrena una de nova en un club de vins per a consumidors amb cert poder adquisitiu que crea constantment aliances amb altres empreses, com Canal Cocina, Bankinter i fins i tot l’ABC. Una etapa on va sembrar i recollir i va conviure amb vins de gamma alta i professionals admirats com el sommelier Custodio Zamarra del Restaurant Zalacaín. “Vaig passar d’una guia com la Peñín que intentava incloure molts vins a una altra que era la selecció dels millors. Vaig estar més a prop de la venta encara que treballava també els continguts d’una revista online que va ser de les primeres a endinsar-se en la venta digital”, dirà.
Els inicis de l’Spanish Wine Lover
El 2014 emprèn el projecte més personal. “Si arribo a saber el que implica, potser no m’hi poso”, revela entre somriures. Crea Spanish Wine Lover (SWL): “Me’n vaig adonar que si no escrius en anglès no ets ningú i també que hi havia molt poca informació dels vins d’Espanya al món. L’agenda la marquen els anglesos i els americans, els francesos són potents comunicativament a nivell local, però no tant internacionalment”.
Per aquest motiu, SWL és una plataforma bilingüe que suma talents, el seu i el de la periodista Yolanda de Arri que domina no només de vins, sinó també l’anglès a nivell de publicació. L’aventura no està sent fàcil tot i que és el mitjà especialitzat en vi que més reconeixements ha obtingut en els seus gairebé 10 anys de camí. “Rendibilitzar és complicat, tampoc hi ha grans audiències perquè el del vi atrau a un segment específic. Però a nivell de prescripció professional i aficionat, hem despertat l’interès i quan hi ha premsa internacional, ens reconeixen l’existència i el valor. Hem estat serioses respecte del que havia de ser el web sobretot per la vessant anglesa. Hem volgut ser molt informatives sobre tot allò que ocorre a España per a la gent d’aquí i la de fora. Hem de ser capaces d’explicar les coses a fons i això requereix un cert nivell de profunditat sense resultar avorrides”.
L’ofici malda per sortir constantment: “La nostra formació és clara, som periodistes. Som una mica de la vella escola. Fem textos que siguin fàcils de llegir però amb informació consistent. Es requereix un treball de camp molt gran perquè si jo no ho entenc, com ho he d’explicar desprès?”. Té clars quins són els seus límits i el rigor per arribar-hi: “Quan vas a una audiència genèrica, tampoc pots aprofundir en el missatge. Però cal interioritzar per explicar-ho clarament, i això és el més difícil. El meu enfocament sempre és periodístic. Si no hi ha història, no hi ha article. Hi ha moltes grans histories al vi espanyol, a vegades son humanes, altres d’una regió, d’un paisatge, de la seva transformació o evolució en un símbol…”.
Amaya Cervera també escriu una o dos vegades al mes per al País Semanal: “És un repte. Intento que cada article sigui una idea. La construeixo i en dono exemples. Però perquè sorgeixin els temes, has de moure’t. Guardes en calaixos diferents històries que busques i trobes i quan en tens unes quantes, doncs relates la tendència o el moviment especial que hi ha. M’interessen els vins que es cultiven en zones en risc d’extinció o persones que recuperen paisatges de vinya. El vi implica reflexió, coneixement històric i aprenentatge constant”.
Fa avinent que després del Covid l’agenda d’esdeveniments s’ha multiplicat però la seva mirada va sempre més enllà: “És important mantenir una agenda paral·lela més enllà dels actes i tenir una visió el més global possible del que està passant al país. Diria que m’ha tocat viure el moment més al·lucinant del vi espanyol. Hi ha un boom. Després de la revolució de finals dels 80 i principis dels 90, s’espolsen els models tradicionals, es viu una modernitat exacerbada i ara es torna a suavitzar tot. Hi ha més reflexió i un esclat de nous productors, li’n dic l’efecte xampinyó. Projectes que estan molt a prop del terrer, amb productes molt diferenciats i expressius i de seguida et vincules a ells, per bé que a d’altres has d’anar a buscar-los”.
Catalunya, súper dinàmica i referent en ecològic
Amaya Cervera és un atles obert. Dissecciona i enfoca amb naturalitat la realitat enològica d’Espanya. I es una observadora privilegiada dels moviments que s’esdevenen a Catalunya: “La trobo súper dinámica. És una regió referent en producció ecològica. És molt interessant, per altra banda, el canvi que hi ha al Penedès en relació al vi tranquil. Era una zona amb molt de domini de les varietats internacionals i ara hi ha un retorn per recuperar les ancestrals. El xarel·lo ha obtingut el reconeixement que buscava. Hi ha molts projectes amb molta entitat i molta gent que és molt apassionada i curiosa i que treballa molt i bé. Observo també dinamisme a la Terra Alta i en altres zones petites com Alella que estan fent les coses molt bé per diferenciar-se”, resol.
I s’embala: “La història del Priorat és la primera gran història del vi modern; és la resurrecció d’una terra completament oblidada, dura i difícil de treballar. Però el més important són les persones que van tenir la visió de fer vins cars. Aquesta és l’ambició que ens falta. El sector no s’atreveix a posar certs preus al vi. si no ho fas, no va al mercat ni al consumidor adequat, i l’acostament al mercat és molt important com també tenir visió internacional”. Observa molta energia a Catalunya però li falta llum a Madrid: “Es veuen poc els vins catalans a Madrid. Es ven més a l’estranger. Potser sí que hi són presents els Priorat però ja parteixen de preus més elevats. Costa trobar vins catalans més enllà dels escumosos que estan ben posicionats o de veure’ls a les tavernes de vi especialitzades on hi ha petits productors”.
Falta gent parlant del vi espanyol des d’Espanya
Amb un mitjà digital entre mans, no hi ha aturador: “Cal buscar l’equilibri entre viatjar, els esdeveniments, el temps d’escriure, que requereix molta calma… A vegades te n’adones que vas corrent al darrere de la vida”, afirma. “I després hi ha Internet, que és un monstre. S’ho menja tot i has de pactar fins a on alimentar-lo”. Reconeix que posar límits és difícil i que ella n’ha treballat moltes, d’hores, per a un sector que avui afronta també molts reptes: “El que faig, ho fan poques persones perquè dona molta feina. Sé manejar informació perquè sóc periodista però al darrere hi ha moltes hores i constància”. Ho fa per militància però no només amb l’ofici: “Falta gent parlant del vi espanyol des d’Espanya. Tenim la necessitat d’estimar-nos una mica més i tenir confiança en allò que fem, en els nostres paisatges i les nostres varietats. Vivim un moment d’ebullició que és fantàstic, però és delicat per les crisis que arrossega el sector. Per una banda, enfonsen el preu del raïm i, per l’altra, fan perdre molt de patrimoni vinícola. “Si hi ha alguna cosa que aporti riquesa a les zones rurals, és el vi, és el producte amb més valor afegit”, reivindica.
Està immensament feliç amb el premi de RAG; els col·legues de professió en ressalten també el talent i el rigor. Entre els guardonats d’aquest any, només hi ha dues dones. I diu a propòsit: “Som més discretes i no anem buscant tant la visibilitat. M’agrada fer la feina i també que me la reconeguin, però el més important és trepitjar vinyes i tastar vins. L’aprenentatge. I també celebro el periodisme clàssic. Jo no sóc protagonista de res, no tinc interès a mostrar-me, segurament això té a veure amb la meva edat i la meva filosofia de vida. Cadascú escull la forma en la que vol estar al món professional i si es fa bé, totes les eleccions poden ser excel·lents”.
És elegant en el gest i en les formes. També escull les paraules. Són precises i plenes de convicció. Aclaparen la profunditat i la franquesa del seu relat, que nodreixen el seu periodisme del vi. Se sap transmissora d’idees i d’emocions. “El més important sempre és la qualitat del missatge i el que tu hi aportes. Pots fer humor i ser brillant”, sentencia.
