Darrerament, es demana aigua per la vinya quasi arreu del 65% de territori dedicat a aquest conreu en condicions de seca. Hi ha consciència del problema en la política, constitució de Comunitats de Regants encara sense aigua, promeses més o menys encertades i agosarades respecte de la disponibilitat d’aquest element, bestieses i somnis d’una nit d’estiu.
En la majoria dels casos, tot molt difós, eteri, inconcret pel que fa a l’espai i el temps, per concretar l’on i el quant del reg.
Tanmateix, quasi sempre s’oblida l’aigua, que és l’element imprescindible per poder regar, apareixent una altra qüestió. “Regar, què”, i “per què”? Però aquesta segona qüestió, és tan sols important, la realment transcendent és la primera, poder disposar d’aigua.
Aquí és on apareix un garbuix de paraules que acompanyen al mot aigua, com depurada, regenerada, dessalada, de pou, de mina, de l’Ebre, del Llobregat…, que indiquen simplement procedència.
Alguna cosa similar a dir -i hi ha molt petulant que ho fa- que “aquest vi és un Ribera”, o quines varietats, quin procés enològic, quina anyada…?
Doncs amb l’aigua passa el mateix. És bo saber d’on ve, ja que ens dona indicis de com és, i també d’on s’extreu el recurs i, per tant, quines conseqüències es poden derivar en l’origen, però el que és important són les seves característiques biològiques, químiques i físiques.
El seu coneixement dinàmic, que defineix la qualitat de l’aigua, permet emprar-la correctament, segons el tipus de sòl i el conreu, adaptant si es troba dins d’uns marges acceptables, el seu ús, l’agronomia per optimitzar les dosi i freqüències, a fi i efecte d’aconseguir els objectius productius preestablerts.
La qualitat físic-química és important per se, ja que limita la productivitat d’una manera variable segons el material vegetal. Però ara encara més, pel fet que en reduir-se la precipitació, el rentatge de la salinitat acumulada en el sòl i la planta, generada per l’ús d’una qualitat dolenta de l’aigua (EDAR, pous salins…) o fertilitzacions inadequades, tendeix a incrementar-se perillosament primer i restrictivament més endavant.
Ho és també, per seguretat del conreu, de qui hi treballa i del consumidor, la qualitat biològica de l’aigua, i és qui on rau la importància de què l’aigua de les EDAR, esdevingui regenerada.
El coneixement en continu de la seva qualitat, en paral·lel amb la quantitat, ja que varia al llarg del temps, és imprescindible per plantejar l’estratègia de reg / fertirrigació per ara i el futur, donat, que l’aigua d’escorrentia i infiltració, aniran a parar al mateix pou que es fa servir, i que si no es controla amb molta cura científica/tècnica esdevindrà contaminat primer i inservible més tard.
El repte és tenir aigua per emprar-la amb sobrietat i sentit comú, la resta són cants de sirena, o millor de gripau, donada la baixa disponibilitat d’aigua avui i molts dies vinents.
Molt important: l’aigua no és inodora, incolora i insípida, per sort, ja que se’ns mostra com un element viu, i com a tal cal emprar-lo i tractar-lo amb molta cura. És el futur.
- Veure: Guia de Campo de Viticultura. 2017. Pilar Baeza (coordinadora). Editorial Agrícola Española. Valorar l’apartat Control del agua de riego (pàgines. 92-98).
