“Sense un bon viticultor que cuida la vinya fins a un bon dissenyador que fa les etiquetes, no som res, de manera que el reconeixement és col·lectiu, fins i tot per als extreballadors de Parés Baltà. Amb alguns que m’han felicitat aquests dies ja els ho he dit: Vam omplir bé, vam tapar bé, vam conservar bé la rima… Això és cosa de tots”.
L’enòloga i farmacèutica Marta Casas ha rebut amb la generositat que la defineix el premi enòloga de l’any que li ha concedit el Master of Wine Tim Atkin a l’informe que signa sobre els vins catalans, presentat a la Barcelona Wine Week. “Ha estat un treball incessant durant 22 veremes, fent vins amb caràcter, cuidant vinyes biodinàmiques i seguint l’empremta que ens va transmetre l’avi Joan Cusiné Hill, a qui vaig admirar només conèixer”, escriu per agrair un dels comentaris que li arriben a través d’Instagram a Parés Baltà. I afegeix: “Ho seguirem donant tot, fins i tot amb les condicions adverses que ens posa el canvi climàtic al Penedès”.
En el podi d’honor de l’informe l’acompanyen Roc Gramona com a millor enòleg, Rene Barbier pare a la categoria d’enòleg llegendari, Miquel Palau com a millor viticultor de l’any i el Celler de Capçanes com a millor projecte cooperativista. “Per a res m’ho esperava. Rebo moltes visites de professionals, però recordo que les sensacions de la dels sommeliers Fintar Kerr i Tom Hewson, col·laboradors d’Atkin, va ser molt bones. Vam tastar en dues visites consecutives 17 vins i realment em vaig sentir molt còmoda. El dia de la presentació de l’informe vaig voler ser molt conscient de tots els detalls, de no passar per alt res, com el dia que et cases. Vaig escoltar, observar i emocionar-me quan en Fintar va dir que els 17 vins tastats a Parés Baltà estaven tots excepcionals”.
Gairebé un mes després de conèixer la seva distinció i les puntuacions altes a una gamma molt àmplia dels vins del celler, encara ho està paint. Atkin destaca entre les millors referències del país l’Amphora Brisat 2021, xarel·lo de vinyes velles, i Satel·lit 2019, monovarietal de carinyena blanca. “Són molts anys, molta cura de la vinya, molts vins… Vaig començar el 2002 i ja estic a punt per a la vint-i-dosena verema, però encara considero que estic fent pràctiques”, diu una farmacèutica que fa anys que va guardar en un calaix la bata blanca.
Marta Casas és una enòloga de conversa amable i fluida que s’entreté en els detalls. Demostra així que busca la precisió i que darrere de cada gest hi ha un pòsit gran de reflexió i anàlisi. “Després d’haver sembrat, de patir collites bones i no tantes, gelades i pedregades, ara ens arriba al celler el moment de florir. La gràcia seria que el consum estigués més actiu”, confessa.
No hi ha un únic element que estigui al darrere d’aquest desànim comercial que avui es percep de manera generalitzada al sector. “Està clar que el consum de vi negre està en declivi, blancs i escumosos van millor. Però no és quelcom d’ara, ve de lluny. Baixa el consum, sigui per l’economia, els conflictes, l’estil de vida més saludable…, i això fa que ens costi més vendre. Cada cop hi ha més competència i quan estàs en una fira, ets un granet de sorra, et vas fent petit”, se sincera.
Molts cellers i el seu no n’és aliè, van patir greument durant el Covid. Només venien a restauració, hostaleria i botiga especialitzada que van estar durant llargues temporades tancades, i ara encara en paguen les conseqüències. Van guardar l’equip i no només això, es van atrevir a certificar-se en Demeter amb un extra de pagaments que ara els passen factura. “En anys dolents, prenem grans decisions. Vam voler certificar 4 vins i això són tràmits i despeses. Massa hores amb paperassa i ara venen temps de resoldre crèdits, després d’un temps difícil, certament, perquè nosaltres no vam aprofitar la tirada de ser al supermercat durant la pandèmia”, recorda.
Es desconeix que som terra de vins
No obstant això, els resultats de l’informe de Tim Atkin els donen felicitat i energia. “Ara es pot saber que Catalunya és diversa en qüestió de vins i regions vitivinícoles. Hi ha una llista de més de 100 referències des de l’Empordà a la Terra Alta. Molta gent no sap encara que el país on hi ha el Barça i el Messi, és una terra de vins”, diu amb satisfacció. No mira tan sols per ella sinó pel conjunt i ho deixa ben clar en el treball de recerca que prepara mentre s’examina per obtenir el nivell 4 del diploma WSET: “Va sobre la revolució enològica del Penedès i la premiurització dels vins. Vull que sàpiguen on som. És cert que hi ha una tradició de bombolles i d’empreses de volum, però vull que coneguin una altra realitat com que l’any que ve la DO Penedès serà la primera al món certificada en ecològic, a costa de reduir hectàrees, està clar. Com a alumna vull explicar que s’està trencant el sistema imperialista de grans cases, que ja no és la moda portar el raïm a la cooperativa, sinó que és fer el teu vi i donar valor al raïm i participar en la dinàmica de vivers de celleristes. Estem vivint una metamorfosi. Hem passat de no creure’ns la nostra varietat que es diu xarel·lo a fer-ho. Després de 40 anys cultivant-la, la vinifiquem com a vi tranquil, escumós, la fem servir en cupatges i demostra que és versàtil, que accepta l’envelliment, l’ús de botes i d’altres recipients”.
Defensa aferrissadament el paisatge penedesenc que l’acull i observa amb respecte la seva essència des de Pacs del Penedès. “Tenim reptes, està clar. No sabem què passarà amb la sequera, si ens faltarà aigua. Hem vist que en alçada hi ha més vida, les plantes no se’ns moren a la muntanya… Hem de lluitar per seguir fent vins de guarda i de prestigi com els que ha referenciat Tim Atkin. Que La Vinya dels Taus 2022 d’Enric Soler tingui 98 punts és un èxit col·lectiu”, sentencia.
No només fa vins sinó que els últims anys els està dedicant amb molt d’esforç a l’estudi. A banda dels dos exàmens que li resten pendents per completar el diploma WSET, vol assolir una certificació de la WeinAkademiker. Per accedir-hi ha de presentar el treball que ha mencionat anteriorment i l’ha d’exposar oralment. “La formació és una cosa que fins que no la fas, no saps el valor que té”, afirma. També s’ha presentat a la prova d’Outlook Wine per ser instructora de tast. “Sé que puc millorar moltes coses, la gestió del temps per exemple en l’explicació dels vins. I això és eficiència i al celler es tradueix també en diners”, resol Marta Casas. I reflexiona: “Quan fas formació penses que ho saps tot i veus que no saps res. No només m’agrada educar-me en el món del vi, també en energies, cosmos, olis essencials, radioestèsia…”. És curiosa i ho fa evident: “La meva premissa és tenir sempre la ment oberta, ser receptiva, proactiva i humil, perquè l’ego sempre vol sortir i cal saber domesticar-lo”.
L’hort biodinàmic
Segurament fixar encara més la mirada a la terra, hi ajuda. Fa dos anys que va posar en marxa l’hort biodinàmic The Piconano Garden a 700 metres d’altitud, entre vinyes i al costat de la masia familiar. No pot dedicar-s’hi totes les hores que voldria, però sempre que pot, hi va; l’assessora en el seu desenvolupament la cuinera de les flors, Iolanda Bustos. Segons la temporada, s’hi troben verdures, tomàquets, alls, enciams… Melons, carxofes, carabassons… Tots els preparats biodinàmics que després s’apliquen a la vinya, i flors comestibles. Menta, melissa, calèndula, gira-sols, farigola, romaní…, plantes aromàtiques i medicinals plantades en espiral, menys còmode per cuidar però amb la voluntat d’assolir més harmonia, textura i moviment en l’ésser vegetal. “A l’estiu era preciosíssim”, sospira.
“En un futur ens plantegem vendre les plantes seques i que siguin la base per a l’elaboració del nostre vermut ecològic. També hi ha la idea remota de fer cosmètica natural. Si el vi va malament, tenim terra i espai i idees”, resol.
Una espiral invencible en defensa de la terra
Té una ment privilegiada i en plena efervescència. Voldria anar més enllà, però reconeix que necessita més mans. En qualsevol cas, travessa un moment especial i això se li nota en la vitalitat de la conversa. Abans d’acabar-la, torna a insistir: “Només els meus col·legues del diploma saben que hi ha més zones enològiques que el Penedès, a Catalunya, perquè jo els ho explico. Als llibres no surten ni la Terra Alta ni l’Empordà… Llegeixen sobre Priorat, Penedès, Corpinnat i poc més. Humilment, els explico qui és Enric Soler i com és aquest xarel·lo de 98 punts que és el flagship del país. Com també qui és Roc Gramona, cap visible de tota aquesta nova fornada de joves viticultors del Penedès. Tot això amplia horitzons, dibuixa un altre skyline per Catalunya“.
Sent que es mouen les coses, que el futur treu el cap i se sent orgullosa de formar part d’aquesta espiral invencible que creu en les possibilitats de la terra.
