“Els tastos a cegues m’agraden molt. Ja ens hi vam presentar l’any passat amb l’Anna Castillo al concurs de tast a cegues per parelles d’Oller del Mas i vam estar a punt de fer pòdium. Descobreixes, sense cap influència de res ni de ningú. Estàs tu sola davant del vi i n’intentes conèixer l’origen, la varietat… Sincerament, és una lliçó d’humilitat molt gran. A vegades l’encertes i a vegades hi estàs més lluny”.
Pilar Garcia és sommelier i cap de sala a l’emblemàtic restaurant Las Vegas, a Manresa. És, si no la primera, de les primeres sommeliers catalanes que ha tingut Catalunya. Aquest any ha quedat en segona posició al concurs d’Oller del Mas: va tenir molt clar quin era un dels quatre vins seleccionats, el Trimbach Gewurztraminer 2015. L’enòleg Carles Muray en va fer la tria. Els altres tres van ser Planetes de Nin, de Nin Ortiz, 2021, Arnau Oller 2019 i Zuccardi Aluvional 2019.
“Amb reconeixement al Bages, però insuficient a la resta del país”
Garcia va començar els estudis de sommelier l’any 1994 al carrer Muntaner de Barcelona, a l’escola d’hostaleria que avui es coneix com l’ESHOB. És una dona discreta i perseverant, amb un alt reconeixement al Bages però insuficient a la resta del país. Ha crescut com a sommelier al negoci familiar que suma 65 anys d’història; ella és la segona generació al capdavant del restaurant i ho fa acompanyada dels germans.
Admira profundament el Bages, l’evolució dels seus vins i la recuperació de les varietats ancestrals. Li agrada caminar pel bosc per desconnectar i la seva constància i estima pel vi la fa signar periòdicament una columna d’opinió al diari Regió 7. Li agrada escriure però necessita concentració. Reflexiona els vins i els presenta més enllà de la descripció tècnica. La seva curiositat enològica no s’acaba amb Catalunya, bona mostra d’això és que la carta de vins de Las Vegas en suma moltes de les regions de vi més icòniques del món. Sap que li queden poc més de dos o tres anys a la sala, però del vi no se’n pensa retirar mai.
“Tastar a cegues és divertit”, remarca Pilar Garcia. Ha participat un parell de vegades al concurs de tast a cegues per parelles de Vila Viniteca, el més ben dotat econòmicament d’Europa, i els últims anys s’ha animat a fer-ho al que convoca Oller del Mas. “Amb parella és millor. El que et falta a tu, ho aporta l’altra. L’Anna Castillo coneix molt bé els vins dels Bages, de seguida els detecta. És un molt bon complement”, resumeix. En alguna ocasió també ha compartit tast amb la periodista i sommelier, Sílvia Culell, que la defineix amb passió i estima: “La Pilar és humil, discreta, generosa i al mateix temps precisa, directa i valenta. Respecta la professió amb totes les lletres, la de sommelier i la de restauradora. Li ve de família, ho porta a la sang. És una amfitriona excel·lent a casa seva, però també dels vins del Bages que tant coneix i estima”.
Sempre que la feina li ho permet, Pilar Garcia visita, tasta i concursa. Els inicis en el món del vi són un pèl fortuïts, però estan lligats a la carta de vi del restaurant que regenten: “Resulta que van fer un concurs al Penedès i vam guanyar el premi a la millor carta de vins perquè en teníem molt de catalans. Aleshores el vi em quedava una mica lluny; la gent em demanava recomanacions, però jo no en sabia gaire. Va ser recollint el guardó que vaig seure al costat d’una enòloga i em va fascinar com podia descriure i encertar un munt de coses sobre el vi”. Comença els estudis de sommelier ara fa 30 anys i recorda que, entre el professorat, hi havia noms destacats com Juan Muñoz, Agustí Torelló i Jesús Artajona. De companyes d’aula, poques: “Hi havia dues metgesses de Bellvitge que es van apuntar per afició. De fet, no se’n van ni examinar, no volien el títol, sinó aprendre’n, de vins”.
Impulsora de la DO Pla de Bages i de la Confraria
Acabats els estudis, va ser una de les impulsores de la DO Pla de Bages i també és membre fundadora de la Confraria de Vins del Bages. Va impartir cursos de tast de vi i es va lligar tant com va poder al sector. “Avui el client té més cultura de vi. S’ha anat formant, fa tastos i està molt receptiu. Abans era més fàcil tastar vins a cegues perquè de seguida en reconeixies el perfil, si era de La Rioja, la Ribera del Duero… Ara hi ha molta més diversitat”, defensa. “La nostra carta de vins ha anat evolucionant. Part important són els vins catalans i els del Bages. Hem de donar a conèixer la nostra tipicitat, però també n’hi ha de francesos i d’internacionals. M’agrada mirar el món”, afirmarà.
Només descansa un dia a la setmana, els diumenges, que és quan Las Vegas tanca les portes. “M’agrada estar activa i per això des de l’any 2009 també escric al Regió7. M’obliga a estar al dia, a estudiar. Els clients cada vegada en saben més. Hem d’estar a l’alçada i poder oferir molta diversitat de vins. Al restaurant també em demanen vins francesos i argentins per citar dos països de l’estranger”, reconeixerà. “M’agrada molt escriure i rumio molt la descripció de cada vi. Els textos són molt pensats i sempre començo a donar-hi voltes el dia abans. Intento que no sigui molt tècnic perquè la persona que ho llegeix no té perquè saber-ne. M’interessa posar l’accent en l’elaborador que hi ha al darrere i les vinyes i la història que té”. El Mas Mallola 2018 de Marco Abella el descrivia així al Regió7: “És un vi que concentra l’autenticitat del Priorat per néixer d’un sòl de llicorella amb una bona altitud i la influència del Mediterrani. S’elabora amb un cupatge de garnatxa i carinyena procedent de la Finca la Mallola situada a una altitud de 680 metres sobre el nivell del mar, d’unes vinyes plantades el 1996”.
“Els clients es deixen aconsellar. Coneixen la meva trajectòria i volen que els recomani perquè hi ha aquella idea estesa de què en saps”, diu amb tota la humilitat del món. “I te’n faries creus. Hi ha tot tipus de peticions. Evidentment que hi ha senyores que volen tastar vins negres intensos i potents. Em quedo sorpresa de com es trenquen les normes. Els escumosos també surten molt a Las Vegas; en canvi els vins dolços tenen la batalla perduda, es van quedant enrere”, es lamenta. I afegeix: “Aquest estiu ha costat vendre vi al restaurant, potser per la calor. I constatem que ha baixat el consum d’ampolles, s’ha begut més per copes”. Al Regió7 escriu sobre novetats enològiques; si hi ha algun vi especial que descobreix, amb tota probabilitat després serà a la carta de Las Vegas. L’últim que l’ha sorprès és un vi de Sevilla, de Cazalla de la Sierra, que neix en vinyes inserides al parc natural, en un espai natural que temps enrere havien ocupat els monjos. S’hi fan vins “bons i càlids” matisa Pilar Garcia. L’ha descobert a través d’un distribuïdor: “A Las Vegas hi ha vins més clàssics, però també els vaig movent. Si trobo una novetat interessant, la incorporo”.
Sobre el moment que viu el vi català, ho té clar, ella que l’ha resseguit de prop durant els últims 30 anys: “Estan molt ben considerats, hi ha molta diversitat, jo els venc molt bé a Las Vegas”. A la seva jornada laboral no hi falten les sessions de tast: “Al restaurant tasto vins tot sovint, cada dia tinc cinc o sis comercials que venen a presentar-me novetats. M’enriqueix bastant, la veritat”. Però el seu moment perfecte per beure’n no és enmig de la voràgine de la setmana, sinó els diumenges: “Obro vins que tinc guardats o vaig a dinar al restaurant i deixo que em sorprenguin. El dia a dia no bec, no puc gaudir-ne”.
Obrir camí i inspirar
Sap que és una sommelier que ha obert camí i que n’ha inspirat a moltes altres. Té un seguici que li ho reconeix. Ho confirma però sempre amb la boca petita. “Has de demostrar el que vals, per ser jove i per ser dona”, diu per contextualitzar els seus inicis al món del vi. “Hi ha moltes dones que valen molt i està demostradíssim i en un restaurant ja miren normal a una sommelier”, afegeix. Segurament ella es va sentir massa observada i jutjada quan començava el 1982. “Amb el temps tot s’ha anat igualant”, suavitzarà. Més enllà del vi li agrada caminar. Ara està de vacances i no deixa de descobrir a peu racons del Bages. Fa salut. Veu relativament a prop la jubilació; amb 63 anys és conscient que ha de reduir marxes. “Tenim un negoci que ens exigeix molt. Estem molt actius i sempre anem molt al màxim. Sé que en pocs anys hauré de plegar, però del vi, mai. No el penso deixar, és més, tindré més temps per gaudir-lo”, afirma.
És de les que creu que no cal marxar de casa per sentir-se al paradís: “Tenim cellers i racons molt macos. Qualsevol d’Oller del Mas, de Collbaix, de Fargas-Fargas… Estan molt ben orientats al paisatge de bosc i vinya del Bages i s’hi està la mar de bé. Les vistes des de Montserrat són infinitament més maques des del nostre costat; el Monestir el tenim a la part d’aquí”, sentenciarà. “La Pili és educació i humilitat i coneixement i senzillesa. L’admiro per tot el que fa, i pels coneixements que té, però sobretot per com es comporta. Hi és, sense fer soroll. Espero compartir-ne molts més amb ella”, diu Anna Castillo, la seva parella de tast a Oller del Mas. Juntes han obtingut la segona posició a l’últim concurs.
